Estat del Clima a les Illes Balears. Estiu 2025

Agustí Jansà Meteoròleg Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta nou, es refereix a l’estiu de 2025.

Context mundial: Temperatures pujant, sense rècord

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura estival, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, gris i groga, respectivament, tendències de la temperatura estival, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1996-2025.
(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF, obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2025 )

Respecte de 1991-2020, l’estiu de 2025 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,47ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia estival global no és rècord, però  s‘hi  aproxima. El rècord –l’estiu més càlid a escala global- va ser la de 2024, precisament l’anterior, amb una anomalia de +0,69ºC. Vegeu la figura 1.

Podem considerar com s’està comportant l’oscil·lació del sud (ENSO: Niño-Niña), que és (o era) un dels factors més importants de l’oscil·lació de la temperatura global.

La figura 2 mostra les evolucions mensuals de l’ENSO i de l’anomalia de temperatura global.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3-4, des de setembre de 2014, fins a agost de 2025.
Dades:
Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via
https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2025 ;
SST a la regió Niño-3-4, de NOAA, via
https://psl.noaa.gov/data/correlation/nina34.anom.data

L’anomalia de la SST (Sea Surface Temperature) a la regió Niño-3.4 és un indicador clar de l’estat de l’ENSO. Aquest darrers mesos l’anomalia de SST a la regió Niño 3-4 ha estat pràcticament nul·la (-0,1ºC), és a dir, ENSO està en estat neutral (ni NIÑO, ni NIÑA). L’anomalia de temperatura global de l’aire ha baixat els darrers mesos. Les dues corbes, blava i taronja a la figura 2, s’havien separat, ja fa temps, però s’han tornat a aproximar. La relació entre el Niño i la temperatura global podria donar senyal de refer-se, al menys un poc.

Respecte de l’escalfament global antropogènic en sí, per intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. A l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, l’agost de 2025 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 425,48 ppm, mentre l’agost de 2024 havia estat de 422,99 ppm. És un augment interanual de prop de 3 ppm, superior al que hi havia, en conjunt, fa una dècada (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

Tot i que hi ha països (en particular Europa) que han estat reduint emissions, a nivell global la concentració de gasos d’efecte hivernacle no fa més que augmentar; això implica que les emissions encara superen, clarament, les absorcions. Podem veure a la figura 1 (línia taronja, a traços) que, no sols va pujant la temperatura estival global, sinó que també augmenta la seva tendència en trentennis solapats, des de menys de 0,14ºC/dècada, cap a final del segle passat, fins a 0,24ºC/dècada actualment. És a dir, l’escalfament global, a l’estiu, no sols no s’alenteix, sinó que és accelerat.

Per últim, a la figura 3 podem veure la distribució d’anomalies tèrmiques de l’estiu de 2025, a tot el món i al continent europeu. Destaquen les potents anomalies positives (càlides) que cobreixen el SW d’Europa, nord de Sibèria, extrem orient i algunes zones polars. D’entre les anomalies negatives, que també n’hi ha, destaquen les que hi ha a Amèrica del Sud o Austràlia, però també podem citar la de l’interior d’Europa.

FFigura 3.- Anomalies de temperatura de l’estiu de 2025, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2025 )

Context europeu: El quart estiu més càlid

L’estiu de 2025, al conjunt del continent europeu, ha estat molt càlid, però no ha estat rècord: hi havia hagut tres estius més càlide que el de 2025, tots recents. L’anomalia de l’estiu de 2025, a Europa, ha resultat ser de +0,90ºC (respecte de 1991-2020), que és, certament, de les més altes (vegeu la figura 1, línia blava), però no tant com les dels estius de 2024, 2022 i 2021.

A la figura 4 podem veure les anomalies de circulació atmosfèrica. Destaca una notable anomalia anticiclònica al sud-oest europeu, coincidint amb la gran anomalia tèrmica positiva vista a la figura 3. Cap a Turquia hi ha una altra notable anomalia anticiclònica, també reflectida com a anomalia tèrmica positiva.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura estival a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia groga a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però prou variables, oscil·lant entre +0,4ºC /dècada i +0,6ºC /dècada. La tendència mitjana de les temperatures estivals a Europa, entre 1979 i 2025, és d’un poc més de +0,4ºC/dècada, com l’anual mitjana; més del doble que la tendència de la temperatura estival mundial mitjana.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies del geoptencial de 500 hPa, des de 1-juny-25 fins a 31-agost-2025, respecte de 1991-2020.
Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

Espanya: rècord càlid

AEMET ha avançat un resum climatològic sobre l’estiu de 2025.

