Estat del clima a les Illes Balears. Estiu 2021

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posarles, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest dinovè resum es refereix a l’estiu de 2021 (juny a agost; JJA per a simplificar).

Context mundial: Encara un poc de contenció

L’hivern 2020-21 va suposar un retrocés tèrmic, respecte dels hiverns anteriors. De fet va ser, en conjunt, l’hivern més fred des de 2014-15. Va passar el mateix amb la primavera: a escala mundial, global, la primavera de 2021 va ser la més freda des de la de 2015. L’estiu de 2021, a escala planetària, ha tornat a suposar un cert refredament, però només respecte dels dos estius anteriors. Segons dades de Copernicus/ERA5 (figura 1) l’estiu de 2021 ha estat menys càlid que els de 2020 i 2019 i, també, que el de 2016, però ha estat més càlid que els estius de 2018 i 2017. Ha estat el quart estiu més càlid de la sèrie 1979-2021. Està sobre la línia que marca l’escalfament lineal, el canvi climàtic lineal, sense ser un estiu discrepant. Val a dir que l’escalfament estival lineal planetari es de 0,18ºC/10 anys, sense que hagi canviat al incorporar els darrers anys.

Tot i aquesta contenció o retrocés relatiu, que només ho és en relació als anys més recents, respecte de les referències climatològiques convencionals l’estiu de 2021 s’hauria de qualificar de càlid. Fins i tot respecte de 1991-2020, que és la referència més recent (la que està emprant Copernicus), l’anomalia de la temperatura mitjana de JJA-21 ha estat de +0,28ºC, positiva, encara que moderada. Si prenem com a referència el període 1981-2010 (com fa AEMET, per exemple) l’anomalia puja a +0,45ºC, i si la referència fora 1900-2000, encara més baixa, emprant dades NOAA (obtingudes de https://www.ncdc.noaa.gov), l’anomalia de JJA-21 abasta els +0,90ºC. És a dir, la relativa contenció tèrmica, hivernal, primaveral i, encara, estival del present any no contradiu l’escalfament global, que és un fenomen d’escala temporal molt superior a aquesta contenció o retrocés recents; és un fenomen d’escala temporal molt inferior.

La contenció recent no troba paral·lelisme (ni explicació) en canvis recents en la concentració de CO2. En contra del que es podria pensar, cap efecte sensible sobre la concentració de CO2 ha tingut la relativa minva d’emissions associable a la pandèmia COVID-19: de fet, la concentració ha seguit augmentant aquest darrer any, com abans. A Mauna Loa (Hawaii), concretament, la mitjana de concentració de CO2 d’agost de 2021 ha estat de 414,47 ppm, quan la mitjana d’agost de 2020 havia estat de 412,78 ppm

(NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes, respecte de 1991-2020, de la temperatura estival (JJA), al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (estacions terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals, 1979-2021; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. (Dades: Copernicus C3S/ECMWF)

L’Oscil·lació del Sud (ENSO: successió d’estats de El Niño / La Niña) és un factor conegut de refredament/escalfament planetari a escala temporal relativament baixa. El períodes de El Niño solen coincidir amb pujades relatives de la temperatura planetària i els episodis de La Niña, amb refredaments relatius. Actualment estem en fase neutra, després d’haver sortir d’un episodi de La Niña, encara que no molt exagerat (vegeu figura 2). Podríem pensar que el mínim retrocés tèrmic de l’estiu de 2021 fora residual, inèrcia del que podria haver passat l’hivern i primavera anteriors, però no és un argument gaire sòlid.

Figura 2.- Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 fins JJA de 2021 (dades NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/ teleconnections/enso/indicators/sst/)
  Figura 3.- Distribució planetària i continental de les anomalies de temperatura de l’estiu 2021, respecte de 1991-2020. (Dades Copernicus/ERA5, C3S/ECMWF)

Context europeu: rècord de calor, probablement

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària estival (respecte de 1991-2020), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia blava. D’acord amb els mapes de la figura 3, Europa oriental és una de las regions del món on l’anomalia tèrmica de JJA-21, respecte de 1991-2020, és més positiva. La contenció o el refredament relatiu de l’estiu de 2021, de la que hem parlat a escala global, mundial, no existeix a escala continental europea. Al contrari, l’estiu de 2021 a Europa, en conjunt, ha estat el més càlid de tot el registre des de 1979, segons Copernicus/ERA5. D’acord amb aquesta font, l’anomalia tèrmica, en relació a 1991-2020, ha estat de +0,97ºC. Si prenem una referència més antiga, com 1981-2010, l’anomalia tèrmica europea s’exagera, fins a +1,43ºC. Per últim, si prenem com a referència 1910-2000, emprant dades NOAA, aleshores l’anomalia de l’estiu de 2021 a Europa arriba als +1,94ºC, molt alt, encara que no rècord, ja que és superada pels valors de 2018, 2019 i 2003. Hi ha discrepàncies entre els valors Copernicus/ERA5 i el valors NOAA, però hi ha acord amb que l’estiu de 2021 a Europa ha estat molt càlid, excepcional, devers mig grau per sobre del que marcaria l’escalfament climàtic lineal.

No basta l’efecte hivernacle per explicar anomalies tèrmiques tan importants. Aquesta exageració de la calor hauria de ser complementàriament explicada per anomalies importants en la circulació atmosfèrica. En concret, es podria relacionar amb les anomalies d’altura geopotencial de 300 hPa sobre la zona europea, durant l’estiu de 2021, figura 4. El que veiem és una gran anomalia positiva, formant tot un cinturó d’anomalia anticiclònica a altes latituds. Les pertorbacions ciclòniques haurien hagut de marxar ordinàriament molt al nord, encara que a latituds baixes, particularment al  sud-oest d’Europa, n’hi hauria hagut, també, algunes. És a aquesta zona del sud-oest d’Europa (Ibèria i França) on les anomalies tèrmiques, respecte de 1991-2020, són fins i tot negatives (vegeu figura 3, dreta).

