Estat del clima a les Illes Balears. Any 2020
Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB – Departament de Física
Membre del LINCC – UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest setzè resum es refereix a l’any 2020, en conjunt.
Context mundial: El canvi climàtic antropogènic domina sobre factors naturals com ENSO
L’any 2020 ha estat, per al conjunt de tot el planeta, un dels tres anys més càlids des de que es tenen registres. La nota de premsa que va fer pública l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) el 14 de gener de 2021 indicava que, en base a les millors estimacions disponibles de les temperatures planetàries (les de NOAA, NASA, Copernicus, Oficina Meteorològica Britànica i Servei Meteorològic Japonès), els anys 2016, 2019 i 2020 estan pràcticament empatats en nivell tèrmic, ja que les diferències de temperatura entre aquests tres anys són d’un ordre de magnitud semblant a l’error inherent a aquestes estimacions.
Amb dades NOAA, concretament (vegeu figura 1), les anomalies de la temperatura mitjana mundial de 2016, 2019 i 2020, respecte de 1901-2000, son, respectivament, de 1,0ºC, 0,95ºC i 0,98ºC, així que, si volem afinar fins i tot més enllà del que es convenient, diríem que 2020 és el segon any més càlid, però ja molt poc per sota de 2016. Recordem que l’any 2016 va ser anormalment càlid al sumar-se l’efecte del canvi climàtic amb un episodi molt destacat de El Niño. El 2019 hi va haver un episodi moderat del Niño, però, ni sumant l’efecte escalfador d’aquest episodi moderat amb l’escalfament global antropogènic, 2019 va desbancar el 2016. El 2020, sobre tot cap al final (vegeu figura 2), hi ha hagut un episodi clar de la Niña. La Niña es podria que produís refredament, respecte de 2019, però, al contrari, hi ha hagut escalfament: 2020 ha estat un poc més càlid que 2019 (encara que molt poc) i s‘ha apropat molt al nivell de 2016. Com comenta l’OMM, l’escalfament antropogènic ja és més fort que el forçament natural lligat a l’oscil·lació del sud (ENSO: el Niño, la Niña).
Per a mencionar més factors planetaris, està clar que la moderada minva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, com resultat de l’aturada relativa d’activitat per la pandèmia COVID-19, no ha produït cap efecte climàtic, cap refredament, que seria el que, en principi, es podria haver pensat, de produir-se algun efecte. No insistirem, en aquest punt, perquè és una qüestió que ja hem analitzat als darrers resums trimestral.
Cal afegir que la tendència lineal de les temperatures anuals globals (que és de 0,19ºC/dècada per a tot el període 1971-2020, en conjunt) sembla confirmar un augment, una acceleració, si s’analitza per trentennis solapats: les tendències mòbils, per a trentennis solapats, han augmentat últimament (figura 1, línia en gris), arribant els darrers trentennis a 0,20 i 0,21ºC/dècada, front als 0,16-0,17-0,18ºC/dècada dels trentennis anteriors.
En una nota informativa publicada el gener de 2021, Copernicus, mitjançant les reanàlisis ERA5, estima que l’anomalia de 2020 respecte de 1981-2010 és de 0,62ºC i indica que s’han de sumar 0,63ºC per a obtenir l’anomalia respecte dels nivells preindustrials, concretament respecte de 1850-1900, que és el període a que es refereixen els acords de Paris. Segons Copernicus, doncs, l’anomalia planetària respecte de nivells preindustrials ja estaria a 1,25ºC (https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2020).
Amb dades NOAA, el període 1981-2010 és 0,43ºC més càlid que 1901-2000, de manera que l’anomalia de 0,98ºC de 2020 respecte de 1901-2000 seria de 0,55ºC respecte de 1981-2010. Si sumem els 0,63ºC que indica Copernicus per passar de la referència 1981-2010 a la referència 1850-1900, l’anomalia de 2020 respecte de l’era preindustrial, amb dades NOAA, seria 1,18ºC.
Combinant els resultats anteriors de NOAA i Copernicus-ERA5, diríem que la temperatura planetària mitjana de 2020 ja és, aproximadament, 1,2ºC superior a la temperatura planetària preindustrial, de manera que sols ens queden 0,3ºC per arribar al límit de 1,5ºC (2ºC, màxim) adoptat en els acords de Paris, 2015, i ara ja sense que hi hagi contribució positiva de El Niño, purament per escalfament antropogènic.
