Estat del clima a les Illes Balears. Estiu 2018 (JJA).
Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB està duent a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Després d’una visió general sobre 2017 i de balanços trimestrals, sobre l’hivern 2017-18 i sobre la primavera de 2018, aquest quart resum es refereix a l’estiu de 2018. Entenem per estiu el període de juny, juliol i agost (JJA), que no coincideix exactament amb l’estiu astronòmic. Per a valorar les dades globals, planetàries, caldrà tenir present que quan a l’hemisferi nord és estiu, a l’hemisferi sud és hivern.
Una advertència general que convé repetir és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són un poc inferiors a les mensuals.
Índex
Context mundial ↷
Context europeu ↷
Context ibèric ↷
Estiu de 2018 a les Balears ↷
Context mundial
El període estival de 2018 resulta ser, per al conjunt de tot el planeta, el cinquè més càlid de l’historia recent (1971-2018), sols per sota dels darrers estius, 2014, 2015, 2016 i 2017. 2016 havia estat l’estiu més càlid al conjunt del planeta, com també havia estat l’any més càlid, en coincidència amb l’episodi de El Niño 2015-16. A mesura que aquell episodi es va fent enfora, també els períodes JJA han anat retornant cap a les corresponents rectes de tendència lineal 1971-2018, com havíem vist que havia succeït amb la primavera o l’hivern. La recta de tendència lineal per a l’estiu, com les de les altres estacions, queda clarament per sota de les exageracions de 2015-2016. L’estiu (JJA) de 2018 es posiciona fins i tot lleugerament per sota de la corresponent recta de tendència: és a dir, a escala planetària, la temperatura mitjana estival de 2018 ha estat fins i tot menys de la que calia esperar de l’escalfament global lineal, continuat, calculat per als estius de 1971 a 2018, que és de 0,18 graus/dècada (el mateix que l’escalfament anual, dit sigui de passada); però, naturalment, si comparem amb els valors mitjans del segle passat (1901-2000), l’estiu de 2018 s’ha de qualificar de càlid, el cinquè més càlid de la sèrie recent, com ja hem dit, amb una anomalia positiva mitjana de 0,74 graus. Aquesta anomalia pot ser atribuïda a l’escalfament global, al canvi climàtic; no fa falta buscar res més.
Context europeu
Així com globalment, a escala planetària no s’ha identificat un comportament especial de l’estiu de 2018, sinó que s’enquadra bé dins una pujada global, general i lineal de les temperatures, a una escala menor, a Europa, concretament, 2018 ha estat un estiu summament singular. La singularitat d’aquest estiu enllaça amb les fortes anomalies ja observades la primavera. Tal vegada es pugui atribuir també a l’escalfament global aquesta singularitat europea de l’estiu de 2018 (i de la primavera anterior), però discriminar-ho requereix una investigació específica, que supera àmpliament les possibilitats d’aquesta nota.
A la figura 1, a més de la sèrie de dades globals de temperatura de l’estiu, s’hi han afegit les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja. El ritme de l’escalfament estival al continent europeu, de 0,45 graus per dècada, és molt superior al corresponent escalfament global de JJA (dues vegades i mitja) i clarament superior a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de 0,35 graus per dècada. L’estiu a Europa s’està escalfant ràpidament, més que al conjunt de l’any. Així i tot, malgrat aquest notable escalfament lineal, l’estiu de 2018 a Europa ha estat fins i tot molt més càlid del que li hauria pertocat d’acord amb l’escalfament lineal. Ja havia passat a la primavera, però ara, molt més. Ha estat un estiu rècord, el més càlid de la sèrie recent (1971-2018) i de tota la sèrie amb dades (1880-2018), amb una anomalia respecte de mitjan segle XX de 2,16 graus!, per sobre, fins i tot, de l’estiu de 2003, que, en el conjunt europeu havia esta, fins ara, l’estiu més càlid, amb una anomalia tèrmica positiva de 1,90 graus.
