Estat del clima a les Illes Balears. Primavera 2018 (MAM)

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB s’ha proposat dur a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Després d’una visió general sobre 2017 i d’un balanç sobre l’hivern 2017-18, aquest tercer resum es refereix a la primavera de 2018. Entenem per primavera el període de març, abril i maig (MAM), que no coincideix exactament amb la primavera astronòmica. Podem considerar que aquest és un període equinoccial a tot el planeta a la vegada, com passa a la tardor.

Una advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.

Índex

Context mundial ↷

Context europeu ↷

Context ibèric ↷

Primavera de 2018 a les Balears ↷

Context mundial

El període primaveral MAM de 2018 resulta ser, per al conjunt de tot el planeta, el quart més càlid de l’historia recent (1971-2018), com ja havia passat amb l’hivern de 2017-18. L’episodi de El Niño 2015-16 es va fent enfora i, des de 2016, les primaveres, com els hiverns, han anat retornant cap a la recta de tendència lineal 1971-2018, que queda per sota de les exageracions de 2015-2016. De fet, la primavera de 2018 es posiciona exactament sobre l’esmentada recta de tendència: és a dir, a escala planetària la temperatura mitjana primaveral de 2018 ha estat la que calia esperar de l’escalfament global lineal, continuat, calculat per a les primaveres de 1971 a 2018, que és de 0,18 graus/dècada (el mateix que l’escalfament anual, dit sigui de passada); però, naturalment, si comparem amb els valors mitjans del segle passat (1901-2000), la primavera de 2018 s’ha de qualificar de càlida, la quarta més càlida de la sèrie recent, com ja hem dit, amb una anomalia mitjana de 0,82 graus. Aquesta anomalia pot ser atribuïda a l’escalfament global, al canvi climàtic; no fa falta res més.

Figura 1. Sèries temporals de les temperatures mitjanes de primavera (MAM) al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja). A les sèries anuals s’ha afegit un ajust temporal lineal (línies a punts); al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. Les dades han estat obtingudes de NOAA National Centers for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published June 2018, retrieved on June 22, 2018 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Context europeu

A la figura 1, a més de la sèrie de dades globals de temperatura de la primavera, s’hi han afegit les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja. El ritme de l’escalfament primaveral al continent europeu, de 0,37 graus per dècada, és molt superior al corresponent escalfament global de MAM (el doble), molt semblant a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de 0,35 graus per dècada. La primavera a Europa s’està escalfant ràpidament, com el conjunt de l’any. Així i tot, malgrat aquest notable escalfament lineal, la primavera de 2018 a Europa ha estat fins i tot més càlida del que li hauria pertocat d’acord amb l’escalfament lineal. Ha estat una primavera destacadament càlida, la tercera de la sèrie històrica recent, per sobre de l’escalfament lineal i amb una anomalia mitjana respecte de 1901-2000 de 1,82 graus, just un poc per sota de les anomalies primaverals càlides de 2007 i 2014.

Si ens fixem en la figura 2, l’anomalia primaveral superficial càlida europea de 2018 no és uniforme, tot i que ocupa la major part del continent, excepte Rússia i la Península Ibèrica (amb màxim cap a Turquia). La clau d’aquesta anomalia tèrmica superficial pot haver estat en la circulació a nivells mitjans: una potent anomalia anticiclònica, sobre l’eix d’Europa central i oriental, amb màxim a Escandinàvia, hauria barrat l’entrada cap a la major part del continent de les pertorbacions atlàntiques i de l’aire polar, deixant, en canvi, pas relativament obert cap a la Península Ibèrica.

Figura 2. Anomalies de temperatura a nivell superficial (a 1000 hPa, en graus; esquerra) i anomalies d’altura geopotencial a 500 hPa (en metres; dreta), per a la primavera 2018 en conjunt (dalt) i per al mes de maig en particular (baix) (Productes obtinguts de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Aquesta distribució d’anomalies va resultar especialment exagerada durant el mes de maig, amb una impressionant exageració de les anomalies a Escandinàvia, tant de l’anomalia tèrmica superficial, com de la anomalia de pressió (o geopotencial) en altura. Val a dir que una potent anomalia anticiclònica cap al nord del continent va ser clarament present, també, a les anormalment càlides primaveres europees de 2007 i 2014.

