Estat del clima a les Illes Balears. Hivern 2019-2020

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest dotzè resum es refereix a l’hivern de 2019-20.

Context mundial  – El segon més càlid

L’hivern 2019-20 (desembre-2019, gener-2020, febrer-2020) ha estat, per al conjunt de tot el planeta, el segon més càlid des de que es tenen registres, només per sota del de 2016 i amb poca diferència. El mateix havia passat amb l’any 2019, en conjunt. Recordem que l’any 2016 va ser anormalment càlid al sumar-se l’efecte del canvi climàtic amb un episodi molt destacat de El Niño. El Niño tendeix a crear o incrementar l’anomalia tèrmica positiva global. L’hivern de 2019-20 hi hagut condicions moderades de El Niño, però poc intenses, molt per sota de El Niño de 2015-16. Considerant com indicador de El Niño la temperatura superficial mitjana de la mar al Pacífic tropical central (s’anomena Niño 3.4), l’hivern 2019-20 la mitjana de Niño 3-4 ha estat de +0,53°C, mentre a l’hivern de 2015-16 s’havia arribat a quasi +2,5°C, https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/, de manera que podem dir que el de 2019-20 ha estat l’hivern més càlid de la història recent sense proximitat d’un episodi destacat de El Niño. Encara que El Niño moderat que hem tingut pot haver ajudat, la destacada anomalia tèrmica positiva de l’hivern 2019-20 ha de ser interpretada, sobre tot, com efecte acumulatiu del canvi climàtic.

De fet, respecte de la mitjana dels segle XX, aquest hivern hem tingut una anomalia tèrmica positiva global d’un poc més d’un grau (1,12°C, concretament, segons NOAA). Apart d’alguns trimestres de 2015 i 2016, aquest hivern de 2019-20 és el primer trimestre en que la temperatura mitjana planetària supera en un grau la corresponent mitjana del segle XX.

A la figura 1 la línia en blau indica els valors d’anomalia de temperatura hivernal global, planetària, des de 1971 a 2020. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions, no de gran amplitud, i sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. El pendent de la tendència lineal de les temperatures hivernals globals (0,18°C per dècada per a tot el període 1971-2020) és pràcticament idèntic a les tendències dels altres trimestres i de l’any en conjunt.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura hivernal al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts.
Les dades base han estat obtingudes de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published March 2020, retrieved on March 20, 2020 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Context europeu – Hivern rècord

Al continent europeu no hi ha un efecte tèrmic tan clar de El Niño com al món en conjunt, globalment. L’hivern 2015-16 no hi resulta, doncs, tan especial a Europa com al conjunt planetari. Les anomalies tèrmiques estacionals al continent europeu resulten molt directament lligades a l’escalfament global, antropogènic, i als canvis en la circulació atmosfèrica, que, en part, poden ser induïdes pel propi escalfament global, tot i que no sempre és clar com es produeix aquest efecte.

Sigui per una cosa, sigui per l’altre, sigui per les dues en conjunt, l’hivern 2019-20 a Europa ha estat el més càlid de la història recent, i no per poca diferència. Un hivern, doncs, extraordinari.

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària hivernal (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament hivernal al continent europeu, per al període 1971-2019, és de 0,33°C/dècada, clarament superior al corresponent escalfament global, però així i tot insuficient, directament i exclusivament, per a explicar una anomalia tan exagerada com la que s’ha observat, superior als 3°C, en referencia a 1910-2000. A Europa les temperatures mitjanes han estat ben superiors al que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, amb escalfament lineal, malgrat aquest esclafament sia fort, com hem dit. Dels més de 3°C d’anomalia observats, 1°C l’explicaria un escalfament lineal, al ritme de poc més de 0,3°C/dècada, però els altres 2°C els ha d’explicar el tipus de circulació atmosfèrica que ha dominat el trimestre DGF de 2019-20. Convindria afegir que els més de 3°C d’anomalia són respecte de 1910-2000, com hem dit; si prenem com a referència el clàssic període 1981-2010, que és un poc més de mig grau més càlid que 1910-2000, l’anomalia europea baixaria a aproximadament dos graus i mig. S’ha de tenir en compte per a fer comparacions amb Espanya i Balears i per a interpretar la figura 2, esquerra.

A la figura 2 podem veure com es distribueix l’extraordinària anomalia càlida europea de l’hivern de 2019-20, amb referència al període 1981-2010 (dalt, a l’esquerra), i l’anomalia de pressió a nivell de la mar que s’hi correspon (dalt, a la dreta) . Es veu que l’anomalia càlida ha estat general, però més acusada cap al sector nord-oriental del continent europeu. Cap a aquesta zona hi ha hagut un molt excessiu transport d’aire atlàntic, relativament càlid, empès per un excepcionalment vigorós i molt nòrdic cinturó ciclònic. Cap al sud continental han predominat les pressions superiors a les normals, amb una exageració de l’anomalia anticiclònica centrada cap a la Mediterrània occidental. Al mapa d’anomalies de pressió hi correspon un índex NAO (oscil·lació nord-atlàntica) i un índex AO (oscil·lació àrtica) alts. Els valors mensuals de NAO i AO al llarg de la darrera dècada es poden veure, en format gràfic, a la mateixa figura 2 (baix). De fet el valor mitjà de l’índex AO el febrer de 2020 és el més alt de la sèrie de valors mensuals d’entre 1971 i 2020, exceptuat el gener de 1993 (no mostrat). També el febrer de 1990 hi va haver un valor molt alt d’AO. Coincideix que l’hivern 1989-90, com aquest, també va ser especialment càlid a Espanya i a les Balears, com veurem a continuació.

