Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
Twitter: http://twitter.com/AJANSACLAR
El LINCC-UIB està duent a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Després d’una visió general sobre 2017 i de balanços trimestrals, sobre l’hivern de 2017-18 i la primavera i l’estiu de 2018, aquest cinquè resum es refereix a la tardor de 2018. Entenem per tardor el període de setembre, octubre i novembre (SON), que no coincideix exactament amb la tardor astronòmica.
Una advertència general que convé repetir és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són un poc inferiors a les mensuals.
Respecte d’aquest resum concret i d’altres que puguin venir, hem de dir que fonts d’informació americanes, de NOAA, concretament, que utilitzàvem bastant per aquest tipus de treball han deixat d’estar públicament disponibles. Els hem substituït parcialment, fins on, per ara ens ha estat possible.
Context mundial
D’acord amb les dades del Hadley Centre britànic, el període tardorenc de 2018 resulta ser, per al conjunt de tot el planeta, el tercer més càlid de l’historia recent (1971-2018), sols per sota de les tardors de 2015 i 2016, que havien estat especialment càlides, sobre tot la de 2015, en coincidència amb l’episodi de El Niño 2015-16. La recta de tendència lineal per a la tardor, com les corresponents a les altres estacions, queda clarament per sota de l’exageració de 2015. Malgrat ser la tercera més càlida, la tardor (SON) de 2018 encara es posiciona fins i tot lleugerament per sota de la corresponent recta de tendència: és a dir, a escala planetària, la temperatura mitjana tardorenca de 2018, tot i que molt alta, ha estat fins i tot un poc menys del que calia esperar de l’escalfament global lineal, continuat, calculat per a les tardors de 1971 a 2018, que és de 0,18 graus/dècada (el mateix que l’escalfament anual, dit sigui de passada).
La notable anomalia, respecte de 1961-90, de la temperatura mitjana de la tardor de 2018 ha esta de de 0,63 graus. Però aquesta anomalia, tot i ser prou alta, pot ser atribuïda, simplement, a l’escalfament global, al canvi climàtic; no fa falta buscar res més.
Figura 1. Sèrie temporal, entre 1971 i 2018, de les anomalies mitjanes de temperatura de tardor (SON) al conjunt de tot el món. A la sèrie anual s’ha afegit un ajust temporal lineal (línies a punts); al gràfic també hi apareix l’equació corresponent a aquest ajust. Les dades són de l’UK Hadley Centre, HadCRUT4. S’ha considerat la mediana d’un conjunt de 100 aproximacions que maneja aquest centre. Les dades s’han obtingut via Internet, de https://www.metoffice.gov.uk/hadobs/hadcrut4/data/current/download.html (3 de gener de 2019)
Context europeu
Així com globalment, a escala planetària no s’ha identificat un comportament massa especial de la tardor de 2018, sinó que s’enquadra bastant bé dins una pujada global, general i lineal de les temperatures, a una escala menor, a Europa, concretament, 2018 ha estat una tardor francament càlida, més del que es esperable d’un escalfament lineal i això que l’escalfament lineal a Europa es ben intens, de 0,40 graus per dècada, entre 1979 i 2018, en base a dades ERA-Interim (ECMWF), o de 0,36 graus per dècada, entre 1971 i 2017, en base a dades (arxivades) de NOAA.
La tardor de 2018 és, a Europa, la segona més càlida de les darreres dècades, amb una anomalia de 1,3 graus, respecte de 1981-2010, que ja és una referència ben per sobre dels valors de mitjan segle XX. L’anomalia de 2018 sols és superada per la de 2006. Vegeu la figura 2. Aquesta singular tardor europea, per càlida, ve darrera d’un estiu que a Europa va ser rècord de calor. La primavera no havia estat rècord, però també havia estat prou càlida. Tenim, doncs, a Europa, un encadenament notable de tres trimestres anormalment càlids.
Com havia succeït l’estiu, i també la primavera, la clau immediata, o directa, de les grans anomalies tèrmiques observades sobre Europa està en la forta ondulació de la circulació, coincidint una cresta d’ona (dorsal anticiclònica) amb alguna zona europea. Vegeu, a la figura 3, l’anomalia mitjana de l’altura de 500 hPa (que equival a l’anomalia de pressió en altura): una gran anomalia positiva (anticiclònica) ocupa la major part d’Europa, exceptuada la Península Ibèrica. Aquesta gran anomalia anticiclònica europea suposa, de per sí, més anticicló, millor temps del habitual i temperatures suaus; però, a més, l’anomalia anticiclònica està centrada cap al nord-est del continent, la qual cosa implica més adveccions de component sud del que és habitual i, per tant, també, més calor del habitual. Aquests factors meteorològics especials es combinen amb l’efecte del canvi climàtic per a produir una tardor europea massa càlida.
