Àrees de recerca

La comunitat balear, per les condicions inherents a la seva insularitat, ha estat des de sempre conscienciada sobre les conseqüències dels canvis climàtics i de l’escalfament global i manté un fort compromís amb l’estudi d’aquest fenomen.

El LINCC UIB va ser creat per impulsar la col·laboració interdisciplinària entre els diferents grups d’investigadors que ho componen. Aquesta institució és un espai que permet la coordinació de múltiples àrees de recerca.

Àrees de recerca

Les concentracions atmosfèriques actuals de gasos d'efecte hivernacle com el CO2 són veritablement alarmants. I això que la mar ha absorbit una part molt significativa de les emissions que la humanitat ha llençat fins ara. Una part de la feina investigadora del LINCC-UIB se centra en l'estudi del cicle del carboni, és a dir, en estudiar el paper que juguen totes les seves fonts i embornals, ja siguin naturals o antropogèniques. Així per exemple, d’una banda s’ha avaluat de manera exhaustiva la petjada de carboni de les Illes (com a part d’estudis sobre territori i sostenibilitat); i d’altra banda s’estudia per exemple el paper que juguen les praderies de posidònia a l’hora de sostreure carboni atmosfèric (dintre dels estudis de distints ecosistemes). Conèixer el cicle del carboni és important a l’hora de dissenyar estratègies de mitigació del canvi climàtic.
Entre les diverses activitats dels investigadors del LINCC-UIB es troba l’estudi dels processos atmosfèrics, dinàmics i termodinàmics, i les tasques de predicció meteorològica i projeccions climàtiques. Així per exemple, s’analitzen observacions per tal de caracteritzar la variabilitat climàtica global i regional a escales de temps de dies, anys i segles. També es desenvolupen i milloren models de predicció i tècniques de regionalització. Tot això amb l’objectiu últim d’entendre millor les bases físiques del canvi climàtic i de preveure quins seran els principals canvis atmosfèrics.
Tot i que sovint s’entén el clima com un conjunt de processos atmosfèrics, els oceans juguen un paper tant o més important que l’atmosfera. De fet els oceans són la vertadera “memòria” del clima i els responsables de les seves respostes a llarg termini. Per això el grup d’oceanògrafs del LINCC-UIB treballen, com també fan els atmosfèrics, en entendre les bases físiques del canvi climàtic. Així per exemple, han generat un conjunt d’escenaris climàtics regionalitzats per a totes les costes espanyoles que inclouen projeccions de temperatura, nivell de la mar i onatge, entre d’altres variables. Aquestes projeccions són cabdals a l’hora d’estudiar els impactes del canvi climàtic sobre ports i platges, sobre el sector pesquer o sobre els ecosistemes costaners.
Els ecosistemes, tan terrestres com marins, estan íntimament relacionats amb el clima. D’una banda estan condicionats per variables climàtiques com la temperatura, la precipitació o la humitat. D’altra, interactuen amb el clima a través de l’absorció de CO2, com es comenta a l’apartat sobre el cicle del carboni. En el LINCC-UIB hi ha distints grups de recerca en biologia vegetal i animal que estudien el funcionament de diferents ecosistemes i analitzen les conseqüències del canvi climàtic (a més d’altres efectes de l'acció humana). També els ecosistemes marins són d’una importància cabdal pel que fa als serveis que presten. Aquí hi entren des dels recursos pesquers fins als ecosistemes costaners, dels quals en depèn, per exemple, la transparència de les aigües.
Un dels sector que més pot patir els impactes del canvi climàtic és el sector agrari. I la Mediterrània, com a zona de transició entre el clima subtropical del nord d’Àfrica i el clima temperat de centre-Europa, és una regió especialment vulnerable. En el LINCC-UIB hi ha un grup de recerca que dedica els seus esforços a estudiar l’adaptació de les plantes a les condicions Mediterrànies i les interaccions entre les plantes i el sol. Així per exemple, estan estudiant els canvis en la fenologia d’espècies com la vinya, que té una importància estratègica per al sector agrari de les regions mediterrànies.