Es podria imaginar que el cinturó d’anomalia anticiclònica, situat al nord, podria haver ajudat a estacionar la baixa freda en altura que es va relacionar amb les extraordinàries inundacions centre-europees succeïdes el mes de juliol.

Figura 4.- Anomalia mitjana de l’altura geopotencial de 300 hPa a Europa durant l’estiu de 2021, respecte de 1981-2010 (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Península Ibèrica: estiu temperat, amb intensa onada de calor l’agost

A la Península Ibèrica l’estiu de 2021 no ha estat, en conjunt, molt càlid. Fins i tot, en referència a 1991-2020, podria haver estat lleugerament fred, com indica la figura 3, dreta.

Segons els resums climatològics mensuals (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima), les anomalies tèrmiques mitjanes mensuals, respecte de 1981-2010, han estat, a l’Espanya peninsular, de +0,1ºC el juny, -0,1ºC el juliol i +0,9ºC. El conjunt de l’estiu, en relació a la referència que empra AEMET, ha estat, doncs, lleugerament càlid. Només l’agost ha estat francament càlid, tot i no suposar cap rècord, considerat el mes en conjunt. Agost ha estat clarament càlid per mor d’una intensa onada de calor que va fer caure molts de rècords puntuals de temperatura màxima diària. En qualsevol cas, l’Espanya peninsular, al conjunt de l’estiu, està enfora de l’excepcionalitat càlida que ha patit Europa globalment.

Les pluges, d’altra banda, han estat relativament abundants el juny i relativament escasses el juliol i l’agost. Res massa excepcional.

Estiu 2021 a les Balears: tan càlid com previsible i relativament plujós

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 5 mostra la seqüència de valors mitjans d’anomalia de temperatura estival, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2021, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1974-03, …, 1992-21).

L’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu de 2021 als tres aeroports, respecte del període 1981-2010, és +0,78ºC: es tracta, doncs, d’un estiu càlid; no ho és tant si es compara amb 1991-2020; aleshores l’anomalia es redueix a +0,47ºC, que no deixa d’indicar estiu càlid, de totes maneres.

Vista la figura 5, resulta que l’estiu de 2021 encaixa bé amb el que correspondria a l’escalfament lineal, al canvi climàtic lineal, que suposa un augment de temperatura de 0,4ºC/dècada. L’estiu de 2021 ha estat pràcticament el que es podria esperar com a resultat del canvi climàtic lineal, sense, com al conjunt d’Espanya, l’excepcionalitat europea. Es pot veure a la figura 5 que hi ha hagut bastant estius a Balears, tots recents, més càlids que el darrer: són 2019, 2018, 2017, 2015, 2012. La singularitat de 2003, d’altra banda, marca el rècord absolut i encara està ben enfora de ser abastada.

És interessant veure el comportament de les tendències de la temperatura estival a Balears en períodes relativament curts (en trentennis solapats): el trentennis que comencen els anys 1970’s mostren escalfaments estivals molt intensos, de fins a 0,6-0,8ºC/dècada. Els darrers trentennis, en canvi, presenten una marcada disminució d’aquest escalfament, fins a valors de 0,2-0,3ºC/dècada. El notable escalfament estival que hi va haver a les Balears entre els anys 1970’s i principi del segle XXI no ha retrocedit les darreres dècades, ni ha parat, però s’ha alentit. En qualsevol cas el canvi climàtic consolidat, entre els anys 1970’s i ara, ha suposat un augment del contrast entre la calor d’estiu (que ha tingut un gran augment) i el fred d’hivern (que s’ha suavitzat, però no molt).

Figura 5.- Comportament de les anomalies mitjanes de temperatura estival al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2021, (en morat) i tendències dels trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, …, 1992-21 (en verd). Dades AEMET

Taula 1: % de precipitació respecte de la normal (1981-2010), per mesos i per illes.

Font: AEMET: avanços climatològics mensuals a les Balears.

 Juny 21Juliol 21Agost 21
Menorca3234442
Mallorca21311758
Eivissa11217153
Illes Balears21514551

Quant a les precipitacions, l’estiu de 2021 a les Balears ha estat variat (vegeu la Taula 1), encara que poc plujós, en conjunt. Juny i juliol han estat més plujosos que el que és normal (prenen 1981-2010 com a referència), però s’ha de dir que es tracta de mesos climatològicament secs, en particular el juliol, de manera que que hagin estat més plujosos que el que és normal no vol dir que no hagin estat bastant secs. Agost, en canvi, ha estat més sec que el que és normal i es tracta d’un més climatològicament més plujós que juliol i juny, de manera que el ser dèficit és més significatiu que el superàvit de juny i juliol.

Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index) a final d’agost, per a l’estiu de 2021 en conjunt són -1,1 a l’aeroport de Menorca, +0,6 al de Mallorca i -0,8 al d’Eivissa. Si els aeroports foren representatius de les respectives illes, a curt termini –tres mesos- parlaríem de dèficit de pluja a Eivissa i Menorca i lleuger superàvit a Mallorca. Els SPI a termini llarg (d’un any) són, a final d’agost, de -1,8 a l’aeroport de Menorca, -1,2 al de Mallorca i -0,8 al d’Eivissa. Tots amb un marcat dèficit, que ens diria que les Illes estan en situació de franca sequera a llarg termini (el termini que pot suposar afectació als arbres i als recursos hídrics.  

Nota:

Aquests valors de SPI s’han obtingut de www.aemet.es Servicios climáticos vigilància climatológica vigilancia de la sequía tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un trimestre), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període.