Estat del Clima a les Illes Balears. Tardor 2022

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió. Aquest resum, que fa el número vint i quatre, es refereix a l’estiu de 2022. Entenem per estiu l’estiu boreal, concretament els mesos de juny, juliol i agost.

Context mundial: L’escalfament continua, encara que contingut per La Niña

Respecte de 1991-2020, la tardor de 2022 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,31ºC. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser important, tenint en compte que la referència és molt propera (1991-2020), no és la més elevada dels darrers anys, ni de bon tros. De fet, globalment, la tardor de 2022 és la cinquena tardor més càlida de la sèrie històrica, després de les tardors de 2021, 2020, 2019 i, també, 2015. Val a dir, no obstant, que quatre de les cinc tardors més càlids de la sèrie històrica han estat tots els darrers quatre anys seguits, de manera que la tardor de 2022, tot i suposar contenció relativa i puntual de l’escalfament, no desentona gens de l’escalfament global en marxa.

D’acord amb l’IPCC AR6 WG1 (2021), per a passar d’anomalies globals amb referència a 1991-2020, a anomalies globals respecte de 1850-1900 (referència prèvia a la industrialització) hi hauria que sumar 0,88ºC. A la tardor de 2022 hauríem tingut, doncs, devers 1,2ºC d’anomalia respecte a l’era preindustrial: recordem que els acords de Paris apunten a una contenció de l’anomalia global mitjana a no més de 1,5ºC respecte de l’era preindustrial; 2ºC com a màxim. Estaríem, així, prop dels 1,5ºC que no s’haurien de superar. A ritmes actuals d’escalfament, prescindint d’oscil·lacions d’escala menor, arribaríem al límit de 1,5ºC en menys de dues dècades. Noteu (figura 1) que l’escalfament actual de la tardor boreal, a escala planetària, és de 0,25ºC/dècada; anys enrere aquest escalfament era menor, en torn a 0,20ºC/dècada

Mirant d’afinar una mica, la contenció tèrmica de la tardor de 2022, respecte d’anys recents, semblant al que ja s’ha observat en trimestres anteriors, pot estar relacionada amb la presència d’un episodi de La Niña, que, amb oscil·lacions, es pot dir que és present des de la tardor de 2020 (vegeu la figura 2). Al mapa planetari d’anomalies tèrmiques es fa visible La Niña, com a anomalia negativa (freda), estesa sobre gran part del Pacífic equatorial i tropical (vegeu la figura 3). Es suposa que La Niña hauria de produir un cert refredament planetari. El que veiem és que produeix una certa contenció tèrmica, respecte d’anys recents, però no arriba a compensar prou l’augment sostingut de temperatura.

Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), les tendències de la temperatura tardorenca global, mesurades en trentennis solapats, es mantenen sempre positives, ascendents, amb mitjanes, com ja hem dit, de devers 0,20ºC/dècada els primers trentennis (centrats en el anys 1990’s), fins als valors més recents, clarament en torn als 0,25ºC. Així que l’escalfament planetari, a la tardor, és accelerat, més que constant.

La causa de l’escalfament global, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii, la concentració mitjana de CO₂  el novembre de 2022 ha estat de 417,51 ppm, mentre el novembre de 2021 havia estat de 415,01 ppm. Encara que l’efecte sobre la mitjana mensual de novembre de 2022 és mínim, els darrers dies d’aquest mes no han estat comptabilitzats, degut a l’erupció del volcà Mauna Loa, que distorsiona les mesures.

(Font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html,).

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de la tardor de 2022, en relació a 1981-2010 (Fig. 3, https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-november-2022). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com parts d’Austràlia i de l’Antàrtida, a més del Pacífic equatorial (efecte de La Niña). En positiu, destacar l’anomalia càlida europea i, sobre tot, l’extremada anomalia positiva de Groenlàndia.

