Estat del Clima a les Illes Balears. Hivern 2023-24

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta dos, es refereix a l’hivern boreal 2023-24, és a dir, al mesos de desembre 2023 i gener i febrer de 2024 (DGF).

Context mundial: L’hivern boreal més càlid

Respecte de 1991-2020, l’hivern de 2023-24 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,78ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Aquesta anomalia és la més alta registrada des de 1979-80, al menys, i és 0,19ºC més alta que l’anterior màxim, que va ser el de l’hivern de 2015-16.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura d’hivern, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències de la temperatura hivernal, per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1995-2024(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024)

L’hivern de 2015-16 hi havia una forta situació de El Niño, com passa, també, l’hivern de 2023-24. En els dos casos s’han sumat l’escalfament general, per canvi climàtic antropogènic, amb l’escalfament afegit que suposa El Niño, de manera que l’anomalia hivernal és especialment alta, apart de que hi pugui haver possibles sinèrgies i retroalimentacions.

A la figura 2 podem veure en detall, mes a mes, com han anat, superposats, l’anomalia tèrmica global (taronja) i un índex de l’oscil·lació del Sud (El Niño – La Niña), concretament, l’anomalia de la mitjana mensual de temperatura superficial de la mar (SST) a l’àrea oceànica anomenada Niño-3.4, en ple Pacífic, en blau.

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3.4, des de setembre de 2014, fins a febrer de 2024.

Dades: Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024 ; SST a la regió Niño-3.4, de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/

Una gran pujada de temperatura global es va produir a partir del juliol de 2023, Des de juliol de 2023 fins a febrer de 2024, totes les temperatures mensuals han estat rècords per al mes corresponent, amb màxim pic el setembre, quan l’anomalia (respecte de 1991-2020) va arribar a ser superior als 0,9ºC. Des de setembre les anomalies tèrmiques globals han anat baixant, tot i que encara són molt altes. També El Niño ha anat afluixant; en aquest cas, des de desembre de 2023: el pic de El Niño 3-4 no ha estat tan alt com el de 2015-2016, però el pic d’anomalia tèrmica ha estat bastant superior.

Respecte de l’escalfament global antropogènic, per  intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO₂ a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el febrer de 2024 la concentració mitjana de CO₂ ha estat de 424,55 ppm, mentre el febrer de 2023 havia estat de 420,30 ppm. És un augment interanual de 4 ppm, clarament major que en anys anteriors (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/).

Hi ha països, com Espanya (vegeu la figura 3), que han estat reduint emissions, especialment des de 2005. Això és esperançador, però, a nivell global, no és suficient: la concentració de gasos d’efecte hivernacle a escala global no fa més que augmentar i, els darrers anys, més ràpidament que abans: això implica que les emissions superen, clarament, les absorcions.

Figura 3. Emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya (de 1990 a 2022). (https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/sistema-espanol-de-inventario-sei-/Documento-resumen-Inventario-GEI-2024.pdf)

A la figura 1, en vermell, a traços, hi podem veure les tendències de la temperatura hivernal global, planetària, en trentennis solapats. Vegeu que aquestes tendències, que, entre 1979 i 2023, en conjunt, estan, com a mitjana, en torn als 0,18ºC/ dècada (lleugerament per sota de la tendència anual), eren més baixes (uns 0,15-0,17ºC/ dècada) en els trentennis més antics (centrats cap a 1995-2000) que en els darrers, que són de 0,23-0,24ºC/dècada: així que l’escalfament hivernal global s’ha estat accelerant.

Figura 4.- Anomalies de temperatura l’hivern boreal 2023-24, al món i a Europa, amb referència a 1991-20, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024 )

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’hivern 2023-24, en relació a 1991-2020 (Fig. 4, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2024 ). Les diferències entre regions són importants i, tot i que, en conjunt, l’anomalia és ben positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com Escandinàvia, zones d’Extrem Orient o cap a Groenlàndia-Islàndia. Hi ha anomalies positives ben marcades cap a l’Àrtic, particularment a Nord-Amèrica, i també sobre Europa, a la franja tropical de l’Oceà Pacífic (efecte El Niño), etc.