Com havia succeït la primavera, però ara encara més, la clau immediata, o directa, de les grans anomalies (de pluja i, sobre tot, de temperatura) observades està en la forta ondulació de la circulació, coincidint una cresta d’ona (bastant estacionada) amb la zona entre Escandinàvia i les Illes Britàniques, on es pot visualitzar un potent anticicló de bloqueig. Si ens fixem en la figura 2, l’extraordinària anomalia superficial càlida estival europea de 2018 no és uniforme, tot i que ocupa pràcticament tot el continent. Quant a les pluges, han estat per sobre de la normalitat a zones del sud del continent i per sota (amb sequeres relatives) a zones del nord (exclòs l’extrem més septentrional): el bloqueig escandinau/britànic ha permès més fàcilment l’entrada de pertorbacions (més que les habitual a l’estiu), pel sud europeu o, també, per l’extrem nord.
Context ibèric
Com es pot veure a la figura 2, bona part de la Península Ibèrica no ha quedat afectada per la gran anomalia tèrmica estival europea, però això és considerant el conjunt de l’estiu, fent mitjana de tot el període JJA. Si ens fixem en agost, en canvi, la Península Ibèrica ha patit anomalies tèrmiques positives molt fortes, extremes, i un tant alienes al que anava succeint pel continent europeu.
Estiu de 2018 a les Balears
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climatológicos à vigilancia del clima).
Quant a temperatures, tornarem a prendre com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra els valors mitjans de temperatura estival, al conjunt dels tres aeroports, així com un ajust lineal amb el temps d’aquesta sèrie, que ens dona el que estem anomenant escalfament o canvi climàtic lineal. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a l’estiu (JJA), entre 1973 i 2018, molt important, 0,48 graus/dècada fins i tot lleugerament més alt que a la primavera (0,44 graus/dècada) i clarament més alt que al conjunt de l’any, 0,35 graus/dècada. L’escalfament estival a les Balears és pràcticament igual a l’escalfament estival en el conjunt europeu (0,45 graus/dècada), i, de molt, a l’escalfament estival mundial, planetari. Cal advertir que a l’estiu passa un poc el mateix que passava a la primavera, encara que en menor grau: el gran escalfament estival de les Balears sembla haver-se suavitzat els darrers anys. En el període 1991-2018, concretament, l’escalfament estival es queda reduït a 0,31 graus/dècada, ben per sota dels 0,48 graus/dècada de 1973-2018.
Això, no obstant, l’estiu de 2018 a Balears ha estat francament càlid, enfora de ser un rècord, com ha estat al conjunt europeu, però càlid, més clarament càlid que a la major part de la Península Ibèrica. La temperatura mitjana de l’estiu de 2018 a Balears gairebé s’ajusta a la recta que marca l’escalfament 1973-2018, i, com que aquest és un escalfament molt fort, és congruent que aquest estiu hagi estat molt càlid, quan comparem amb la referència climatològica, 1981-2010. La desviació ha estat de 0,97 graus, clarament superior a la desviació típica de la sèrie de mitjanes estivals (que és 0,8 graus). A la sèrie 1973-2018 només hi ha tres estius més càlids que l’estiu de 2018: són el 2015, el 2017 i, a gran distància, l’estiu de 2003. Per ara sembla que una exageració com la de l’estiu de 2003 (amb una anomalia estival de 2,69 graus!) sigui mala de repetir.
2018, ha estat un estiu molt càlid respecte de la referència climatològica històrica (1981-2010), però s’ajusta prou bé al fort escalfament estival observat a les Balears entre 1973 i 2018 (línea morada a punts).
Quant a les precipitacions, l’estiu de 2018 a les Balears ha estat, en conjunt, plujós, amb pluges totals (JJA) molt superiors a les normals, sobre tot el mes d’agost. Una mar calenta, fruit d’un estiu càlid, podria haver favorit l’abundància de ruixats i tempestes que hi hagut aquest mes d’agost, tot i que sabem que no n’hi prou que la mar estigui calenta perquè hi hagi ruixats i tempestes.