Sobre la relació entre la frenada de la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic (AMOC) i el Corrent del Golf

En temes científics, la simplificació dels conceptes pot dur a malentesos. I quan es tracta d’un àmbit tan rellevant com el del canvi climàtic i les seves conseqüències, els malentesos es poden atribuir a una intencionalitat i quasi acabar en polèmica. Això és el que ha passat a nivell periodístic, i fins i tot científic, arrel de la publicació d’un estudi de la Universitat d’Utrecht que alerta de la frenada i probable col·lapse durant aquest segle de la circulació meridional de retorn de l’Atlàntic (AMOC) a causa del canvi climàtic.

El fet que l’AMOC pugui col·lapsar no és nou, de fet hi ha evidències de col·lapses anteriors i repetits (per causes naturals, en aquells casos) i de les conseqüències que van tenir per a Europa. El darrer col·lapse va succeir al final de la darrera glaciació, fa uns 12000 anys, quan l’ésser humà era encara caçador/recol·lector, i va marcar la transició del Pleistocè a l’Holocè (durant el qual van començar les activitats agrícoles i ramaderes).

Per entendre bé el tema cal precisar primer que “AMOC” és el nom que rep el patró de circulació marina a l’Atlàntic nord que controla l’intercanvi de calor entre els tròpics i les zones polars, i que està impulsat per dos elements. D’una banda hi ha la formació d’aigua fonda al sud de Groenlàndia: en aquella regió l’aigua esdevé tan freda i salina (i per això tan densa) que s’enfonsa; una vegada al fons de l’oceà, l’aigua freda flueix cap a l’Atlàntic sud, vorejant el continent americà. D’altra banda, i segurament més conegut, hi ha el Corrent del Golf, que transporta aigües superficials càlides de latituds subtropicals cap al nord; flueix primer al llarg de la costa nord-americana i després es separa i va cap a l’est, on es divideix en dues branques. Una branca més difusa (nomenada a vegades Corrent de Canàries) retorna cap al sud i tanca així el gran gir subtropical; l’altra branca flueix cap al nord al llarg de les costes europees fins arribar a l’Àrtic. Aquesta segona branca (anomenada Corrent Nord-Atlàntic) és la responsable que Europa tengui un clima molt més benigne del que correspondria a la seva latitud.

Sobre l’evolució de les corrents Atlàntiques en el context actual de canvi climàtic, hi ha nombrosos estudis que apunten que l’AMOC podria col·lapsar degut a la fusió dels gels de l’Àrtic. La causa seria la injecció massiva d’aigua dolça de desgel, la qual impediria que l’aigua superficial assolís la densitat necessària per enfonsar-se. Actualment es fan molts esforços per mesurar si l’AMOC s’està alentint, i alguns estudis apunten que és així, però la diversitat de diagnòstics i la dificultat de mesurar l’AMOC no ha permès fins ara obtenir conclusions robustes. Pel que fa a les projeccions climàtiques per a les propers dècades, el darrer informe de l’IPCC (AR6, de 2021) apunta que seria poc probable.  

En aquest context, l’estudi de la Universitat d’Utrecht ha suposat un punt d’inflexió important. Primer, perquè demostra l’existència d’un punt de no retorn en l’evolució de l’AMOC (un punt que, una vegada superat, no té tornada enrere); abans s’havia demostrat la seva existència amb models simplificats, però mai s’havia fet a partir d’una simulació numèrica amb un model numèric d’alta complexitat i sota condicions realistes, perquè l’esforç computacional necessari era inabastable. En segon lloc, l’estudi ha permès identificar quins diagnòstics són els més fiables per a determinar l’estat de l’AMOC; en base a aquests diagnòstics i a les observacions existents, demostra que actualment el sistema climàtic està anant cap a aquest punt de no retorn, i que l’inici del col·lapse de l’AMOC podria tenir lloc en unes poques dècades (probablement entre 2040 i 2070). L’estudi també mostra les conseqüències que tindria una aturada de l’AMOC: un refredament molt pronunciat del clima a Europa, especialment en hivern, i que afectaria de manera dràstica l’Europa septentrional; també comportaria una alteració significativa del clima, i en particular de les pluges, a altres regions del planeta. Cal remarcar que aquests canvis afecten de manera molt important com es redistribueix la calor sobre el planeta, però no afecten l’escalfament global, que seguiria el seu curs.