Context ibèric

AEMET ha qualificat la primavera 2018 al conjunt d’Espanya de freda i extremadament plujosa. Els dos mapes inclosos a la figura 3, que es poden considerar provisionals, van ser publicats en un tuit d’AEMET.

D’acord amb els mapes d’AEMET, és el sud-oest de la Península Ibèrica la regió que presenta anomalia tèrmica negativa significativa (de -0,5 a -2,5 graus), pràcticament en coincidència amb la zona més plujosa, amb valors de precipitació del 200% i més respecte de la normal (1981-2010). Ja es veu en aquests mapes que les Balears no estan ni dins la zona d’Espanya on més ha plogut (tot i que Mallorca i Menorca tenen precipitacions per sobre de la normal), ni dins de la zona amb anomalia freda. Les Balears aquesta primavera no encaixen bé ni dins del context ibèric, ni dins del context europeu (ni mundial).

Figura 3. Primavera 2018. Anomalies de temperatura mitjana (en graus; esquerra) i % de la precipitació respecte de la normal (dreta) (Publicat per AEMET, com a part d’un tuit: https://twitter.com/AEMET_Esp/status/1009758703661314048)

Primavera de 2018 a les Balears

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es > servicios climatológicos > vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra els valors mitjans de temperatura primaveral, així com un ajust lineal amb el temps, que ens donaria el que estem anomenant escalfament o canvi climàtic lineal. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a la primavera (MAM), entre 1973 i 2018, molt important, de 0,44 graus/dècada, més que els 0,35 graus/dècada d’escalfament mitjà anual. Aquest escalfament primaveral a Balears és també superior a l’escalfament primaveral en el conjunt europeu (0,37 graus/dècada), i, de molt, a l’escalfament primaveral mundial, planetari. Cal advertir, de totes maneres, que el gran escalfament primaveral de les Balears sembla haver-se suavitzat notablement en el darrers anys. En el període 1991-2018, concretament, l’escalfament primaveral es queda reduït a 0,16 graus/dècada, molt per sota dels 0,44 de 1973-2018. La primavera de 2018 hauria respost més a aquest reajustament darrer que a les tendències a més llarg termini.

La temperatura mitjana primaveral als tres aeroports el 2018, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una anomalia de +0,30 graus. Es podria dir, així, que, en conjunt, ha estat una primavera relativament càlida. No obstant, si s’observa la sèrie completa de temperatures primaverals , entre 1973-74 i 2018, han estat moltes les primaveres més càlides que la de 2018, sobre tot si ens focalitzem en el darrer període, des de 1989. De fet, en relació a l’escalfament primaveral lineal, 1973-2018, 2018 queda ben per sota de la línia de tendència, devers mig grau per sota. La primavera de 2018 a Balears ha estat, doncs, un poc càlida en relació a la referència climàtica (1981-2010), però freda en relació al que es podria esperar d’un escalfament lineal, ajustat a 1973-2028 i fins it tot de l’escalfament ajustat al període més recent, 1991-2018.

Val a dir que el que s’ha comentat fins aquí es refereix, bàsicament a mitjanes estacionals. En valors mensuals, de fet, hi ha hagut grans contrasts, amb un març relativament normal i un maig francament fresc, l’abril va ser, comparativament, càlid, fins i tot molt càlid.

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes primaverals (MAM) al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2018. 2018, ha estat un poc càlid respecte de la referència climatològica històrica (1981-2010), però fred respecte del fort escalfament primaveral observat a les Balears entre 1973 i 2018 (línea morada a punts). El desajust es menr si atenem a l’escalfament del darrers anys (1991-2028; línees blaves).

Quant a les precipitacions, la primavera de 2018 a les Balears (a Mallorca i Menorca, no a les Pitiüses; vegeu la figura 3, dreta) ha estat, en conjunt, plujosa, amb pluges totals (MAM) més d’un 30% superiors a les normals (1981-2010). El març les pluges van ser especialment abundants, amb valor mitjans al conjunt de l’arxipèlag del doble del normal. Abril, en canvi, va quedar lleugerament per sota de la normalitat.