Context europeu: Particularment càlid al sud del continent

L’hivern 2023-24 ha estat rècord càlid a escala planetària, però no a escala continental europea, tot i haver estat, també, un hivern relativament molt càlid. L’anomalia de l’hivern 2023-24 a Europa ha resultat ser de +1,48ºC, que és, certament, una anomalia ben alta, la tercera més alta de la sèrie que comença el 1979; un poc per sota de la de l’hivern 2015-16 i molt per sota de l’anomalia excepcional de l’hivern de 2019-20 (vegeu figura 1).

Com es pot veure a la figura 4, dreta, l’anomalia positiva de temperatura a Europa s’estén per gran part del continent, excepte a Escandinàvia i part de Rússia, on l’anomalia és negativa. Crida l’atenció l’exagerada i singular anomalia positiva que hi ha a la serralada dels Alps.

Figura 5.- Mitjana de les anomalies de geoptencial a 500 hPa des de 1-desembre-2023 fins a 28-febrer-2024, respecte de 1991-2020.
Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

A la figura 5 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la distribució continental d’anomalies tèrmiques. Veiem que a l’atmosfera mitjana-alta (500 hPa) hi ha anomalia negativa (ciclònica) sobre el nord d’Europa, especialment sobre Escandinàvia, que és la zona on hi ha hagut més anomalia tèrmica negativa, i, en canvi, hi ha anomalia positiva (anticiclònica) a tot el sud d’Europa, inclosa tota la Mediterrània, amb el nucli anticiclònic més potent situat sobre el sud de la Península ibèrica i nord-oest africà. L’anomalia anticiclònica coincideix, a grans trets, amb la zona d’anomalia tèrmica positiva.

Les anomalies de circulació ens indiquen que, aquest hivern passat, els fronts i les borrasques han discorregut molt més pel nord d’Europa que pel sud; més, encara, del que és habitual. Un detall: els Alps queden dins la zona d’anomalia anticiclònica, de manera que hi pot haver hagut més subsidència anticiclònica i, per tant, més inversió tèrmica de subsidència i més calor a les terres altes, del que és habitual; per això una anomalia càlida tan marcada.

Si, per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura hivernal a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia blava contínua i línia blava a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però molt variables, oscil·lant entre 0,5-0,6ºC/dècada els primers i darrers trentennis i només 0,1ºC/dècada els trentennis centrats cap a inici de segle. La tendència mitjana de les temperatures hivernals a Europa,1979-2024, és d’un poc més de 0,4ºC/dècada, un poc més del doble que la tendència mundial.

Espanya: l’hivern més càlid, empatat amb 2019-2020

Figura 6. Anomalia tèrmica mitjana a Espanya peninsular i Illes Balears (https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/03/avance_invierno_2023_24.pdf)

AEMET ha manifestat que l’hivern de 2023-2024 ha estat el més càlid de la sèrie històrica, tot i que empatat amb l’hivern de 2019-2020. L’anomalia tèrmica mitjana ha estat de +1,9ºC (respecte de 1991-2020), bastant més alta que al conjunt europeu, però tal vegada semblant a la que hi ha hagut el sud d’Europa (dades: https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/03/avance_invierno_2023_24.pdf).

A la figura 6 podem veure com es distribueixen les anomalies de temperatura hivernal a l’Espanya peninsular i Balears, segons AEMET. Són totes positives i, en general, superiors a 1ºC. En una bona part de la zona mediterrània es superen els 2ºC; no és el cas de les Illes Balears.

