Estat del clima a les Illes Balears – Any 2017

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
Twitter: http://twitter.com/AJANSACLAR

Una de les activitats que el LINCC-UIB s’ha proposat dur a terme d’una manera sistemàtica és la preparació i publicació d’uns breus resums, anuals i trimestrals, excepcionalment mensuals, sobre l’estat del clima a les Balears i en el context ibèric, europeu i/o mundial.

No es tracta d’aportar dades inèdites, cosa que no ens seria gens fàcil, sinó de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest primer resum es refereix a l’any 2017, globalment.

 

 

Context mundial

2017 ha estat definit per la NOAA nord-americana com el tercer any més càlid de la sèrie termomètrica global, amb inici el 1880, per darrera, només, de 2015 i 2016. Altres organismes, com NASA, també dels Estats Units, estan situant 2017 com a segon any més càlid, només per sota de 2016. Les discrepàncies entre fonts són lògiques si es té en compte la complexitat de la metodologia necessària per a construir sèries històriques de la temperatura global, de tota la Terra. En qualsevol cas, destacaríem que 2017 ha estat molt càlid, més que la majoria de tots els anys precedents, però no ha estat el rècord de la sèrie. 2015 havia estat rècord, 2016 el va superar al 2015, però 2017 ja no, ja no ha estat un nou rècord.

En el gràfic de la figura 1, construït en base a dades de NCDC/NOAA (disponibles a través de https://www.ncdc.noaa.gov/cag/time-series/global/globe/land_ocean/1/9/1880-2016), es pot veure (línia blava) com han evolucionat les anomalies de temperatura global, respecte de la mitjana de 1901 a 2000, des de 1971 fins a 2017. Hem triat 1971 com a inici de la subsèrie representada a la figura perquè és quan comença a veure’s més clar el canvi climàtic, tant a escala global com a escala local, i perquè les sèries locals que emprem més sovint a les Balears són, també, les iniciades a principi dels anys 1970’s.

Mitjançant un ajust temporal lineal a aquesta part (1971-2017) de la sèrie d’anomalies globals (línia vermella, a punts, a la figura 1) resulta clar que, a escala mundial, global, des de 1971 a 2017 hi ha hagut un esclafament continuat (encara que no uniforme). La pendent de la línia d’ajust,  0,0177 graus/any o 0,177 graus per dècada, ens indica el ritme mitjà de l’escalfament global, que és la manifestació més clara del canvi climàtic.

La variabilitat natural, sobreposada al canvi climàtic, implica, cada any concret, una certa desviació respecte del comportament lineal. A la figura 1 podem observar que el 2016 hi va haver un màxim de desviació (positiva) respecte del comportament lineal, 0,15 graus, concretament: va ser un any clarament més càlid que el que es podia esperar, considerant sols el canvi climàtic, no la variabilitat natural. 2015 ja havia estat anormalment càlid, fins i tot tenint en compta el canvi climàtic. 2017, en canvi, ha suposat un retorn a una certa normalitat, la normalitat, si es pot dir així, marcada per un escalfament global lineal.

La notable desviació de 2015 i 2016 s’ha associat a l’aparició d’un episodi fort de El Niño, una de les causes de variabilitat climàtica natural més importants a escala global. El 2017 ja no hi va haver El Niño. El 1997-98, en canvi, amb una desviació encara més important que la de 2016 respecte de l’escalfament lineal (0,16 graus), sí que hi havia hagut un altre episodi important de El Niño.

 

Context europeu

A la figura 1, a més de la sèrie de dades globals de temperatura, s’hi han afegit les anomalies de temperatura al continent europeu, també respecte de 1901-2000, obtingudes de la mateixa font que les dades globals. Entre les dues sèries d’anomalies, global i europea, hi ha una forta correlació (amb un coeficient de Pearson de 0,75), però aquesta correlació és enganyosa, deguda, sobre tot, a la tendència comuna a un escalfament progressiu, encara que el ritme d’aquest escalfament no sigui el mateix (a Europa l’esclafament entre 1971 i 2017 és de 0,0353 graus per any o 0,353 graus per dècada, aproximadament el doble que l’escalfament global).

 

Si descomptem l’escalfament progressiu, és a dir, el canvi climàtic, i considerem les desviacions de les anomalies, global i a Europa, respecte del comportament lineal respectiu, la correlació entre les dues sèries pràcticament desapareix (el coeficient de Pearson baixa a 0,05). Això vol dir que la variabilitat climàtica europea, descomptat el canvi climàtic, és gairebé independent de la variabilitat climàtica global, al conjunt del planeta. L’oscil·lació del sud –l’alternança entre El Niño i La Niña-, que explica bastant de la variabilitat global o planetària, explica molt poc de l’europea. No ha d’estranyar, doncs, que 2015 i 2016 (amb El Niño molt actiu) no vagin ser rècords de temperatura a Europa, ni que 2017 no hagi quedat en el tercer lloc del ranking, sinó a un discret cinquè lloc.

A més, si assumim el canvi climàtic lineal i ens fixem en les desviacions respecte d’aquesta referència, haurem de dir que, des del punt de vista tèrmic, el clima a Europa ha estat el 2017, en conjunt, bastant dins dels marges esperats,  quasi tan càlid com el canvi climàtic lineal hauria fet pensar, just una mica per sota.