Tot i que hi ha hagut algunes veus que han qüestionat aspectes concrets de l’estudi, una part de l’enrenou que ha motivat no ha estat per l’estudi en si mateix, sinó per imprecisions en la seva divulgació. Més concretament, la confusió ha sorgit de l’associació d’idees següent: l’aturada de la formació d’aigua fonda tindria com a conseqüència l’aturada del Corrent del Golf, i aquesta aturada seria la responsable del refredament sobtat d’Europa. És el que deixava entendre per exemple el titular de fa uns mesos d’un mitjà tan prestigiós com The Guardian, publicat arrel d’un altre estudi previ que apuntava en el mateix sentit (cal dir, en defensa del mitjà, que en la ressenya de l’estudi que ens ocupa, han clarificat millor el tema). Aquesta associació errònia d’idees ha tingut com a contrapartida, una altra associació, també errònia: és fals que el Corrent del Golf vagi a col·lapsar, i per tant no hi ha per què preocupar-se. La bona qüestió és que l’estudi de la Universitat d’Utrecht no parla en cap moment del col·lapse del Corrent del Golf. Tampoc ho feia el nostre butlletí (n. 229), publicat el 16/2/2023, quan parlava d’un “possible col·lapse de la circulació de retorn meridional a l’Atlàntic (AMOC), que té com a manifestació més coneguda l’anomenat Corrent del Golf”, tot i que es podia malentendre.

L’explicació de tot plegat és la següent: tant la formació d’aigua fonda com el Corrent del Golf contribueixen a l’exportació de calor de latituds baixes cap a l’Atlàntic nord, en un cas movent aigües molt fredes cap al sud i en l’altre movent aigües càlides cap al nord. Però els “motors” dels dos processos són diferents, tot i que no del tot independents. Així per exemple, el que mou el Corrent del Golf és el règim de vents (i la rotació de la Terra), i per tant una aturada de la formació d’aigua fonda deguda al desgel de l’Àrtic no implicaria el col·lapse del Corrent del Golf, perquè el règim de vents es mantindria més o manco igual. Vol dir això que les conseqüències tan importants per al clima d’Europa de què parla l’estudi són falses?. En absolut…

Una aturada de la formació d’aigua fonda implicaria una reducció dràstica dels intercanvis de calor entre latituds baixes i l’Atlàntic nord, per dues raons. La primera és que el flux de retorn cap al sud és molt fred, i el transport de calor és el flux multiplicat per la diferència de temperatura entre el flux cap al nord i el flux cap al sud; si desapareix el flux fred cap el sud, es redueix molt significativament el transport net de calor. La segona raó és que el corrent Nord-Atlàntic, que és la continuació del Corrent del Golf que flueix cap al nord d’Europa, es debilitaria significativament, perquè aquest corrent sí que està lligat a la formació d’aigua fonda. I és aquest corrent el que duu aigües calentes cap a Europa i permet que tinguem un clima més temperat. Per contra, la part del Corrent del Golf impulsada pel vent i que tanca el gran gir subtropical persistiria; però aquesta branca contribueix molt menys al transport net de calor, perquè retorna cap al sud a la superfície de l’Atlàntic oriental, a una temperatura no molt més freda que la que té a l’inici el corrent del Golf, i per tant deixa poca calor enrere.

Per fer-ho curt: el col·lapse de la formació d’aigua fonda de l’AMOC implica el col·lapse del Corrent del Golf?. No, el Corrent del Golf seguiria fluint, si més no la part moguda pel vent i que conforma el gran gir subtropical. Vol dir això que el col·lapse de l’AMOC no tindria conseqüències per a Europa i per al clima global? En absolut; com mostra l’estudi que ha generat tot aquest enrenou, Europa patiria un refredament sobtat a expenses d’un escalfament a altres regions, especialment a les subtropicals. L’escenari global que dibuixa l’estudi no és gens tranquil·litzador, tant pel que fa a la magnitud dels canvis com pel que fa a la seva rapidesa.

Per tot això, emprar la confusió generada sobre el Corrent del Golf per minimitzar les conseqüències que tindria el col·lapse de l’AMOC és una actitud força irresponsable. També cal dir que fixar-se únicament en com canviarien les condicions a la Mediterrània, que des del punt de vista estrictament climàtic quedaria menys afectada que el nord d’Europa, també és enganyós. Si mitja Europa entra en un procés de refredament molt marcat i sobtat, serà inevitable que els problemes socials i econòmics que se’n derivin ens afectin.

Per a més informació sobre l’AMOC s’aconsella veure per exemple aquesta entrada del blog de Stefan Rahmstorf. Més informació sobre l’estudi recent es pot trobar en aquesta altra entrada. La Figura adjunta mostra de manera esquemàtica els corrents que conformen l’AMOC.

Autors de l’entrada: Damià Gomis i Gabriel Jordà.

11 de març de 2024.