Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest setè resum es refereix a l’hivern 2018-19. Entenem per hivern el període de desembre, gener i febrer (DGF), que no coincideix exactament amb l’hivern astronòmic. De fet, el trimestre DGF es pot considerar època hivernal a latituds mitjanes i altes de l’hemisferi nord. És estiuenc, en canvi, a latituds mitjanes i altes de l’hemisferi sud i no seria molt apropiat parlar d’hivern i estiu a latituds baixes, intertropicals (que ocupen, de fet, una extensió molt gran de la terra). Tot això ens convé tenir-ho en compte en interpretar les dades que comentarem.
Una altra advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només de mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.
Context mundial
El període (hivernal) de DGF de 2018-19 torna a ser, per al conjunt de tot el planeta, el quart més càlid de l’historia recent, com ja ho havia estat l’hivern 2017-18. L’hivern 2018-19 només està per sota dels hiverns 2014-15, 2015-16 i 2016-17; s’ha superat el valor de l’hivern 2017-18. Podríem dir que la temperatura planetària global, també a l’hivern, està pujant inexorablement, tot i que encara no s’ha assolit la punta exagerada a la que va contribuir l’episodi extraordinari de El Niño de 2015-2016. Val a dir que aquest hivern (2018-19) ha marcat condicions de El Niño, amb anomalia positiva notable de temperatura superficial de l’aigua de la mar al Pacífic equatorial central (Niño 3.4; vegeu la figura 1, publicada per NESDIS/NOAA), tot i que s’està enfora de la punta de 2015-16.
A la figura 2 la línia en blau indica els valors de temperatura global, referits al període DGF, amb final a l’any indicat. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, sens dubte associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la línia de tendència per a les temperatures d’hivern nord-hemisfèric (que és de 0,17 graus per dècada) és gairebé idèntic al de la línia de tendència de la temperatura global anual (0,18 graus per dècada). A escala global l’escalfament anual i del període DGF son pràcticament idèntics.
Podríem concloure que l’hivern 2018-19, amb una notable anomalia càlida, de més de 0,8 graus respecte de la mitjana 1901-2000, respon prou bé al canvi climàtic antropogènic, al que es podria esperar a partir de la tendència lineal observada durant 1971-2019, tot i que no es pot descartar que El Niño secundari que hi ha hagut pugui haver contribuït un mica al sobreescalfament.
Les dades han estat obtingudes de NOAA National Centers for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published March 2019, retrieved on April 10, 2019 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/
Context europeu
A la figura 2, a més de la sèrie de dades globals de temperatura de l’hivern nord-hemisfèric, s’hi han afegit les corresponents anomalies de temperatura (respecte de 1901-2000) al continent europeu, en línia taronja. El ritme de l’escalfament hivernal al continent europeu, 1971-2019, de 0,27 graus per dècada, és clarament superior al corresponent escalfament global de DGF, però és clarament inferior a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de l’ordre de 0,35 graus per dècada. L’hivern a Europa no s’està escalfant tan ràpidament com el conjunt de l’any. Això sabem que és quelcom que passa, més exageradament, a les Balears (vegeu la figura 5).
L’hivern de 2018-19 ha tingut, a Europa, temperatures mitjanes per sobre del que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, amb una anomalia mitjana, respecte de 1901-2000, de 1,8 graus. Entre 1971 i 2019, només hi ha 8 hiverns igual de càlids o més que el de 2018-19, i sis d’ells són dins el segle XXI. Continua, així, la tònica dominant durant 2018: al contrari del que passa al conjunt del planeta, les temperatures mitjanes a Europa han estat pujant últimament per sobre del que esperaríem d’un canvi climàtic o escalfament lineal. Hi ha un sobreescalfament, una certa acceleració de l’escalfament, en aquest cas hivernal. Durant els trimestres passats hem lligat els sobreescalfaments a la presència anticiclònica, manifestada per l’existència de fortes anomalies positives de pressió atmosfèrica, situades sobre el continent europeu, sobre tot cap al nord o nord-est del continent. Segons es pot veure a la figura 3, durant l’hivern 2018-19 també hi ha una anomalia anticiclònica important a Europa, però ara està situada prou diferent, cap al ponent del continent, tal vegada dificultant l’entrada de les pertorbacions nord-atlàntiques.
Hivern de 2018-19 al conjunt d’Espanya
D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic anual (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes anuals, en el conjunt d’Espanya, per a l’hivern 2018-19, han estat 0,8°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que l’hivern es pot qualificar de clarament càlid, però no de singularment o extremadament càlid, en general. Crida l’atenció que aquesta anomalia és el resulta d’una exageració de l’oscil·lació tèrmica diària associada al temps predominantment anticiclònica (d’acord amb el que es dedueix de la figura 3): les temperatures mitjanes màximes han tingut una anomalia positiva molt alta, de 1,9°C, mentre l’anomalia de les mínimes mitjanes ha estat negativa, de -0,4°C.
Quant a les precipitacions, l’hivern 2018-19 ha estat molt sec, amb una precipitació mitjana al conjunt d’Espanya un 51% per sota de la normal de 1981-2010. Ha plogut la meitat del que és normal. Aquesta gran anomalia també es correspon bé amb el temps anticiclònic.
Hivern de 2018-19 a les Balears
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climatológicos à vigilancia del clima).
Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 5 mostra els valors mitjans de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a l’hivern, entre 1973 i 2019, de només 0,07 graus per dècada, molt poc significatiu i cinc vegades inferior als 0,35 graus d’escalfament mitjà anual per dècada. Contràriament al que passa amb les temperatures mitjanes anuals, l’escalfament a l’hivern és a les Balears inferior clarament a l’escalfament hivernal a Europa i fins i tot al conjunt mundial.
La temperatura mitjana hivernal als tres aeroports el 2018-19, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una anomalia negativa de -0,11 graus. Es podria dir, així, que, en contra del que ha estat la percepció general, en conjunt l’hivern 2018-19 a les Balears ha estat lleugerament fred. La contradicció ve de que, com en el conjunt d’Espanya, tot i que les temperatures màximes (diürnes) han estat superiors a les normals, les mínimes (nocturnes) han compensat sobradament, amb valors inferiors als habituals. En qualsevol cas, l’anomalia de l’hivern 2018-19 a les Balears no és una anomalia gens exagerada: entra dins de la normalitat relativa: de fet, l’anomalia observada és clarament inferior a la desviació típica de la sèrie de les temperatures mitjanes hivernals a les Balears.
2018-19, ha estat molt lleugeramnent fred respecte de la referència climatològica (1981-2010) i un poc fred –més- respecte del lleu escalfament hivernal que caldria esperar del canvi climàtic a les Balears. No ha estat, doncs, en conjunt, un hivern gaire especial, quant a temperatura mitjana.
Quant a les precipitacions, de l’hivern 2018-19 a les Balears es podria dir que ha estat un hivern de precipitacions ben escasses en conjunt, amb valors que no arriben al 50% dels normals (1981-2010). S’ha de dir que és sobre tot el febrer el que ha resultat molt marcadament sec; no arriba a rècord, però no se’n fa enfora. En el conjunt de les Balears, segons AEMET, la pluja ha estat un 47% de la normal el desembre de 2018, un 80% de la normal el gener de 2019 i només un 12% de la normal el febrer de 2019.