D'altra banda, alguns membres d'aquest grup de recerca estan estudiant els efectes del canvi climàtic sobre la fenologia d'espècies vegetals endèmiques. Per exemple, s'ha vist que l'expansió de l'estiu cap a la primavera o fenòmens climàtics extrems poden tenir conseqüències molt importants en l'èxit reproductiu i dinàmica poblacional d'espècies vegetals silvestres. Aquest grup també participa en un projecte internacional sobre els efectes del canvi climàtic sobre illes i zones costaneres declarades reserva de la biosfera per la UNESCO.
Els impactes del canvi climàtic sobre la salut són un dels aspectes que més preocupen. Fenòmens com les onades de calor o la transmissió de noves malalties causen preocupació pel seu impacte sobre els sectors de població més vulnerables. En el LINCC-UIB hi ha membres que estudien l’aparició de nous vector de transmissió de malalties o els possibles efectes al·lèrgics derivats de canvis en la fenologia de les plantes (sobre tot pel que fa a la pol·linització).
El lligam entre canvi climàtic i territori és claríssim, i més a unes illes com les Balears. D’una banda, la distribució poblacional condiciona el transport, i aquest les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Els usos que es fan del territori (residencial, agrari, turístic,....) són també cabdals a l’hora de determinar la petjada climàtica d’una societat com la illenca. En el LINCC-UIB hi ha membres que han avaluat aquests lligams, i han fet un inventari exhaustiu de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. D’altra banda, el canvi climàtic afecta i afectarà també aspectes cabdals de la geografia física i humana del territori, com ara els recursos hídrics o futures demarcacions de costes basades en els nous nivells de la mar.
En matèria d’anàlisi econòmica, el Laboratori posa èmfasi en l’estudi dels impactes econòmics i socials derivats del canvi climàtic per tal de proveir d’informació rellevant a l’hora d’implementar polítiques de mitigació i adaptació. En una regió amb elevat pes del turisme, i on aquest demanda, cada cop més, alts nivells de qualitat ambiental, el lligam entre canvi climàtic i repercussions econòmiques és clar. L’anàlisi econòmica permet avaluar, també, els impactes d’aquest fenomen sobre altres sectors, com l’agrícola, el pesquer o el de les infraestructures costaneres. Un aspecte a destacar és que el LINCC-UIB entén l’anàlisi econòmica no només des de la perspectiva crematística tradicional sinó també des de la perspectiva ecològica, que advoca, entre d’altres, per la necessitat de considerar l’escassetat dels recursos naturals i la capacitat de càrrega dels ecosistemes en els models econòmics i els processos de presa de decisions, així com de tenir en compte l’equitat, l’ètica i justícia social en matèria de política ambiental.
El sector de la construcció ocupa una posició estratègica per a la reducció del consum energètic, així com per a la necessària adaptació dels edificis i obres públiques existents als efectes del canvi climàtic. Els membres del LINCC-UIB de l’àrea d’enginyeria de la construcció són experts en tecnologies de reforç per allargar la vida útil de les estructures existents, evitant, així, la seva demolició, i per tant contribuint a disminuir l’energia total embeguda al llarg del cicle de vida dels edificis i infraestructures.
El canvi climàtic és un dels principals reptes que la humanitat té al davant; un repte fonamental pels impactes que pot provocar, d’una gravetat extrema, sobre múltiples bens jurídics que solen gaudir d’una especial protecció, i que afecten tant a drets humans individuals (dret a la vida, a la salut, a l’alimentació, a l’aigua, a un medi ambient saludable, o a la propietat, entre d’altres) com col·lectius (dret a la lliure determinació dels pobles). El paper del dret en relació amb el canvi climàtic és fonamental tant si ens referim al nivell d’intervenció (internacional, estatal, regional o local), com a la modalitat d’intervenció (mitigació, adaptació i pèrdues i danys) o als actors que intervenen a aquests nivells o a través de les esmentades modalitats (actors públics, privats, societat civil, ciutadania). Des del LINCC, s’estudien totes aquestes dimensions per tal d’aportar el millor nivell d’anàlisi i de resposta a les distintes problemàtiques plantejades, facilitant així tant el coneixement com la presa de decisions.
L’educació ambiental es perfila com una estratègia educativa amb la qual sensibilitzar i canviar comportaments a favor del medi ambient dins la ciutadania. És per això que, mitjançant aquest eix transversal, es vol contribuir a la divulgació i formació científica en relació amb el canvi climàtic. L’èxit de les polítiques de mitigació, per exemple, passen per una major consciència ciutadana, i aquesta està molt lligada a l’educació.
En el LINCC s’estudien les dimensions normatives implicades en el canvi climàtic: justícia, ciutadania, drets i deures polítics i morals. També es treballa en la comprensió expansiva de la comunitat de responsables i afectats en tres dimensions diferents: global, inter-generacional i interespecífica.