 
Figura 2.- Mitjana, a Europa, de les anomalies de temperatura superficial (dalt-esquerra) i de les anomalies de pressió a nivell de la mar (dalt-dreta), respecte de 1981-2010, durant l’hivern 2019-20, i sèrie temporal de dades mensuals dels índexs NAO i AO (baix) (Els mapes es basen en la reanàlisi NCEP/NCAR, de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/ ; el gràfic, en dades de NOAA/NWS/CDC, obtingudes via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/ )

Hivern 2019-20 al conjunt d’Espanya – El segon més càlid

D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic estacional (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes, al conjunt d’Espanya, durant l’hivern 2019-20, han estat 1,8°C per sobre de la mitjana de 1981-2010. És el segon hivern més càlid de la sèrie 1965-2020, després de l’hivern 1989-90, de manera que aquest hivern es pot qualificar com a molt càlid, extraordinàriament càlid. De fet (vegeu la figura 3) hi ha petites àrees escampades per tot el territori, en que les temperatures han estat extremadament altes, de rècord, no observades abans al llarg de tot un hivern.

Podem afegir que, aquesta vegada, Espanya ha seguit bé la tònica europea, tot i que la anormalitat càlida no ha arribat a un nivell tan alt.

Figura 3.- Caràcter, a Espanya, de la temperatura mitjana hivernal 2019-20 (esquerra) i de la precipitació total (dreta), en base a quintils de la sèrie 1965-2019, segons publicació d’AEMET, disponible via www.aemet.es

Quant a les precipitacions, l’hivern 2019-20 ha estat peculiar a Espanya. La precipitació ha estat predominantment normal, per al període hivernal en conjunt i per a tot el territori, globalment, amb una mitjana de només un 4% d’excés de pluja sobre la referència climatològica (1981-2010). La part més mediterrània del territori, no obstant, ha estat molt plujosa, amb una anomalia positiva en torn al 25%. Aquest panorama és l’efecte, principalment, d’unes poques pertorbacions, el desembre i el gener, i, particularment, d’una borrasca mediterrània anomenada “Glòria”, que es va formar cap al 18 de gener i que va resultar molt efectiva, tant quant a precipitacions com quant a vent. En contrast, la major part del temps, però molt particularment el febrer, el predomini ha estat anticiclònic. El febrer, en concret, es pot dir que no va ploure, ni nevar, de manera que aquest febrer és singular, rècord. Als mapes de la figura 3 (obtinguts de la web d’AEMET) es poden veure els detalls de la distribució geogràfica, dins del territori espanyol, del comportament que han presentat les temperatures i les precipitacions durant l’hivern 2019-20.

Hivern 2019 a les Balears – El tercer més càlid, amb Glòria el gener i sequera el febrer

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes hivernals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2019.
Dades: AEMET

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra la seqüència de valors mitjans hivernals d’anomalia tèrmica, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2019, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

L’anomalia mitjana de temperatura de l’hivern 2019-20 al conjunt dels tres aeroports balears, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, és alta, +1,24°C, però no tan alta com l’anomalia mitjana espanyola (+1,8°C) i, menys, que l’anomalia europea (+2,5°C, aproximadament). L’hivern 2019-20 a Balears és el tercer més càlid de la sèrie 1973-2020, igualat amb l’hivern de 1995-96, per sota de l’hivern de 2015-16, i, sobre tot, per sota de l’hivern de 1989-90, el més càlid a Balears i, també, el conjunt d’Espanya, en coincidència, com 2019-20, amb una punta positiva de l’índex mensual d’oscil·lació àrtica, AO.

L’anomalia tèrmica de l’hivern 2019-20 a Balears (aeroports) queda clarament per sota del que caldria esperar del canvi climàtic lineal, que s’ha de dir, és a l’hivern, a les Balears, un escalfament molt més moderat (sols 0,1°C /dècada) que el que s’observa a les altres estacions de l’any. Tal vegada un hivern com el de 2019-20 (o el de 2015-16) marqui un canvi de tendència per a l’hivern, amb més escalfament que el que s’ha observat fins ara. Les projeccions climàtiques apunten per a Balears cap a escalfaments més forts a l’estiu que a l’hivern, però cap a escalfaments hivernals més forts que el que s’ha observat fins ara. S’haurà d’anar veient.

Quant a les precipitacions de l’hivern 2019-20 a les Balears es podria dir que han estat, en conjunt, bastant normals, encara que amb importants diferències territorials.  Els valors de SPI (Standard Precipitation Index) als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són prou diferents, amb valors de -0,2, +0,8 i -0,6, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar a www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un any), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període. Per a l’hivern de 2019-20 estaríem, doncs, parlant de precipitacions ben deficitàries a Eivissa (aeroport), ben abundants a Palma (aeroport) i gairebé normals a Menorca (aeroport).

Com en el conjunt d’Espanya, el febrer ha estat molt sec (pràcticament sense pluja a Balears), el desembre, més normal, i el gener molt plujós, per mor, sobre tot de l’efecte de la borrasca “Glòria”. A la figura 5 (obtinguda de la web d’AEMET i elaborat en base a un gran nombre d’estacions climatològiques, no sols amb les dades dels aeroports) hi mostrem els percentatges de precipitació de gener 2020, respecte de la normal d’aquest mes. Els superàvits són clars i molt generals.

Figura 5. Percentatge de precipitació a Balears el gener de 2020, respecte de la normal mensual.
Publicat per AEMET, al Resum Climatològic de gener de 2020 per a Balears; obtingut via web (http://www.aemet.es )