Estat del clima a les Illes Balears. Any 2019.

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest onzè resum es refereix a l’any 2019, en conjunt.

Context mundial

L’any 2019 ha estat, per al conjunt de tot el planeta, el segon més càlid des de que es tenen registres, només per sota de 2016 i amb poca diferència. El mateix havia passat amb l’estiu i la tardor de 2019. L’any 2016 va ser anormalment càlid al sumar-se l’efecte del canvi climàtic amb un episodi molt destacat de El Niño (2015-2016: El Niño tendeix a crear o incrementar l’anomalia tèrmica positiva global). L’hivern de 2018-2019 hi hagut un episodi de El Niño, però ha esta poc intens, molt per sota de El Niño de 2015-2016, de manera que podem dir que el 2019 ha estat l’any més càlid de la història recent, sense proximitat d’un episodi destacat de El Niño. Encara que El Niño secundari pot haver ajudat, la destacada anomalia tèrmica positiva de 2019 ha de ser interpretada, sobre tot, com efecte acumulatiu del canvi climàtic .

De fet, respecte de la mitjana dels segle XX, ara tenim anomalies tèrmiques positives globals de gairebé un grau, mentre a principi de segle XXI aquestes anomalies eren de només mig grau.

A la figura 1 la línia en blau indica els valors d’anomalia de temperatura anual global, planetària, des de 1971 a 2019. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions, no de gran amplitud, i sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la tendència lineal de les temperatures anuals globals (que és de 0,18 graus per dècada per a tot el període 1971-2019, en conjunt) sembla mostrar un augment, una acceleració, si s’analitza per trentennis solapats: les tendències mòbils, per a trentennis solapats, han augmentat últimament (figura 1, línia en gris), arribant els darrers trentennis a 0,19 i 0,20 graus per dècada, front als 0,16-0,17-0,18 dels trentennis anteriors.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura anual al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. En gris, tendències solapades de 30 anys de l’anomalia global, des de 1971-2000 fins a 1990-2019.
Les dades base han estat obtingudes de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published January 2019, retrieved on January 20, 2019 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Context europeu

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària anual (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament anual al continent europeu, per al període 1971-2019, és de 0,39 graus per dècada, clarament superior al corresponent escalfament global. Les tendències tardorenques mòbils, per a trentennis solapats, apunten, també, com l’escalfament global, a una certa acceleració. Quasi tots els darrers trentennis mostren tendències per sobre dels 0,39 graus per dècada abans indicats.

Pel que fa, concretament, a l’any 2019, a Europa les temperatures mitjanes han estat superiors al que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, amb escalfament lineal. que és ben fort, com hem dit, i, per tant, han estat molt més altes que la referència, 1910-2000; concretament 1,85 graus més altes. La de 2019 és la segona temperatura anual més alta de la història recent, a Europa, només per sota de 2018. A Europa l’any més càlid no va ser 2016, sinó 2018. A Europa la influència de El Niño no és tan clara com a escala planetària, ni de bon tros. A Europa el que estem veient és un escalfament important i possiblement accelerat, modulat per oscil·lacions poc regulars de la circulació general atmosfèrica.

A la figura 2 podem veure com es distribueix la important anomalia càlida de l’any 2019 a Europa i les anomalies de geopotencial a 500 hPa, a les que hi està associada la primera. Es veu que l’anomalia càlida ha estat gairebé general, però més acusada cap al sector centre-oriental del continent europeu, on hi havia més anticicló en altura del que és habitual. Aquest relatiu bloqueig anticiclònic i una altre, més potent, molt al nord han fet entrar les pertorbacions ciclòniques preferentment pel camí nord europeu i pel camí mediterrani, deixant relativament poc afectada per pertorbacions la zona centre-oriental del continent. Ibèria i les Balears queden una mica fora de l’anomalia càlida europea més destacada.

Figura 2.- Mitjana, a Europa, de les anomalies de temperatura superficial (esquerra) i de les anomalies de geoptencial a 500 hPa (dreta), respecte de 1981-2010, durant l’any 2019 (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Any 2019 al conjunt d’Espanya

D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic anual (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes, en el conjunt d’Espanya, durant l’any 2019, han estat 0,8°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que l’any es pot qualificar com a molt càlid, encara que no singularment o extremadament càlid, en general. De fet és, només, el sisè any més càlid des de 1965, mentre, recordem-ho, Europa en conjunt i el món en conjunt han tingut el segon any més càlid de les seves històries termomètriques.

Figura 3.- Caràcter, a Espanya, de la temperatura mitjana anual de l’any 2019 (esquerra) i de la precipitació total (dreta), en base a quintils de la sèrie 1965-2019, segons publicació d’AEMET, disponible via www.aemet.es

Quant a les precipitacions, l’any 2019 ha estat, a Espanya, en conjunt, pràcticament normal, amb una precipitació mitjana només un 3% inferior a la mitjana de 1981-2010.

Com diu el mapa de la figura 3, esquerra, les temperatures per sobre de la normal (càlides, molt càlides i fins i tot extremadament càlides) han afectat a gairebé tot el territori espanyol. Quant a les precipitacions (figura 3, dreta), malgrat la normalitat de l’any en conjunt, hi ha hagut una gran variabilitat temporal, amb un llarg període sec, entre gener i octubre, que contrasta i es compensa amb una tardor plujosa. Territorialment també hi ha hagut molta variabilitat, des de zones extraordinàriament plujoses (de rècord), a àrees del nord de la Península i, aïlladament, a punts de la Comunitat Valenciana, fins a zones molt seques, cap al  sud-oest de la Península, particularment.

Any 2019 a les Balears

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes anuals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2019, i tendències dels trentennis solapats (1973-02, 1974-03, …).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura anual, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2019, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1973-02, 1974-03, …, 1990-19)

La temperatura mitjana de 2019 als tres aeroports, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, no és excessivament alta: presenta una anomalia, positiva, de només 0,26 graus. Aquest valor, que queda clarament per sota del que caldria esperar del canvi climàtic lineal, és molt inferior que el de l’anomalia observada en el conjunt d’Espanya i, encara més, al de l’anomalia mitjana europea. A les Balears, amb aquest 0,26 graus d’anomalia positiva, l’any 2019 no destaca gens en el rànquing dels anys més càlids: ocuparia el lloc 19è de la sèrie 1973-2019. Si calculem les tendències parcials, en períodes de trenta anys, solapats, -línia verda a la figura 4-, veuríem una forta desacceleració de l’escalfament. No sabem si té significació física aquesta desacceleració. Pot ser que hi hagi alguna causa física, que ara no coneixem, però podria ser, fins i tot, resultat d’heterogeneïtats a les sèries de dades; s’ha de dir que s’estan emprant sèries de dades brutes, sense homogeneïtzar.

Quant a les precipitacions, de l’any 2019 a les Balears es podria dir que ha estat, en conjunt, bastant sec, encara que no exageradament.  Els valors de SPI (Standard Precipitation Index) als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són negatius, amb valors de -0,4, -0,2 i -0,6, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar a www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un any), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període. Per a l’any 2019 a Balears estaríem, doncs, parlant de precipitacions de l’ordre de mitja desviació estàndard per sota de la precipitació normal: significa que hi ha hagut dèficit d’aigua, però no fins al punt d’haver de parlar de sequera.