Figura 3.- Mitjana de l’anomalia de l’altura de 500 hPa, des de 1 de setembre a 20 de novembre de 2018. (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)
Context ibèric
Com es pot veure a la figura 3, la Península Ibèrica i les Balears han quedat excloses de la gran anomalia anticiclònica tardorenca europea i això ha contribuït, en part, a que l’anomalia tèrmica ibèrica, tot i que positiva, no sigui tan elevada com en el conjunt del continent europeu. D’acord amb el “Resumen climatológico. España”, d’AEMET, corresponent a la tardor de 2018 (disponible a www.aemet.es), les temperatures mitjanes han estat, en el conjunt del territori espanyol, 1 grau per sobre de la referència 1981-2010, clarament càlides, però prop de mig grau per sota de la mitjana europea, i enfora de constituir un rècord; de fet, segons el mateix butlletí esmentat, aquesta tardor de 2018 ha estat, a Espanya, la setena més càlida, des de 1965, no la segona, com a Europa. A la figura 4 es pot veure que fins i tot hi ha zones (al llevant de la Península i a Balears), on l’anomalia tèrmica és mínima (per sota de 0,5 graus) o nul·la.
Figura 4.- Tardor de 2018 al conjunt d’Espanya. Anomalia tèrmica, en graus, respecte de 1981-2010 (esquerra) i caràcter de la precipitació, per quintils (dreta). Noteu que el color verd més fosc (EH) al mapa de la dreta correspon a zones on aquesta tardor ha plogut més que cap altra anterior, és rècord estacional de precipitació. [Mapes d’AEMET, publicats al seu “Resumen climatológico”, disponible a Internet (www.aemet.es)]
Quant a les precipitacions, segons la mateixa font, han estat, en el conjunt d’Espanya, un 16% superiors a les normals, però, d’acord amb el mapa de la dreta de la figura 4, la distribució de les pluges és extremada: més escasses que lo normal a zones del nord i l’oest de la Península i més abundants, fins i tot molt més abundants que lo normal a la vessant mediterrània ibèrica i a Balears. Aquesta distribució de precipitació es correspon bé amb el mapa d’anomalies d’altura de 500 hPa (figura 3): baixes en altura, aïllades, cap al sud de la Península poden provocar gran pluges a la regió mediterrània
Estiu de 2018 a les Balears
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus resums climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climatológicos à vigilancia del clima).
Figura 5. Comportament de les temperatures mitjanes tardorenques (SON) al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2018. Destaca la notable punta de 2014, de la que la tardor de 2018 queda ben enfora. 2018, no ha estat una tardor molt càlida respecte de la referència climatològica històrica (1981-2010), però s’ajusta prou bé a l’escalfament tardorenc observat a les Balears entre 1973 i 2018 (línea morada a punts). (Dades base: AEMET, actualitzades a través dels resums climàtics publicats a www.aemet.es)
Quant a temperatures, tornarem a prendre com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 5 mostra els valors mitjans de temperatura tardorenca, al conjunt dels tres aeroports, així com un ajust lineal amb el temps d’aquesta sèrie, que ens dona el que estem anomenant escalfament o canvi climàtic lineal. Cal remarcar que l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és, a la tardor (SON), entre 1973 i 2018, de 0,35 graus/dècada, més moderat que a la primavera (0,44 graus/dècada) i a l’estiu (0,48 graus/dècada), però molt major que a l’hivern (només 0,08 graus/dècada). Cal tornar a apreciar, com en relació a l’estiu i la primavera, que el notable gran escalfament tardorenc de les Balears sembla haver-se suavitzat els darrers anys.
La tardor de 2018 a Balears ha estat un poc més càlida que la referencia climatològica (1981-2010), però només 0,5 graus. De fet, es podria considerar que ha estat bastant normal des del punt de vista tèrmic, tot i que, si mirem per mesos, setembre hauria estat francament càlid, mentre que octubre i novembre haurien resultat normals. Tornant a la tardor en conjunt, la moderada anomalia de 0,5 graus de la tardor de 2018 encaixa prou bé amb el que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal.
Quant a les precipitacions, la tardor de 2018 a les Balears ha estat, en conjunt, molt plujosa, amb pluges totals (SON) que superen les normals en un 50%. En concret, les pluges d’octubre poden ser qualificades d’extraordinàries, fins i tot rècord històric en alguns punts, particularment del nord-est de Mallorca, on es van produir inundacions catastròfiques el dia 9. A l’octubre en conjunt, per al global de cada illa, les quantitats de precipitació gairebé tripliquen les normals a Menorca i Mallorca i gairebé les dupliquen a Eivissa. Val a dir que les precipitacions de la tardor a Balears encaixen bé amb el que ha passat a la vessant mediterrània ibèrica (vegeu el mapa de la dreta, la figura 4).
D’acord amb la figura 6, el resultat de les pluges de la tardor de 2018 a Balears és l’escalada ràpida del balanç interanual relatiu de precipitació a una posició de notable superàvit. Crida la atenció, no obstant, que aquest nivell de superàvit ja s’havia abastat recentment altres vegades, com el 2010, el 2003, el 1997 … A la vista de les darreres dècades, tot i que hi ha un mínim descens global de la pluja al conjunt de les Balears, de moment encara estan prou ben compensats els períodes de sequera per períodes d’abundància de pluja.
Figura 6.- Anomalia interanual relativa de precipitació, en % respecte de 1981-2010, al conjunt de les Balears. La tardor de 2018 ha situat les Illes en un superàvit interanual de pluja del 50%. (Dades base: AEMET, actualitzades a través dels resums climàtics publicats a www.aemet.es)