Context europeu: tardor càlida, després d’un estiu rècord

Com es pot veure a la figura 1, la temperatura de tardor a Europa ha estat alta, només amb dues tardors més càlides, una recent, la de 2020, i una ja un poc llunyana, la de 2006. L’anomalia, respecte de 1991-2010, ha estat de +0,97ºC. Destaca el fet de que aquesta tardor marcadament càlida ve després un estiu que havia estat extremadament càlid a Europa, el més càlid de la sèrie que comença el 1979. És semblant al que passa a escala ibèrica i balear.

Convé veure com s’ha comportat la circulació atmosfèrica durant la tardor i al llarg de tot el període estiu-tardor. La figura 4 ens mostra l’anomalia mitjana del geopotencial de 500 hPa (aproximadament 5500 m d’altitud), al llarg de la tardor (esquerra) i de tardor sumada a l’estiu (dreta).

Figura 4.- Mitjana de les anomalies de geoptencial a 500 hPa al llarg de la tardor-22 (esquerra) i al llarg de la tardor-22, sumada a l’estiu-22 (dreta), respecte de 1991-2020Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

En altura, l’anomalia anticiclònica forma un pont, a través de bona part d’Europa, que connecta un nucli anticiclònic a la Mediterrània occidental, amb potents anomalies anticiclòniques àrtiques. El pont d’anomalia anticiclònica és més clar i continu si consirem  estiu + tardor (dreta) que si només considerem la tardor (esquerra).

Examinant la figura 1, línia blava contínua, podem confirmar el que sabem, que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals (línia taronja), tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important, però, també, bastant irregular: les tendències mitjanes per trentennis solapats (línia blava a traços) són totes positives i bastant altes, sempre per sobre dels 0,3ºC/dècada, enfilant-se últimament fins als 0,6ºC/dècada.

La tardor de 2022 a Espanya: rècord de tardor, sumat al rècord d’estiu

AEMET ha manifestat que la tardor de 2022, ha estat, en conjunt, la més càlid de la sèrie històrica (des de 1961), tot i que igualada amb la tardor de 1983. Una tardor de rècord, doncs, després d’un estiu que també havia estat rècord.

Vegeu: https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_otono_22.pdf     L’anomalia mitjana de temperatura en el conjunt d’Espanya peninsular ha estat de 2,0ºC, en relació a 1981-2010). Com es pot veure a la figura 5, esquerra, La distribució d’anomalies és bastant uniforme: la major part del territori presenta una anomalia d’entre 1,5 i 2,5ºC (en groc al mapa). Vegeu que les Balears queden molt equiparables al conjunt d’Espanya.

Figura 5.- Anomalia de la temperatura de tardor (esquerra) i de la precipitació (dreta) al conjunt d’Espanya.(Font: AEMET: http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_otono_22.pdf

Quant a precipitacions, la tardor de 2022 ha estat, en conjunt, prou seca, amb una precipitació mitjana del 76% de la normal. La distribució d’anomalies (en % de la precipitació normal) es pot veure a la figura 5, dreta. És molt irregular, ja que, malgrat les zones de dèficit predominen (colors càlids), amb importants extensions, preferentment a Catalunya i a Andalusia, que s’han quedat amb precipitacions per sota del 25% de la normal, hi ha, també, algunes àrees amb superàvit (colors freds). Vegeu que Menorca, Eivissa i el nord de Mallorca són d’aquestes àrees, amb superàvit, mentre el sud de Mallorca ha resultat deficitari.

Tardor de 2022 a les Balears: Una tardor extraordinària, que s’ajunta amb un estiu també extraordinari

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6, dalt, mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura de tardor, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

Figura 6. Dalt: anomalies de les temperatures mitjanes de tardor al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2022, (en morat) i tendències als trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, … (en blau, a traços) Baix: anomalies de les temperatures mitjanes d’estiu+tardor al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2022, (en morat) (Font de dades: AEMET; elaboració personal)

La figura 6-dalt mostra clarament que la tardor de 2022 ha estat extraordinàriament càlida, com ho havia estat l’estiu anterior. Així com de l’estiu de 2022 es va comentar que sols era comparable al de 2003, la tardor de 2022 sols ha estat comparable a la tardor de 2014. A les Balears, si sols es tenen en compte els aeroports, la tardor de 2022 no seria rècord, estrictament parlant, ja que la tardor de 2022 queda molt lleugerament per sota de la de 2014: l’anomalia mitjana de la tardor de 2022, respecte de 1981-2010, als tres aeroports, és de +2,1ºC; la de l’estiu de 2014 havia estat un poc més alta, 2,2ºC. Ambdues tardors, 2014 i 2022, són dues tardors extraordinàries a Balears.

