Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest vuitè resum es refereix a la primavera 2019. Entenem per primavera el període de març, abril i maig (MAM), que no coincideix exactament amb la primavera astronòmica.
Una advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només de mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.
Context mundial
El període primaveral (MAM) de 2019 ha estat, per al conjunt de tot el planeta, marcadament càlid: el segon període primaveral més càlid de l’historia recent, només per sota de la primavera de 2016. La primavera de 2016 venia d’un episodi molt destacat de El Niño. La primavera de 2019 enganxa amb un episodi moderat de El Niño, amb anomalies de temperatura superficial de la mar, durant l’hivern passat, de devers un grau, positiu, a la regió El Niño 3.4. La primavera de 2019 la temperatura superficial de la mar a la regió 3.4 encara s’ha mantingut en 0,8 graus positius d’anomalia; de fet són condicions de El Niño moderat, tot i que ben enfora de la punta de 2015-16.
A la figura 2 la línia en blau indica els valors de temperatura global, referits al període MAM, amb final a l’any indicat. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, sens dubte associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la línia de tendència per a les temperatures de primavera nord-hemisfèrica (que és de 0,18 graus per dècada) és gairebé idèntic al de la línia de tendència de la temperatura global anual.
Podríem concloure que la primavera de 2019, amb una destacada anomalia càlida, de quasi 1 grau respecte de la mitjana 1901-2000, respon prou bé al canvi climàtic antropogènic, al que es podria esperar a partir de la tendència lineal observada durant 1971-2019, tot i que no es pot descartar que El Niño secundari pugui haver contribuït un mica al sobreescalfament.
Context europeu
A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària de primavera nord-hemisfèrica (respecte de 1901-2000), s’hi han afegit les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament primaveral al continent europeu, per al període 1971-2019, és de 0,38 graus per dècada, clarament superior al corresponent escalfament global de MAM, i pràcticament igual a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de l’ordre de 0,35 graus per dècada. La primavera a Europa s’està escalfant tan ràpidament com el conjunt de l’any. Això sabem que és quelcom que passa també, fins i tot més exageradament, a les Balears (vegeu la figura 4). Val a dir –per a fer comparacions posteriors- que l’escalfament primaveral més recent (2001-2019) ha estat a Europa encara més fort (0,49 graus/dècada) que per al període llarg (1971-2019), cosa que no ha passat a les Balears.
La primavera de 2019 ha tingut, a Europa, temperatures mitjanes molt semblants al que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, amb una anomalia mitjana, respecte de 1910-2000, de 1,4 graus, alta, però enfora del rècord. Entre 1971 i 2019 hi ha hagut 6 primaveres més càlides que la de 2019, de les que cinc són dins el segle XXI. El canvi climàtic és evident, però la primavera europea de 2019 no ha estat singularment càlida.
Durant tot el 2018 les temperatures mitjanes a Europa havien estat pujant per sobre del que s’esperaria d’un canvi climàtic o escalfament lineal. No ha estat el cas d’aquesta primavera. Si busquem raons d’aquesta relativa contenció, segons es pot veure a la figura 2, durant la primavera 2019, encara que a Europa han predominat les anomalies positives de temperatura (a 850 hPa, respecte de 1981-2010), aquestes no han estat ni molt exagerades, ni generals: cap a la Mediterrània hi ha hagut una important àrea amb anomalia tèrmica negativa, que podria estar relacionada amb un àrea depressionària (o d’anomalia negativa de l’altura dels 850 hPa), centrada cap a Itàlia. Aquesta primavera a Europa ja no ha estat tan exageradament anticiclònica (i càlida) com ho havien estat els períodes estacionals anteriors.
Primavera de 2019 al conjunt d’Espanya
D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic estacional (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes, en el conjunt d’Espanya, per a la primavera 2019, han estat 0,5°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que la primavera es pot qualificar de càlida, però no de singularment o extremadament càlida, en general. Crida l’atenció que aquesta anomalia càlida és el resultat, com ja havia passat a l’hivern, d’una oscil·lació tèrmica diària superior a la normal, associada a un temps més anticiclònic del que seria normal, d’acord amb el que es veu a la figura 2, dreta: les temperatures mitjanes màximes han tingut una anomalia positiva més alta que les mínimes.
