Estat del Clima a les Illes Balears. Primavera 2025
Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest resum, que fa el número trenta vuit, es refereix a la primavera de 2025.
Context mundial: No sempre hi ha rècord càlid

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura primaveral, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències de la temperatura primaveral, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1996-2025.(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2025 )
Respecte de 1991-2020, la primavera de 2025 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,63ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia primaveral global no és rècord, però s‘hi aproxima molt. El rècord –la primavera més càlida a escala global- va ser la de 2024, precisament l’anterior, amb una anomalia de +0,68ºC. Vegeu la figura 1.
Podem considerar com s’està comportant l’oscil·lació del sud (ENSO: Niño-Niña), que és (o era) un dels factors més importants de l’oscil·lació de la temperatura global.
La figura 2 mostra les evolucions mensuals de l’ENSO i de l’anomalia de temperatura global.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a maig de 2025.
Dades:
Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via
https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2025
SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via https://psl.noaa.gov/data/correlation/nina34.anom.data
L’anomalia de SST (Sea Surface Temperature) a la regió Niño-3.4 (que és un indicador clar de l’estat de l’ENSO, ha estat normal, és a dir l’índex ha estat neutral
la primavera de 2025 (ni NIÑO, ni NIÑA), amb valors lleugerament negatius (-0,1ºC). L’anomalia de temperatura global de l’aire s’ha mantingut en valors molt alts. Les dues corbes, blava i taronja a la figura 2, s’han separat, ja fa temps, i segueixen prou separades. La relació entre el Niño i la temperatura global no està tan clara com semblava.
Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO2 a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el maig de 2025 la concentració mitjana de CO2 ha estat de 430,51 ppm, mentre el maig de 2024 havia estat de 426,90 ppm. És un augment interanual de més de 3 ppm, superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)
Tot i que hi ha països que han estat reduint emissions, a nivell global la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions encara superen, clarament, les absorcions. Podem veure a la figura 1 (línia taronja, a traços) que, no sols va pujant la temperatura primaveral global, sinó que també augmenta la seva tendència en trentennis solapats, des de menys de 0,15ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,27ºC/dècada actualment. És a dir, l’escalfament global, no sol no s’alenteix, sinó que és accelerat, cada vegada més ràpid, també a la primavera.
Per últim, a la figura 3 podem veure la distribució d’anomalies tèrmiques de la primavera de 2025, a tot el món i al continent europeu. Destaquen les potents anomalies positives (càlides) que cobreixen Àsia central i algunes zones polars. D’entre les anomalies negatives destaquen la que hi ha entre Escandinàvia, Islàndia i Groenlàndia. També crida l’atenció que no es veu anomalia significativa, ni càlida, ni freda a la Península Ibèrica.

Figura 3.- Anomalies de temperatura de la primavera de 2025, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2025 )
Context europeu: La quarta primavera més càlida
La primavera de 2025, al conjunt del continent europeu, ha estat molt càlid, però no ha estat rècord: hi havia hagut tres primaveres més càlides que la de 2025, totes recents. L’anomalia de la primavera de 2025, a Europa, ha resultat ser de +1,04ºC (respecte de 1991-2020), que és, certament, de les més altes (vegeu la figura 1, línia blava), però no tant com les de 2024, 2014 o 2007.
A la figura 4 podem veure la complexitat que ha tingut l’anomalia de circulació atmosfèrica, amb una notable anomalia anticiclònica centrada cap al nord de les Illes Britàniques i una anomalia ciclònica a l’oest de la Península Ibèrica. El nord d’Europa ha estat dominat per un intens flux fred, del nord-oest.
Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura primaveral a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia blava a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però prou variables, oscil·lant entre +0,3ºC /dècada i +0,5ºC /dècada. La tendència mitjana de les temperatures primaverals a Europa, entre 1979 i 2025, és d’un poc més de +0,40ºC/dècada, com l’anual mitjana; més del doble que la tendència de la temperatura primaveral mundial mitjana.

