Suport del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) a la campanya “Menys turisme, Més vida”

Les conseqüències més greus que es preveu que patiran les Illes Balears com a conseqüència del canvi climàtic són: augment del nivell de la mar (amb la consegüent pèrdua de platges, la salinització de zones humides i la infiltració salina en els aqüífers), fenòmens meteorològics més extrems, augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor (i per tant augment de la mortalitat humana i alteració  d’ecosistemes clau com la posidònia), menor disponibilitat d’aigua (tan per al consum humà com per als ecosistemes i agricultura), major risc de transmissió de malalties vectorials i una major degradació d’algunes infraestructures. Aquests  impactes, entre d’altres, van ser estudiats i descrits pels membres del LINCC a l’informe de prospectiva Balears Horitzó 2030 que va publicar el 2019 el CES.[6]

En aquell informe, així com en treballs posteriors del Laboratori com ara l’article científic publicat el 2021,[7]  no només es van examinar els impactes del canvi climàtic, sinó també les seves causes i les possibles respostes per a redreçar el problema a nivell de les nostres illes. El diagnòstic és molt clar: a nivell global, la causa principal del canvi climàtic actual són les emissions de gasos d’efecte hivernacle, derivades de la crema massiva de combustibles fòssils (principalment petroli, gas i carbó) així com dels canvis en els usos de la terra (principalment a través de la desforestació, l’agricultura i ramaderia industrials, la urbanització i l’activitat minera)[8]. Aquestes causes estan clarament associades  a un sistema socioeconòmic basat en un consum cada cop major de recursos materials i energètics, així com a la generació massiva de residus. Així, la crisi climàtica no és sinó un símptoma més de la crisi socioecològica global que ens ha dut, entre d’altres, a superar alguns dels que es consideren com a límits de seguretat del planeta.[9] 

A les Illes Balears, els dos principals sectors responsables de les emissions són la generació d’electricitat (21%) i el transport (67%),[10] on el transport aeri, terrestre i marítim hi contribueixen de manera similar. Tot i que s’està avançant en la descarbonització del sector elèctric, la generació d’electricitat a partir de renovables és encara molt inferior a la generació a partir de combustibles fòssils. D’altra banda, però, manca una estratègia general per a que el desplegament de les energies renovables sigui ordenat, just i realment sostenible; massa sovint, els canvis en l’ús del sòl no responen a estratègies de sobirania energètica per a la societat balear, sinó que és el mercat qui comanda.

Pel que fa al transport, la contradicció és màxima entre allò que s’està fent i allò que s’hauria de fer. De fet, les emissions lligades al transport no han aturat de créixer. Tal i com va assenyalar el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic,[11] les solucions tecnològiques per la reducció de les emissions no basten, ja que també impliquen la consideració de factors sociopolítics. És  per això que cal una reducció del transport privat per carretera en benefici de la mobilitat a peu, en bicicleta i en  transport públic. Cal també una reducció significativa del nombre de vols i vaixells que arriben i parteixen de les nostres illes, si es vol assolir una reducció significativa de les emissions de GEH.

L’especialització econòmica de les nostres illes, centrada cada vegada més en el monocultiu turístic, és una font de vulnerabilitat, com ja va quedar palès durant la crisi de la Covid-19, i al mateix temps ens fa contribuïdors nets i creixents a l’escalfament global.[12] I és que no només s’ha de parlar de les emissions directes lligades a l’anada i vinguda de turistes a les nostres illes i als seus desplaçaments interns un cop són a Balears. També s’ha de parlar de les emissions indirectes, derivades del consum d’electricitat i altres productes per part de la indústria turística, així com dels residus que genera; de les emissions importades, associades a la fabricació a l’exterior i al transport dels productes que la indústria consumeix a les illes; i de les emissions relacionades amb les inversions de capital necessàries per a desenvolupar l‘oferta turística, com la construcció d‘hotels, restaurants, parcs temàtics i grans infraestructures de transport.[13]

La deriva cap al ‘tot turisme’ afecta, fins i tot, la macromagnitud que l’economia convencional agafa com a referència per al disseny de totes les polítiques malgrat ser un mal indicador del benestar social: el PIB. I és que no només el PIB per càpita de les Illes Balears ha disminuït un 7,7% entre 2001 i 2019,[14] quan la tendència en el nombre de visitants no ha cessat de créixer i batre rècords,[15] sinó que, sobretot, el seu creixement ha anat de la mà d’una forta desigualtat social; en aquest sentit val la pena recordar que l’1% més ric de les Illes Balears concentra el 45% de la riquesa patrimonial.[16]

