Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB s’ha proposat dur a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Després d’una visió general sobre 2017, aquest segon resum es refereix a l’hivern 2017-18. Entenem per hivern el període de desembre, gener i febrer (DGF), que no coincideix exactament amb l’hivern astronòmic. De fet, el trimestre DGF es pot considerar època hivernal a latituds mitjanes i altes de l’hemisferi nord. És estiuenc, en canvi, a latituds mitjanes i altes de l’hemisferi sud i no seria molt apropiat parlar d’hivern i estiu a latituds baixes, intertropicals (que ocupen, de fet, una extensió molt gran de la terra). Tot això ens convé tenir-ho en compte en interpretar les dades que comentarem.
Una altra advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només de mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.
Context mundial
El període (hivernal) de DGF de 2017-18 resulta ser, per al conjunt de tot el planeta, el quart més càlid de l’historia recent (1971-2018). És una situació bastant congruent amb la que ens trobàvem en analitzar 2017 en conjunt. 2017 havia estat el tercer any més càlid, després de 2015 i 2016. Seria ben normal associar la punta de DGF-2015-16 (i, en menor mesura, DGF-2014-15) al episodi de El Niño de 2015-2016. Ja ho havíem fet en referir-nos als anys 2015 i 2016 en conjunt.
A la figura 1 hem reproduït una part de la taula de valors d’índex ENSO, concretament, els valors mitjans per a DGF, des de 1990 (D-89, G-F-90) fins a 2018, obtinguts de la pàgina http://origin.cpc.ncep.noaa.gov/products/analysis_monitoring/ensostuff/ONI_v5.php
En blau, els períodes de l’hivern nord-hemisfèric (DGF) en que la situació es considera que ha estat de La Niña i, en vermell, els de EL Niño. En blanc queden els períodes DGF amb poca anomalia de l’índex ENSO.
A la figura 2 la línia en blau indica els valors de temperatura global, també referits al període DGF, amb final a l’any indicat. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, sens dubte associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la línia de tendència per a les temperatures d’hivern nord-hemisfèric (que és de 0,17 graus per dècada) és gairebé idèntic al de la línia de tendència de la temperatura global anual (0,18 graus per dècada). A escala global l’escalfament anual i del període DGF son pràcticament idèntics.
Si comparem la figura 1 amb la figura 2 podrem comprovar que molts dels anys en que hi ha episodi de El Niño durant el període hivernal (casella en vermell a la figura 1) són anys en que la temperatura mitjana de DGF presenta un màxim relatiu. Ha passat en 1992, el 1995, el 1998, el 2007, el 2010 o, més recentment, el 2015 i, sobretot, el 2016. Vegeu que l’hivern de l’any 2018 (desembre 2017 a febrer 2018) hi ha hagut situació de La Niña. En aquest hivern la temperatura hivernenca global, tot i que superior a la gran majoria de temperatures dels hiverns nord-hemisfèrics anteriors (com a conseqüència de l’escalfament global), ha quedat lleugerament per sota de la corresponent línia de tendència, és a dir, en relació al que es podia esperar d’un escalfament lineal, ha estat un hivern una mica massa fred.
Contrasta, no obstant que a l’Àrtic l’hivern 2017-18 ha presentat (mantingut) unes anomalies càlides molt importants, de més de 6 graus per sobre de la referència climàtica, ben comparables a les que s’hi havien observat els hiverns anteriors (2015-16 i 2016-17), quan les temperatures globals hivernal havien estat de rècord càlid (figura 3).
Context europeu
A la figura 2, a més de la sèrie de dades globals de temperatura de l’hivern nord-hemisfèric, s’hi han afegit les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja. El ritme de l’escalfament hivernal al continent europeu, de 0,25 graus per dècada, és clarament superior al corresponent escalfament global de DGF, però és clarament inferior a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de 0,35 graus per dècada. L’hivern a Europa no s’està escalfant tan ràpidament com el conjunt de l’any. Això sabem que és quelcom que passa, molt més exageradament, a les Balears (vegeu la figura 4).
Si es té en compte la gran variabilitat que tenen les temperatures hivernals a Europa, podem dir que l’hivern de 2017-18 ha tingut temperatures mitjanes properes a les que es podrien esperar d’un canvi climàtic lineal, just una mica per sobre la línia de tendència lineal. Però, en comparació amb el conjunt de la sèrie històrica recent (1971-2018), l’hivern de 2017-18 ha estat càlid a Europa, un grau per sobre de la mitjana, que és una anomalia semblant a la desviació típica. Aquest hivern queda, a escala europea, a la part càlida, però relativament diluït dins una certa mitjania. Des de 1971 a 2018 és l’hivern que ocupa el dotzè lloc, ordenats els hiverns de càlid a fred. Val a dir que, dels onze hiverns més càlids que el 2017-18, només cinc són anteriors als segle XXI.
Hivern de 2017-18 a les Balears
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es ➡ à servicios climatológicos ➡ à vigilancia del clima).
Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra els valors mitjans de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a l’hivern, entre 1973 i 2018, de només 0,075 graus per dècada, molt poc significatiu i gairebé cinc vegades inferior als 0,35 graus d’escalfament mitjà anual per dècada. Contràriament al que passa amb les temperatures mitjanes anuals, l’escalfament a l’hivern és a les Balears inferior clarament a l’escalfament hivernal a Europa i fins i tot al conjunt mundial.
La temperatura mitjana hivernal als tres aeroports el 2017-18, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una anomalia de -0,37 graus. Es podria dir, així, que, en conjunt, ha estat un hivern relativament fred. Si s’observa la sèrie completa, entre 1973-74 i 2017-18, han estat més els hiverns més càlids que el de 2017-18 que els hiverns més freds. En qualsevol cas, l’anomalia de l’hivern 2017-18 no és una anomalia gens exagerada: entra dins de la normalitat relativa: de fet, l’anomalia observada és clarament inferior a la desviació típica de la sèrie de les temperatures mitjanes hivernals a les Balears. Aquesta relativa normalitat tèrmica de l’hivern 2017-18 a les Balears és, de totes maneres, un poc fictícia, ja que el que realment hi ha hagut han estat grans contrasts: si desembre va ser bastant normal, gener va resultar molt càlid i febrer, molt fred.
Des del punt de vista de les temperatures, l’hivern 2017-18 a les Balears, una mica fred (vist en conjunt), sembla que no encaixi bé amb un hivern europeu més aviat càlid, i contrasta fortament amb un Àrtic decididament molt càlid. Curiosament l’encaixament amb les temperatures globals, mundials, podria semblar més bo, però això pot ser casualitat. La variabilitat local, a petita escala, és, d’una banda, més forta que la de gran escala i, d’altra banda, aquestes anomalies no sempre van d’acord, ni tan sols en signe.
Quant a les precipitacions, de l’hivern 2017-18 a les Balears es podria dir que ha estat un hivern de precipitacions abundants en conjunt, amb devers un 50% per sobre de la referència climàtica, però s’han de ressaltar, altra vegada, els contrasts: desembre va ser deficitari en pluja, gener, gairebé normal, i febrer, molt humit, amb precipitacions molt abundants, relativament.