En quin sentit són tardors extraordinàries? Seguint el tipus de raonament que vam fer al nostre comentari anterior, referent a l’estiu de 2022, al conjunt dels tres aeroports de Balears, el període de referència 1981-2010 té una mitjana de tardor de 19,0ºC i una desviació típica de 0,6ºC. Si suposem una distribució gaussiana, la probabilitat de superar l’anomalia de +2,1ºC de la tardor de 2022, és a dir, la probabilitat de superar 3,5 vegades la desviació típica, o els 19,0ºC de mitjana, seria inferior a l’1 per mil: pràcticament impossible d’abastar si ens basem en el clima considerat de referència, que realment és un clima ja passat.

El clima d’ara s’hauria d’estudiar en el marc d’un període “actual”, com 2011-2040, que engloba 2022. Com que no coneixem les dades posteriors a 2022 (de 2023 a 2040) hem de fer alguna hipòtesi sobre les temperatures que hi haurà. La hipòtesi més fàcil és pensar que les temperatures s’ajusten al que hem anomenat “canvi climàtic lineal”. D’acord amb aquesta hipòtesi, degut al canvi climàtic, les temperatures mitjanes de 2011-2040 serien 1,05ºC superiors a les de 1981-2010 (l’ascens actual és de 0,35ºC per dècada). Si ho suposem així, la probabilitat, ara, actualment, d’una tardor com la de 2022 (que ja “només” seria 1,75 vegades la desviació típica) ja seria del 4%, aproximadament, encara prou baixa, però no tan impossible com quan s’empra la referència 1981-2020.

Més extraordinari, encara, que l’estiu de 2022 i la tardor de 2022, considerats per separat, ho és el semestre estiu+tardor, de juny a novembre inclosos, considerat conjuntament. Vegeu a la figura 6, baix, que, així com l’estiu de 2003 era comparable a l’estiu de 2022 i la tardor de 2014 era comparable a la tardor de 2022, no hi ha cap conjunt estiu+tardor que sigui comparable al de 2022. Fins i tot 2003 i 2014 queden clarament superats.

Quant a les precipitacions, la tardor de 2022 a les Balears ha estat normal, amb una precipitació que és, en conjunt, un 98% de la referència1981-2010. Però tal vegada hauríem de dir que aquesta tardor ha estat falsament normal, amb grans diferències entre mesos i entre illes. Menorca ha estat clarament més beneficiada que Eivissa i Mallorca. Vegeu la Taula 1. S’hauria d’afegir que els grans contrasts es troben fins i tot dins cada illa, sobre tot dins Mallorca. Vegeu a la figura 7, com exemple, el mapa d’anomalia de precipitació a les Balears, el mes de novembre.

Taula 1. Precipitacions relatives a la normalitat (1981-2010, %), per illes i mesos

	Setembre	Octubre	Novembre
Eivissa	207%	73%	66%
Mallorca	107%	75%	123%
Menorca	192%	148%	186%

(Font: AEMET, avanços mensuals climatològics per a Balears, a www.aemet.es)

Els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final de novembre, referits a tres mesos, són, als aeroports de les Balears, Eivissa: +0,2, Palma: -1,3, Menorca: +1,5. Si els aeroports foren representatius de cada illa (que no són, al menys aquesta vegada), a Mallorca el SPI indicaria gran dèficit d’aigua, sequera de termini curt, mentre a Eivissa hi hauria normalitat i a Menorca hi hauria hagut abundància relativa d’aigua, a Mallorca.

(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia)

Segueix-nos