Val a dir, com a contrast, que, a Europa, l’any més anormalment càlid va ser el 2014, no el 2016. La notable anomalia europea de 2014 no està lligada a El Niño, sinó a una circulació regional poc normal, en la que l’entrada de masses d’aire des del sud (entre el sud-oest i el sud-est) degué ser anormalment reincident, vist el mapa d’anomalies de geopotencial a 1000 hPa (pràcticament equivalent a un mapa d’anomalies de pressió a nivell de la mar; vegeu figura 2, basada en dades extretes de les re-anàlisis NCEP/NCAR, mitjançant l’aplicació interactiva posada a disposició per la ESRL/NOAA, a https://www.esrl.noaa.gov/psd/data/composites/day/ ).

El 2014, any de rècord càlid europeu, hi va haver anomalia de geopotencial molt negativa (ciclònica o depressionària) cap a l’Atlàntic proper i anomalia molt positiva (anticiclònica) cap al nord-est europeu, generant-se un excés de flux de component sud sobre Europa. El 2017 la situació ha estat molt diferent, molt més normal, amb un flux fins i tot més atlàntic que l’habitual.

 

2017 a les Balears

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climatológicos à vigilancia del clima).

 

 

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 3 mostra els valors mitjans de temperatura anual, així com un ajust lineal amb el temps, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. Dit sigui de passada, l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) és de 0,0347 graus per any (o 0,347 graus per dècada), molt semblant a l’escalfament mitjà europeu. Val a dir que el comportament dels tres aeroports (emprant dades brutes, no homogeneïtzades) és ben diferent, amb escalfament màxim a Palma i mínim a Eivissa.

La temperatura mitjana al tres aeroports el 2017, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, dona una anomalia de +0,35 graus. Vist així, hauria estat un any relativament càlid, tot i que no d’una manera exagerada. Aquesta anomalia positiva, no obstant, hauria estat inferior a la que caldria esperar, corresponent al canvi climàtic lineal. En relació al que caldria haver esperat per a 2017, suposant un escalfament constant, hauríem de dir que ha estat un any més aviat fred, amb una desviació respecte del comportament lineal de -0,27 graus, prop de -0,3 graus. Així que, respecte de les temperatures, 2017 es podria dir que ha tingut un comportament a les Balears molt semblant al que ha tingut en el conjunt d’Europa. Un any sense grans anomalies, sense gaires exageracions, si es considera globalment, no mes a mes.

A les Balears, com a Europa, el rècord de calor, per al conjunt de l’any, el té 2014. De fet, les temperatures a les Balears es correlacionen millor amb Europa que amb la mitjana mundial, tot i que la correlació amb Europa no és tampoc gaire bona (coeficient de Pearson 0,36), si atenem a les desviacions respecte del comportament lineal.

Quant a les precipitacions, 2017 tampoc ha estat massa singular, vist en conjunt, tot i que irregularitat entre els mesos, així com a menor escala temporal, n’hi ha hagut prou.

Pel que fa a les precipitacions, AEMET-Balears fa anys que utilitza un conjunt d’estacions climatològiques per a fer, mes a mes, mitjanes insulars, una per a cada illa, i una mitjana ponderada balear de la precipitació interanual, és a dir, la precipitació total recollida al llarg dels dotze mesos anteriors, expressant-la en termes relatius, és a dir, en % respecte dels valors normals anuals, actualment referits al període 1981-2010. Naturalment, la precipitació interanual a 31 de desembre de cada any és la precipitació anual de l’any que acaba.

A final de 2017 la precipitació interanual al conjunt de les Balears (o precipitació anual de Balears, simplement) era el 102% de la precipitació anual normal, és a dir, el 2017 les pluges anuals van ser pràcticament iguals que les normals (o mitjanes del període 1981-2010). Però, a més d’haver-hi notables diferències entre mesos molt plujosos relativament (com el gener) i mesos molt secs, també hi va haver clares diferències entre illes. La precipitació interanual a 31 de desembre va ser el 88% de l’anual normal a Menorca, el 106% a Mallorca i solament el 57% a Eivissa. Ha plogut gairebé el total normal al conjunt de les Balears i a Mallorca, però molt poc més de la meitat normal a Eivissa. A Menorca i Mallorca contrasta aquest bon comportament pluviomètric de 2017 amb la situació de sequera a la que s’havia arribat la tardor de 2016, quan la precipitació interanual relativa havia baixat fins poc més del 60% de la normal, és a dir, acumulant un dèficit interanual de prop del quaranta per cent. Però, s’ha de repetir, a Eivissa la situació és pitjor a final de 2017 que en aquell moment.

 

En pluges no es pot parlar de desviacions respecte d’una precipitació esperada, associada a un canvi lineal, com en el cas de les temperatures, perquè aquí no hi ha, encara, tendències ben definides.

 

Nota final: context espanyol

En donar aquestes notes per acabades, AEMET encara no ha fet públic el seu resum climàtic referent a 2017, però ha avançat, per Twitter (vegeu figura 5), que 2017, en el conjunt de tota Espanya, ha estat l’any més càlid de la sèrie i també el segon més sec. És un panorama clarament diferent del que ha estat 2017 a escala balear, europea o mundial. Es confirma que els comportaments climàtics no són gaire paral·lels entre regions, llevat de l’escalfament global, que sí que és gairebé una constant, un tret comú, tot i que amb moltes diferenciacions de grau i amb moltes diferenciacions, també, en els matisos.