AEMET ressalta  que l’estiu de 2025 a Espanya peninsular ha estat el més càlid de tota la sèrie històrica, amb una anomalia tèrmica, respecte de 1991-2020, de 2,1ºC. L’estiu de 2025 ha estat el més càlid, però a molt poca distància de l’estiu de 2022, que també va ser molt càlid. Val a dir que l’anomalia càlida de la Península Ibèrica cobreix tot el sud-oest europeu, inclosa la mediterrània occidental (fig. 3).

A la figura 5 es mostra la distribució territorial de l’anomalia tèrmica. L’anomalia tèrmica ha estat d’entre +1,5ºC i +2,5ºC a la major part del territori espanyol, amb taques relativament extenses d’entre +2,5ªC i +3,5ºC.

Figura 5.- Anomalia tèrmica territorial de l’estiu de 2025, respecte de 1991-2020 ( Font: AEMET, https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2025/09/avance_climatico_nacional_verano_2025.pdf )

Figura 6.- Percentatge de la precipitació estival de 2025 respecte de la mitjana de 1991-2020
( Font: AEMET, https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2025/09/avance_climatico_nacional_verano_2025.pdf )

Quant a les precipitacions, l’estiu ha estat territorialment molt variable, predominantment sec o molt sec a la part occidental de la península, en conjunt, i relativament plujós a molts àrees de la part nord-oriental (vegeu la figura 6).

Illes Balears: un estiu molt càlid, però sense rècord

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Figura 7.- Anomalies de les temperatures mitjanes estivals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2025, en referència a 1991-2020, (en morat, línia contínua), i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en verd, a traços)
(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’estiu de 2025 hauria estat molt càlid, amb una anomalia de +1,2ºC, clarament més baixa que l’anomalia a l’Espanya continental. Val a dir que, si en lloc  de referir-nos als tres aeroports, exclusivament, tinguéssim en compte totes les estacions meteorològiques, la anomalia conjunta d’estiu augmentaria sensiblement (vegeu els avanços climatològics d’AEMET).

A Espanya peninsular l’estiu de 2025 és rècord, però a les Balears no ho és: hi ha dos estius més càlids que el de 2025: són els de 2022 i de 2003. L’estiu de 2003, tot i que ja és enfora, és difícil de superar. Una diferència entre els estius extrems de 2003, 2022 i 2025 és que el 2003 i el 2022 la calor forta va ser molt continuada, mentre que el 2025 hi ha hagut molta variabilitat. Juny va ser realment extraordinari, amb anomalies tèrmiques – a les Balears i a la Península- superiors als +3ºC. Juliol i agost, tot i que han tingut períodes molt càlids, han rebaixat considerablement l’anomalia tèrmica conjunta. Hi ha hagut, fins i tot, alguna sorpresa: l’anomalia tèrmica mitjana, el mes d’agost, a l’aeroport de Menorca, ha estat negativa (-0,5ºC), per sota de la temperatura normal. A la figura 8 es veu com han anat les temperatures diàries, màximes i mínimes, a l’aeroport de Menorca (dades AEMET). En vermell, anomalies positives; en blau, anomalies negatives.

Figura 8. Registre diari de temperatures màximes i mínimes a l’aeroport de Menorca, durant els mesos de juny, juliol i agost (estiu meteorològic). En vermell, anomalia càlida; en blau, anomalia freda

La figura 7 mostra la seqüència de les anomalies mitjanes de temperatura estival al conjunt dels tres aeroports balears, en referència a 1991-2020, així com un ajust lineal, amb el temps, per al període de 1973 a 2025, que ens donaria el que es pot anomenar canvi climàtic lineal.  L’escalfament estival lineal mitjà, per a tot el període, és, a les Illes Balears, prou alt, de +0,46ºC /dècada, tant o més alt que al conjunt del continent europeu.

A més, com també es veu a la figura 7, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats (línia verda a traços), crida molt l’atenció que l’escalfament estival als aeroports de Balears ha canviat molt, amb tendències en 30 anys menors que +0,2ºC (a principi del segle XXI), fins a tendències de més de +0,7ºC els primera trentennis.

Quant a precipitacions, aquest estiu ha estat entre normal i lleugerament humit. El mapa de la figura 9 mostra, cartografiats, els valors de l’índex de precipitació estandarditzada (SPI), cap a principi de setembre de 2025, per al trimestre JJA: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions al llarg d’un període, tres mesos, en aquest cas.

A Menorca i a la meitat oriental de Mallorca les pluges han estat per sobre de les normals, mentre a la meitat occidental de Mallorca, a Eivissa i a Formentera han estat normals o un poc per sota.

Figura 9.- SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant l’estiu de 2025.
Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Sumari de Tendències

Sumari d’anomalies tèrmiques
Estiu 2025	Anomalia tèrmica, respecte de 1991-2020	Número d’ordre (càlid a fred)
Global	+0,5ºC	3
Europa	+0,9ºC	4
Espanya peninsular	+2,1ºC	1 (rècord)
Balears (aeroports)	+1,2ºC	3

Segueix-nos