Quant a les precipitacions, la primavera de 2019 ha estat, a Espanya, un poc seca, en general, amb una precipitació mitjana un 15% inferior a la normal. Es podria dir que ha continuat la sequera hivernal, tot i que clarament disminuïda.
Com diu el mapa de la figura 3, esquerra, les temperatures per sobre de la normal (càlides o molt càlides, només s’han donat a la meitat de la Península; a la resta i a les Balears la primavera ha estat més aviat freda, puntualment molt freda. Quant a les precipitacions, tampoc hi ha hagut un repartiment uniforme: el dèficit predomina, però hi ha una zona amb un superàvit clar, fins i tot amb una àrea rècord, extremadament humida.
Primavera de 2019 a les Balears
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es –>servicios climáticos –>vigilancia del clima).
Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura primaveral, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2019, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem afegit l’ajust lineal que s’obtindria si només es considerés la darrera part de la sèrie, entre 2001 i 2019. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a la primavera, entre 1973 i 2019, de 0,42 graus per dècada, molt notable i lleugerament superior als 0,35 graus d’escalfament mitjà anual per dècada. En contrast amb aquest gran escalfament primaveral, si prenem només el període recent, 2001-2019, no sols es modera, sinó que s’atura aquest escalfament. Val a dir que no podem considerar que aquesta aturada signifiqui un canvi de tendència a llarg termini, en relació al canvi climàtic, ja que 2001-2019 és un període massa curt; pot ser algun fenomen transitori, decadal, de causa no identificada, però és interessant tenir aquest fet present per a valorar el que ha passat amb les temperatures primaverals de 2019.
La temperatura mitjana primaveral als tres aeroports el 2019, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una lleugera anomalia negativa de -0,3 graus. Es pot dir, així, que, en conjunt, la primavera de 2019 a les Balears ha estat lleugerament freda. És més, respecte de l’escalfament primaveral que caldria esperar d’un canvi climàtic lineal a les Balears ajustat al període 1973-2019, la primavera de 2019 hauria estat francament freda, gairebé un grau per sota del que seria previsible. De fet la primavera de 2019 corrobora la frenada de l’escalfament primaveral a les Balears que s’ha fet apreciable des de 2001.
A la vista de les figures 2 i 3, el caràcter relativament fred de la primavera de 2019 a les Balears encaixaria en un comportament d’un abast territorial més ampli, mediterrani occidental i un poc més.
El caràcter relativament fred de la primavera de 2019 a les Balears i la regió mediterrània occidental xoca amb un trimestre MAM que a escala mundial ha estat francament càlid. Encara que la tendència general a l’escalfament és mundial i no exclou a les Balears i la Mediterrània occidental, en la variabilitat natural sobreposada no hi ha gaire concordància.
Quant a les precipitacions, de la primavera de 2019 a les Balears es podria dir que ha estat una primavera de precipitacions ben escasses, en conjunt, amb valors que superen molt poc el 50% de les normals (1981-2010), de manera que s’ha continuat amb la tònica de precipitacions escasses que ja s’havia experimentat durant l’hivern anterior. Els valors de SPI (Standard Precipitation Index) als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són, durant els sis mesos que van de desembre de 2018 a maig de 2019, ambdós inclosos, de -1,4, -2,1 i -1,6, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar a www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant el període considerat, expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc. Estaríem, doncs, parlant de precipitacions d’entre una i mitja i dues desviacions estàndard per sota de la precipitació normal, és a dir parlaríem de sequera, clarament, a l’escala temporal considerada (sis mesos). No podríem parlar de sequera si ens referíssim a una escala temporal d’un any: els SPI als tres aeroports serien, llavors, respectivament, de +0,5, -1,0 i -0,4; només Palma fregaria les condicions de sequera per a una escala temporal llarga, que es relaciona amb la disponibilitat de recursos hídrics superficials i/o subterranis.