És interessant, per acabar veure la distribució espacial, al món i a Europa, de les anomalies de temperatura de 2020, en aquest cas en relació a 1981-2010, segons Copernicus (vegeu figura 3, obtinguda de https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2020). Des del punt de vista planetari les diferències entre regions són molt importants. Van des de valors positius superiors a 5ºC (cap a Sibèria septentrional), fins a zones amb anomalia negativa, com al nord de Nord-Amèrica o a l’oceà Pacífic tropical (efecte de a Niña).
Context europeu: 2020 molt anticiclònic i extremadament càlid
A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària anual (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament anual al continent europeu, per al període 1971-2020, és de 0,40ºC/ dècada, clarament superior al corresponent escalfament global i ràpidament creixent: les tendències anuals mòbils de la temperatura mitjana europea, per a trentennis solapats, han passat de valors de 0,3ºC/dècada en els primers trentennis (1971-2000 i següents) a 0,5ºC en el darrer (1991-2020)
Pel que fa, concretament, a l’any 2020, a Europa les temperatures mitjanes han desbancat clarament el rècord anterior, que ostentava el 2018. 2020 ha estat, a Europa, 0,3ºC més càlid que 2018, segons dades NOAA, i 0,4ºC, segons dades Copernicus-ERA5. Segons dades NOAA, l’anomalia mitjana de 2020, respecte de 1910-2000, ha estat de 2,16ºC. 1981-2010 és, a Europa, 0,53ºC més càlid que 1910-2000, de manera que 2020 tindria una anomalia mitjana, respecte de 1981-2010, de 1,63ºC, que, tot i que menor que l’anterior, no deixa de ser una anomalia extrema. A més del factor radiatiu (la intensificació de l’efecte hivernacle) fan falta canvis, anomalies en la circulació atmosfèrica per a explicar una anomalia tèrmica tan forta.
A la figura 4 hi podem veure, a través de les anomalies de geopotencial de 300 hPa, com ha anat la circulació, o, més ben dit, l’anomalia de la circulació, per mesos i en el conjunt de l’any, en altura, a l’altura aproximada del corrent en raig.
Durant l’any 2020, en conjunt, tota Europa (excepte Islàndia i l’Escandinàvia àrtica) ha estat dominada per una circulació en altura clarament i fortament més anticiclònica que el que seria normal. Una interpretació directa d’aquest tipus d’anomalia ens faria pensar en una alta incidència d’anticiclons de bloqueig sobre Europa, durant 2020. També podria estar associat aquest reforçament anticiclònic continental, a latituds de en torn a 50ºN, a un desplaçament, més cap al nord, del raig polar, així com del límit entre l’aire polar i l’aire subtropical, i, per tant, del camí habitual de les baixes extratropicals. Així, Europa (excepte el nord), a més de menys baixes pressions, hauria estat tenint, l’any 2020, més presència d’aire subtropical del que és habitual i això implicaria escalfament. Quant al nord d’Europa, hauria tingut molta presència de baixes pressions i d’aire atlàntic, i això també hi afavoriria l’escalfament. El mapa hemisfèric (figura 4, baix-esquerra) ens diria que el reforçament anticiclònic a latituds mitjanes (com les europees) s’ha produït a molts altres trams terrestres i oceànics, en torn a l’hemisferi, excepte, tal vegada, a Amèrica (on hi ha hagut, per cert, anomalies tèrmiques fins i tot negatives).
El desplaçament cap al nord del raig i el front polar és quelcom prou citat a la literatura científica, com associat al canvi climàtic. 2020 hauria estat, doncs, extremadament càlid en sumar-se el factor radiatiu amb una circulació favorable a l’escalfament, esperada amb el canvi climàtic.
La presència d’una forta anomalia anticiclònica a Europa no ha estat resultat d’una mitjana espúria, sinó que s’ha repetit gairebé cada mes, al llarg de l’any, si bé el centre anticiclònic principal s’ha anat movent d’un lloc a l’altre, sense deixar Europa, amb poques excepcions. Les excepcions són els mesos de març i juliol (quan no hi ha hagut anomalia anticiclònica potent al continent) i octubre (amb anomalia anticiclònica potent propera, però fora d’Europa, a l’oceà Àrtic.