Sembla doncs evident que cal canviar el rumb i allunyar-se’n del ‘tot turisme’. Cal canviar el marc normatiu actual de les Balears per tal de donar resposta als desafiaments planetaris com el canvi climàtic i reduir la vulnerabilitat de les illes i la seva gran dependència del sector turístic. Apostar per una reducció del pes del turisme sumat a la promoció d’altres sectors menys contaminants i amb més beneficis per a la majoria social és una necessitat. Així, per exemple, l’aposta per una major i millor producció agrícola, basada en principis de regeneració, permetria reduir la nostra dependència alimentària, generar llocs de feina i millorar la capacitat de captació de carboni pel sòl, al mateix temps que milloraria la nostra biodiversitat. El sector de la recerca o el tercer sector són altres exemples pels quals es podria apostar, amb un guany ambiental i social. Tot això, el LINCC ho ha posat de manifest als informes esmentats i també ho ha subratllat el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears.[17]

Per altra banda, quan la ciutadania ha tingut accés a la informació científica i temps per deliberar de manera constructiva, ha arribat a conclusions similars, tal i com ho demostra l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca, que es va dur a terme el 2022-23, i en la qual van col·laborar nombrosos científics i científiques d’àmbit estatal i internacional.[18]

A banda de tot això, des de 2015, nombroses corts de justícia de països de tot el món han reconegut que els Estats i els governs tenen la obligació de prendre les mesures necessàries per a donar una resposta adequada al canvi climàtic.[19] Aquest any, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha arribat a la mateixa conclusió.[20]

Per tots aquests motius, els membres del LINCC s’adhereixen a la mobilització ciutadana “Menys turisme, Més vida”, una iniciativa popular que posa en evidència situacions ambientals i socioeconòmiques de Balears que requereixen de respostes basades en el coneixement científic i el diàleg social per tal d’assegurar el respecte als límits planetaris, i la justícia social, econòmica i ambiental pels seus habitants. 

---

[1] https://climate.copernicus.eu/copernicus-summer-2024-hottest-record-globally-and-europe. A Balears, el 2022 i el 2023 van ser més càlids.

[2] García-León et al., «Temperature-Related Mortality Burden and Projected Change in 1368 European Regions».

[3] Ibid.

[4] IPCC, «The evidence is clear: the time for action is now. We can halve emissions by 2030». https://www.ipcc.ch/2022/04/04/ipcc-ar6-wgiii-pressrelease/

[5] Segons les darreres dades oficials publicades, el 2022 les Illes Balears emeteren gairebé el doble que el 1990.

[6] de Vílchez Moragues et al., «El canvi climàtic a les Illes Balears. Impactes i perspectives». https://lincc.uib.eu/inici-2/publicacions-recursos/publicacions-del-laboratori-interdisciplinari-sobre-canvi-climatic-2/canvi-climatic-illes-balears-impactes-perspectives/

[7] Torres et al., «Climate Change and Its Impacts in the Balearic Islands». https://link.springer.com/article/10.1007/s10113-021-01810-1

[8]  Nabuurs, G-J., et al. 2022: Agriculture, Forestry and Other Land Uses (AFOLU). In IPCC, 2022: Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. Contribution of Working Group III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.

[9] Richardson et al., «Earth beyond six of nine planetary boundaries». https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.adh2458

[10] Inventaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a les Illes Balears 1990-2022, Sectorització SNAP. https://www.caib.es/sites/canviclimatic2/ca/inventaris_demissions_de_geh/

[11] Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears de Vílchez Moragues, Pujol Nadal, Ramon, i Urresti Gonzalez, Aitor, «Informe Annual 2021-2022. Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears». https://www.caib.es/sites/ canviclimatic2/ca/comita_daexperts/archivopub.do?ctrl=MCRST297ZI399730&id=399730

[12] El Dr. Jaume Flexas, membre del LINCC, en la seva lliçó inaugural de l’any acadèmic 2024-2025, va recordar que si tenguéssim en compte les emissions totals derivades de l’aviació, les emissions per càpita de Balears es situarien segones en el podi mundial, entre Qatar i els Emirats Àrabs Units. Flexas, «Canvi climàtic, demografia, economia i plantes: recepta per a un bon brou!». https://diari.uib.cat/digitalAssets/762/762617_2—llicio-inaugural-24-25_uib_def-1.pdf

[13] Segons recerca publicada per membres del LINCC, els turistes consumeixen un de cada quatre litres d’aigua a les Illes Balears i suposen gairebé un 60% del consum d’aigua als municipis turístics. Garcia et al., «Zero tourism due to COVID-19». https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/09669582.2022. 2079652

[14] Segons dades d’Eurostat (https://ec.europa.eu/eurostat/web/national-accounts/database ), de les quals s’ha fet ressò la prensa: «El PIB balear por habitante se desploma: pasa de ser el 46 de la UE al 110 en 21 años», Ultima Hora, 16/03/2024, https://www.ultimahora.es/noticias/local/2024/03/16/2116139/ economia-balear-pib-por-habitante-desploma.html

[15] Segons dades d’IBESTAT. Pel període 2004-2015 https://intranet.caib.es/ibestat-jaxi/menu.do?nodeId=9db204e2-4a38-4238-9376-26198e9661a7&lang=ca . Pel període 2015-2024 https://ibestat.es/edatos/apps/statistical-visualizer/visualizer/data.html?resourceType=dataset&agencyId=IBESTAT&resourceId=000058A_000001&version=~latest#visualization/table

[16] Arcarons, «Pobresa, Desigualtat, Renda i Riquesa a Les Illes Balears. Estudi de la viabilitat d’una renda bàsica universal».