Figura 7. Percentatge de precipitació hivernal respecte de la referència climatològica (1991-2020) (https://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2024/03/avance_invierno_2023_24.pdf)

Quant a precipitacions, el mapa d’AEMET que mostrem (figura 7), que és la precipitació total recollida durant l’hivern, en % respecte de la referència climàtica (1991-2020), ens indica que a la major part del territori espanyol la precipitació hivernal ha estat gairebé normal, amb una mitjana, a Espanya peninsular, del 90%: fregant la normalitat. Contrasta aquesta situació amb el que ha succeït a la conca mediterrània, on el dèficit significatiu és general i on hi ha zones (a la Comunitat Valencia, Múrcia i Almeria) on la precipitació hivernal total no ha arribat ni al 25% de la normal.

Illes Balears: tercer hivern més càlid i molt contrastat en precipitacions

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’hivern 2023-24 hauria estat molt càlid, el tercer més càlid de la sèrie d’hiverns iniciada el 1973-74 i només per sota dels hiverns 1989-90 i 2015-16. L’anomalia de l’hivern 2023-24, al conjunt dels tres aeroports, respecte de 1991-2020, ha estat de +1,28ºC; per tant, tot i ser molt alta, és més baixa que les del conjunt peninsular i del conjunt europeu.

La figura 8 mostra la seqüència de les anomalies de la temperatura hivernal als tres aeroports balears, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període de 1973-74 a 2023-24, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.  L’escalfament hivernal lineal mitjà per a tot el període, de 1973-74 a 2023-24, és, a les Illes Balears, bastant baix, concretament 0,14ºC/dècada, menys de la meitat que l’escalfament anual, que és de 0,34ºC/dècada, i molt més baix que els escalfaments de primavera i estiu, que són, respectivament, de 0,42ºC/dècada i 0,47ºC/dècada.

Figura 8. Anomalies de les temperatures mitjanes d’hivern al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973-74 i 2023-24, (en morat, línia contínua), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-2002, 1974-2003, … (en verd, a traços) (Font de dades: AEMET; elaboració personal)

A més, com també es veu a la figura 8 (línia verda a traços), si tenim en compte les tendències per trentennis solapats, s’ha de dir que l’escalfament hivernal ha estat sempre baix a les Balears, comparat amb l’escalfament d’altres èpoques de l’any. L’escalfament hivernal per trentennis ha estat, concretament, des de  +0,3ºC/dècada a -0,2ºC/dècada.

Quant a precipitacions, hi ha hagut certa escassesa, en general. Han estat particularment secs les Pitiüses i el mes de desembre. A la taula adjunta es poden veure, per illes i mesos, els percentatges de precipitació caiguda, respecte de les precipitacions normals. Ressaltats en groc, els mesos de més dèficit de pluja i en blau, els de més superàvit.

Taula 1.

Precipitacions mensuals, per illes, en % respecte de la precipitació normal (1991-20)

	Desembre 2023	Gener 2024	Febrer 2024
Menorca	42%	134%	75%
Mallorca	9%	132%	96%
Eivissa	9%	28%	31%
Illes Balears	12%	122%	88%

Dades: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes?w=1&k=bal

El mapa de la figura 9 mostra els valors de l’índex de precipitació estandarditzada, a principi de març de 2024, per a tres mesos: SPI-3. Aquest índex ens indica com ha estat el balanç de precipitacions en el tres mesos anteriors a març, és a dir, durant tot l’hivern 2023-2024.

Figura 9. SPI-3, índex de sequera o superàvit de precipitació, respecte del clima normal, durant els mesos de desembre 2023 i gener i febrer de 2024, fins a principi de març.Dades publicades al web d’AEMET: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Podem veure que el balanç de precipitació hivernal, a les Pitiüses, és mot negatiu: sec o molt sec. A Menorca tenim un balanç qualificat de lleugerament sec. A Mallorca el balanç és variat, entre lleugerament humit i lleugerament sec; gairebé normal, en conjunt. En el conjunt de les Illes Balears el dèficit pluviomètric, durant l’hivern de 2023-2024, no és tan negatiu com a la major part de la conca mediterrània espanyola, si exceptuem les Pitiüses (figures 7 i 9).

Segueix-nos