Estat del clima a les Illes Balears. Tardor 2019 (SON).

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest desè resum es refereix a la tardor de 2019. Entenem per tardor el període de setembre, octubre i novembre (SON), que no coincideix exactament amb la tardor astronòmica.

Una advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només de mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.

Context mundial

El període tardorenc (SON) de 2019 ha estat, per al conjunt de tot el planeta, marcadament càlid: el segon període tardorenc més càlid de l’historia recent, només per sota de la tardor de 2016 i amb poca diferència. El mateix havia passat amb l’estiu de 2019. La tardor de 2016 venia encara influïda  per un episodi molt destacat de El Niño. Ara no tenim El Niño, de manera que podem dir que la tardor de 2019 ha estat la més càlida de la història recent, sense proximitat d’un Niño destacat.

A la figura 1 la línia en blau indica els valors de temperatura global planetària, referits al període SON. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, sens dubte associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la línia de tendència de les temperatures de la tardor nord-hemisfèric (que és de 0,19 graus per dècada per al període 1971-2019, en conjunt) sembla mostrar un augment si s’analitza per trentennis: podríem indicar que les tendències mòbils, per a períodes solapats de trenta en trenta anys, han augmentat últimament (figura 1, línia en gris), passant de 0,15-0,17 graus/dècada per als períodes entre 1971-2000 i 1976-2005 a 0,21-0,22 graus/dècada per als períodes entre 1986-2015 i 1990-2019. Podria ser indicatiu d’una certa acceleració de l’escalfament global, observada per a l’estiu, però més marcada per a la tardor.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura tardorenca (SON) al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. En gris, tendències solapades de 30 anys de l’anomalia global, des de 1971-2000 fins a 1990-2019.
Les dades base han estat obtingudes de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published December 2019, retrieved on December 20, 2019 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Context europeu

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària de tardor nord-hemisfèrica (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament tardorenc al continent europeu, per al període 1971-2019, és de 0,40 graus per dècada, clarament superior al corresponent escalfament global de SON i un poc superior a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de l’ordre de 0,36 graus per dècada. La tardor a Europa s’està escalfant un poc més que el conjunt de l’any. Això és quelcom que passa també a les Balears. Les tendències tardorenques mòbils, de trenta anys en trenta anys, mostren poca constància a Europa, amb un augment fort, des de valors de 0,25 graus/dècada (entre 1971-2000 i 1976-2005) fins valors de 0,60 graus/dècada (entre 1985-2014 i 1990-2019). No està clar que aquest augment respongui només a una acceleració de l’escalfament pel canvi climàtic. Poden haver confluït altres causes.

Pel que fa, concretament a la tardor de 2019, a Europa les temperatures mitjanes han estat un poc superiors al que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, amb escalfament lineal. que és ben fort, com hem dit, i, per tant, han estat molt més altes que la referència, 1910-2000; concretament 1,64 graus més altes. La de 2019 és la tercera temperatura tardorenca més alta de la història recent, a Europa, només per sota de les tardors de 2006 i 2018. Cal remarcar que ja l’estiu havia estat molt càlid a Europa, el 2019.

A la figura 2 podem veure com es distribueix aquesta important anomalia càlida de la tardor de 2019 a Europa. Es veu que ha estat molt polaritzada cap a l’est del continent. Ibèria i les Balears queden fora de l’anomalia càlida més destacada. A una part d’Escandinàvia hi ha, fins i tot, anomalia freda.

Figura 2.- Mitjana, a Europa, de les anomalies de temperatura superficial, respecte de 1981-2010, durant la tardor de 2019 (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Tardor de 2019 al conjunt d’Espanya

D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic estacional (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes, en el conjunt d’Espanya, per a la tardor de 2019, han estat 0,7°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que la tardor es pot qualificar de càlida, però no singularment o extremadament càlida, en general. De fet és, només, la onzena tardor més càlida des de 1965.

Quant a les precipitacions, la tardor de 2019 ha estat, a Espanya, en conjunt, més humida del que és normal, amb una precipitació mitjana un 15% superior a la mitjana de 1981-2010.

Com diu el mapa de la figura 3, esquerra, les temperatures per sobre de la normal (càlides o molt càlides) han estat la tònica general. Les temperatures han estat mol càlides, concretament, a una bona part del llevant peninsular. Quant a les precipitacions (figura 3, dreta), hi ha hagut una gran variabilitat, des de zones extraordinàriament plujoses (de rècord), a àrees del nord de la Península i, aïlladament, a punts de la Comunitat Valenciana. Al sud-oest de la Península les pluges han estat, en canvi, molt deficitàries.

Figura 3.- Caràcter, a Espanya, de la temperatura mitjana anual de la tardor de 2019 (esquerra) i de la precipitació total (dreta), en base a quintils de la sèrie 1965-2019, segons publicació d’AEMET, disponible via www.aemet.es

Tardor de 2019 a les Balears

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes tardorenques (SON) al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2019.

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura tardorenca, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2019, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

La temperatura mitjana de tardor, als tres aeroports, el 2019, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una escassa anomalia positiva, de 0,11 graus. Aquest valor, que queda clarament per sota del que caldria esperar del canvi climàtic lineal,  és inferior que el de l’anomalia observada en el conjunt d’Espanya i clarament inferior a l’anomalia mitjana europea. A les Balears, amb aquest 0,11 graus d’anomalia positiva, la tardor de 2019 no destaca en el rànquing de les tardors més càlides. Aquesta situació discreta val a dir que és el resultat de les compensacions entre mesos: setembre va ser relativament càlid i octubre ho va ser més, mentre que novembre va ser un mes més fred del que hauria estat normal.

Quant a les precipitacions, de la tardor de 2019 a les Balears es podria dir que ha estat, en conjunt, una tardor de precipitacions relativament abundants (aproximadament un 15% per sobre del que és normal, mitjana 1981-2010), amb irregularitats importants, territorials i entre mesos

Els valors de SPI (Standard Precipitation Index) als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són positius, referits als tres mesos de tardor, amb valors de 0,9, 0,7 i 0,4, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar a www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat, expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període. Per a la tardor de 2019 a Balears estaríem, doncs, parlant de precipitacions d’entre quasi mitja i quasi una desviacions estàndard per sobre de la precipitació normal, és a dir parlaríem de situació positiva, clarament. Si consideram una escala temporal d’un any, en canvi, els tres valors de SPI resulten negatius.