[17] Supra n. 11.

[18] https://assembleapelclima.uib.cat/

[19] Setzer i Higham, «Global Trends in Climate Change Litigation». https://www.lse.ac.uk/granthaminstitute/publication/global-trends-in-climate-change-litigation-2024-snapshot/

[20] Case of Verein Klimaseniorinnen Schweiz and others v. Switzerland, European Court of Human Rights, Application no. 53600/20, Judgment of 9 April 2024. https://hudoc.echr.coe.int/eng#{%22itemid%22:[%22001-233206%22]}

Bibliografia

Arcarons, Jordi. «Pobresa, Desigualtat, Renda i Riquesa a Les Illes Balears. Estudi de la viabilitat d’una renda bàsica universal», setembre 2023.

Ballester, Joan, Marcos Quijal-Zamorano, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Ferran Pegenaute, François R. Herrmann, Jean Marie Robine, Xavier Basagaña, Cathryn Tonne, Josep M. Antó, i Hicham Achebak. «Heat-Related Mortality in Europe during the Summer of 2022». Nature Medicine 29, núm. 7 (juliol 2023): 1857-66. https://doi.org/10.1038/s41591-023-02419-z.

de Vílchez Moragues, Catalina Torres, Gabriel Jordà, i et al. «El canvi climàtic a les Illes Balears. Impactes i perspectives». CES, 2019. https://lincc.uib.eu/inici-2/publicacions-recursos/publicacions-del-laboratori-interdisciplinari-sobre-canvi-climatic-2/canvi-climatic-illes-balears-impactes-perspectives/.

Flexas, Dr Jaume. «Canvi climàtic, demografia, economia i plantes: recepta per a un bon brou!», 2024.

Gallo, Elisa, Marcos Quijal-Zamorano, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Cathryn Tonne, Xavier Basagaña, Hicham Achebak, i Joan Ballester. «Heat-Related Mortality in Europe during 2023 and the Role of Adaptation in Protecting Health». Nature Medicine, 12 agost 2024, 1-5. https://doi.org/10.1038/s41591-024-03186-1.

Garcia, Celso, Bartolomé Deyà-Tortella, Jorge Lorenzo-Lacruz, Enrique Morán-Tejeda, Pablo Rodríguez-Lozano, i Dolores Tirado. «Zero tourism due to COVID-19: an opportunity to assess water consumption associated to tourism». Journal of Sustainable Tourism 31, núm. 8 (3 agost 2023): 1869-84. https://doi.org/10.1080/09669582.2022.2079652.

García-León, David, Pierre Masselot, Malcolm N. Mistry, Antonio Gasparrini, Corrado Motta, Luc Feyen, i Juan-Carlos Ciscar. «Temperature-Related Mortality Burden and Projected Change in 1368 European Regions: A Modelling Study». The Lancet Public Health 0, núm. 0 (21 agost 2024). https://doi.org/10.1016/S2468-2667(24)00179-8.

Nabuurs, G-J., et al. 2022: Agriculture, Forestry and Other Land Uses (AFOLU). In IPCC, 2022: Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. Contribution of Working Group III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.

Richardson, Katherine, Will Steffen, Wolfgang Lucht, Jørgen Bendtsen, Sarah E. Cornell, Jonathan F. Donges, Markus Drüke, et al. «Earth beyond six of nine planetary boundaries». Science Advances 9, núm. 37 (13 setembre 2023): eadh2458. https://doi.org/10.1126/sciadv.adh2458.

Setzer, Joana, i Catherine Higham. «Global Trends in Climate Change Litigation: 2024 Snapshot». Grantham Research Institute on climate change and the environment. Consulta 18 setembre 2024. https://www.lse.ac.uk/granthaminstitute/publication/global-trends-in-climate-change-litigation-2024-snapshot/.

Torres, Cati, Gabriel Jordà, Pau de Vílchez, Raquel Vaquer-Sunyer, Juan Rita, Vincent Canals, Antoni Cladera, José M. Escalona, i Miguel Ángel Miranda. «Climate Change and Its Impacts in the Balearic Islands: A Guide for Policy Design in Mediterranean Regions». Regional Environmental Change 21, núm. 4 (23 octubre 2021): 107. https://doi.org/10.1007/s10113-021-01810-1.

Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes Balears. «Informe Annual 2021-2022. ». Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic. Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. Govern de les Illes Balears. 2022. https://www.caib.es/sites/canviclimatic2/ca/comita_daexperts/.

Segueix-nos