FFigura 4.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa, des de 1-març-25 fins a 31-maig-2025, respecte de 1991-2020.Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day
Espanya: primavera plujosa i tèrmicament casi normal
AEMET ha avançat un resum climatològic sobre la primavera de 2015,
https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2025/06/avance_climatico_nacional_primavera_2025.pdf
AEMET ressalta que la primavera de 2025 a Espanya peninsular ha estat gairebé normal quant a temperatures, només +0,3ºC per sobre de la referència climàtica (1991-2020). De les quatre darreres, en concret, aquesta primavera ha estat la menys càlida . Contrasta aquesta moderació tèrmica a la Península ibèrica amb les notables anomalies positives que s’observen per la major part del continent europeu, inclosa la mediterrània occidental (fig. 3).
A la figura 5 es mostra la distribució territorial de l’anomalia tèrmica. L’anomalia tèrmica és pràcticament nul·la a la major part de territori peninsular espanyol, mentre que és clarament positiva –tot i que moderada- a tota la perifèria, mediterrània, atlàntica i cantàbrica, entre 0,5ºC i 1,5ºC.


Figura 5.- Anomalia tèrmica territorial de la primavera de 2025, respecte de 1991-2020(AEMET, https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2025/06/avance_climatico_nacional_primavera_2025.pdf )

Figura 6.- Percentatge de la precipitació primaveral de 2025 respecte de la mitjana de 1991-2020(AEMET, https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2025/06/avance_climatico_nacional_primavera_2025.pdf
Quant a les precipitacions, la primavera ha estat, en conjunt, ben plujosa, a Espanya peninsular, de l’ordre del 150%, en relació als valors normals, com a mitjana. Exceptuant la cornisa cantàbrica, on les precipitacions han estat escasses, per sota de les normals, les precipitacions han estat per sobre de les normals a gairebé tota la Península, fins i tot en un 200 i en un 300% (vegeu la figura 6).
Illes Balears: una primavera més càlida que la Península i més freda que a Europa
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es servicios climáticos vigilancia del clima).

Figura 7.- Anomalies de les temperatures mitjanes primaverals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2025, en referència a 1991-2020, (en morat, línia contínua), i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en verd, a traços).(Font de dades: AEMET; elaboració personal)
Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, la primavera de 2025 hauria estat càlida, amb una anomalia de +0,77ºC. És la cinquena més càlida. Més alta que a l’Espanya peninsular i més baixa que al continent europeu, en conjunt.
La figura 7 mostra la seqüència de les anomalies mitjanes de temperatura primaveral al conjunt dels tres aeroports balears, en referència a 1991-2020, així com un ajust lineal, amb el temps, per al període de 1973 a 2025, que ens donaria el que es pot anomenar canvi climàtic lineal. L’escalfament primaveral lineal mitjà, per a tot el període, és, a les Illes Balears, prou alt, de +0,43ºC /dècada, tant o més alt que al conjunt del continent europeu.
A més, com també es veu a la figura 7, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats (línia verda a traços), crida molt l’atenció que l’escalfament primaveral als aeroports de Balears ha canviat molt, caient des de tendències en 30 anys de +0,8 o +0,9ºC/dècada, els primera trentennis, fins a escalfaments de només +01 o +0,2ºC /dècada actualment.
Quant a precipitacions, aquesta primavera ha estat entre normal i lleugerament humida. El mapa de la figura 8 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada (SPI), cap a principi de juny de 2025, per al trimestre MAM: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions al llarg d’un període, tres mesos, en aquest cas. Les zones més plujoses, relativament, amb un cert superàvit de pluja han estat el sud-est de Mallorca, Formentera i el nord d’Eivissa, mentre la Serra de Tramuntana presenta una mica de dèficit.

Figura 8.- SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant la primavera de 2025.Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met
Sumari de Tendències
Hivern 2024-25 | Anomalia tèrmica, respecte de 1991-2020 |
Global | +0,63ºC |
Europa | +1,04ºC |
Espanya peninsular | +0,30ºC |
Balears (aeroports) | +0,77ºC |
Subscriu-te al nostre butlletí setmanal de notícies!
Propers esdeveniments
XXXIX Trobades Científiques de la Mediterrània – Josep Miquel Vidal
Maó, 5-7 de Febrer de 2025