L’any 2020 al conjunt d’Espanya: el segon més càlid
AEMET encara no havia publicat el seu resum climatològic anual quan escrivíem aquest resum (quan es publiqui estarà accessible a la seva web, www.aemet.es), però en una nota difosa a mitjan gener de 2021 (http://www.aemet.es/es/noticias/2021/01/2020_mas_calido_en_todas_partes) afirmava que 2020 havia estat el segon any més càlid al conjunt d’Espanya, des de 1965, només per sota de 2017, que es manté com a any rècord. Diu també AEMET que les temperatures mitjanes, a Espanya, durant l’any 2020, han estat aproximadament 1°C per sobre de la mitjana de 1981-2010. És una anomalia important, sens dubte, però clarament inferior a la mitjana europea i sense constituir rècord. Coincideix que l’anomalia de geopotencial de 300 hPa sobre Espanya és anticiclònica i important, però no tant com la hi ha cap endins d’Europa continental. Vegeu les figures 3-dreta i 4, inferior-esquerra. Si mirem amb més detall, per mesos, les anomalies de geopotencial a 300 hPa, sobre Espanya peninsular i Balears, no són positives (anticiclòniques) ni el març, ni el juny, ni l’octubre, ni el desembre; el juliol la situació és poc definida (figura 4).
Quant a les precipitacions, l’any 2020 ha estat, a Espanya, en conjunt, un any bastant normal, encara que amb contrasts importants, tan territorials, com temporals. A la figura 5 es pot veure la distribució de la pluja a Espanya, a traves de l’índex de precipitació estandarditzat (SPI), a escala d’un any. Ens indica que al nord-est del territori hi ha hagut precipitacions superiors a les normals, particularment a Catalunya, mentre que cap al sud i nord-oest de la Península les pluges han estat deficitàries.
Any 2020 a les Balears: càlid i sec, sense rècords
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).
Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura anual, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2020, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1973-02, 1974-03, …, 1991-20).
La temperatura mitjana de 2020 als tres aeroports, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, és notablement alta: presenta una anomalia positiva de 0,76ºC, només superada el 2003 i el 2014. La temperatura de 2020 es situa al nivell del que caldria esperar del canvi climàtic lineal, tot i que la seva anomalia positiva és inferior que l’observada al conjunt d’Espanya i, encara més, a la de l’anomalia mitjana europea.
L’anomalia de temperatura als tres aeroports ha estat positiva tots els mesos de l’any, excepte octubre: figura 7. Han quedat per sota de la mitjana anual el gener, juny, agost, setembre, octubre i desembre. Veieu que hi ha una certa concordança entre el valor i signe de l’anomalia tèrmica a les Balears i el valor i signe de l’anomalia del geopotencial a 300 hPa a la regió (figura 4)
Quant a les precipitacions, l’any 2020 a les Balears ha estat, en conjunt, normal, però amb diferències importants entre illes i, també, molta diferència d’un mes a l’altre. Segons dades d’AEMET, publicades al Resum climatològic de desembre de 2020 (http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_dic_2020.pdf), la precipitació interanual relativa a 31 de desembre de 2020, que és, també, la precipitació total anual relativa de l’any 2020, ha estat del 102% al conjunt de Balears, del 97% a Menorca, del 105% a Mallorca, i del 62% a Eivissa. Eivissa ha estat sec, però Menorca i Mallorca han estat normals.
A la figura 8 es poden veure les precipitacions mensual relatives (en % respecte de la normal), per mesos i per illes. Vegeu que hi ha hagut mesos molt plujosos, en termes relatius, com gener, abril o juny. Dit sigui de passada, al màxim de gener hi va contribuir molt la famosa borrasca Glòria. Per contra, el febrer pràcticament no va ploure i també va ser prou sec, relativament, el mes de novembre, que, justament, és el més plujós, climatològicament parlant, a molts dels observatoris de Balears.
Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index), per a 2020, als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són ben marcadament negatius, amb valors de -1,4, -0,5 i -1,3, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar awww.aemet.esà Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant el període considerat (en aquest cas, un any), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període. Per a l’any 2020 a Balears estaríem, doncs, parlant de precipitacions que van des de mitja desviació estàndard per sota de la precipitació normal (Mallorca), fins a prop de una desviació estàndard i mitja (Menorca i Eivissa). A Menorca i Eivissa hauríem de parlar de sequera important, si els aeroports representessin el conjunt de l’illa respectiva. A Mallorca no seria el cas.
Subscriu-te al nostre butlletí setmanal de notícies!
Propers esdeveniments
XXXIX Trobades Científiques de la Mediterrània – Josep Miquel Vidal
Maó, 16-18 d’octubre del 2024