Estat del clima a les Illes Balears – Any 2018

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
Twitter: http://twitter.com/AJANSACLAR

Una de les activitats que el LINCC-UIB està duent a terme d’una manera sistemàtica és la preparació i publicació d’uns breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears i en el context ibèric, europeu i/o mundial.

No es tracta d’aportar dades inèdites, cosa que no ens seria gens fàcil, sinó de comentar, interpretar d’alguna manera, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest sisè resum es refereix a l’any 2018, globalment.

Context mundial

2018 ha estat definit per diversos organismes, en particular, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), com el quart més càlid de la sèrie termomètrica global, amb inici el 1880, per darrera, només, dels anys immediatament anteriors, 2015, 2016 i 2017.

Figura 1. Sèries temporals de les temperatures mitjanes anuals globals, 1979-2018, al conjunt de tot el món -terra i mar- (en taronja) i a Europa -estacions terrestres- (en blau). A les sèries anuals s’ha afegit un ajust temporal lineal (línies a punts); al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts (Base de dades: ERA-Interim, a través de Copernicus Climate Change Service (via https://climate.copernicus.eu)

Tot i que hi ha hagut un retrocés des dels anys immediatament anteriors, cal considerar 2018 com molt càlid respecte de qualsevol referència climàtica. A la figura 1 es mostren les anomalies de temperatura anual mitjana, tant global, com referida al continent europeu, en referència al període 1981-2010 (en base a dades de la reanàlisi ERA-Interim, disponibles des de 1979 i obtingudes via Internet, a https://climate.copernicus.eu). Respecte a aquesta referència climàtica, bastant propera, l’anomalia anual de 2018 és d’uns 0,4°C. Respecte de la mitjana 1901-2000 l’anomalia de 2018 estaria poc per sota de 1°C. Aquestes desviacions poden ser plenament atribuïdes al canvi climàtic antropogènic. La influència afegida de El Niño 2015-2016 ja ha quedat superada i el valor de temperatura mitjana de 2018 s’ajusta molt bé al que correspondria d’acord amb l’ajust lineal de les temperatures globals amb el temps per al període 1979-2018.

Context europeu

Com es pot veure a la figura 1, l’anomalia de temperatura a Europa el 2018 ha estat superior a 1°C, respecte de 1981-2010, i aquest any s’ha situat en el tercer més càlid al continent, al menys des de 1979, després de 2014 i 2015. Un any més anormalment càlid al continent europeu que al conjunt mundial. Era d’esperar, ja que, com s’ha comentat a resums climatològics anteriors, la primavera, l’estiu i la tardor de 2018 van ser, tots, especialment càlids a Europa. Com ja també s’ha comentat als resums anteriors, l’anomalia càlida de 2018 es correspon amb una anomalia anticiclònica de la pressió a nivell del mar sobre Europa, centrada, com a mitjana, a les regions nord europees. L’anomalia anticiclònica apareix clarament al examinar l’any 2018 en conjunt. Vegeu la figura 2.

Figura 2.- Mitjana, a Europa, de les anomalies de temperatura en superficie (esquerra) i de pressió a nivell de la mar (dreta) durant l’any 2018. (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Com a conseqüència de l’anomalia anticiclònica, a bona part d’Europa, sobre tot, del nord del continent, hi ha hagut més bon temps del que és normal i el flux ha estat més de l’est i sud-est del que és habitual. Al sud d’Europa, cap a la Mediterrània, en canvi, les pressions han estat per sota de la normalitat, amb més pertorbacions del que es podria esperar.

Context ibèric

D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic anual (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes anuals, en el conjunt d’Espanya i per a tot l’any 2018, han estat 0,4°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que l’any es pot qualificar de clarament càlid, però no de singularment o extremadament càlid, en general. Al conjunt d’Espanya les temperatures han estat enfora de situar l’any 2018 ni com a tercer, ni com a quart any més càlid del registre: des de 1965, el 2018 estaria en un discret dotzè lloc d’entre 54 anys. El repartiment de les anomalies sobre el territori no és, de totes maneres, gens uniforme. D’acord amb una qualificació per quintils, en un poc més de la meitat d’Espanya 2018 ha resultat càlid o molt càlid (fins a extremadament càlid –o rècord- en algunes àrees petites de Catalunya); la resta d’Espanya ha estat tèrmicament normal, freda o, fins i tot, molt freda. Vegeu figura 3.

Figura 3.- Caràcter, a Espanya, de la temperatura mitjana anual de 2018 (esquerra) i de la precipitació total (dreta), en base a quintils de la sèrie 1965-2018., segons publicació d’AEMT, disponible via www.aemet.es

Quant a les precipitacions, han estat abundants al conjunt d’Espanya, amb un 25% per sobre de la mitjana de 1981-2010. 2018 ha estat el cinquè any més plujós des de 1965. Quant a la repartició territorial, més de la meitat d’Espanya ha estat, més que plujosa, molt plujosa, amb zones de rècord (extremadament plujós), en particular a Aragó, Catalunya i les Balears.

L’abundància de pluges a Espanya concorda bé amb el mapa d’anomalies de la pressió atmosfèrica (figura 2), que mostra anomalia més aviat ciclònica (depressionària) a tota Espanya.

2018 a les Balears

Com en comentaris anteriors, ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus resums climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es → servicios climatológicos → vigilancia del clima).

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes anuals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2018.

 

2018, ha estat càlid respecte de la referència climatològica (1981-2010), però un poc poc fred respecte del que es podria esperar d’haver-hi un escalfament constant, lineal. No ha estat, doncs, un any gaire especial, quant a temperatura mitjana anual.

Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes anuals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2018.
2018, ha estat càlid respecte de la referència climatològica (1981-2010), però un poc poc fred respecte del que es podria esperar d’haver-hi un escalfament constant, lineal. No ha estat, doncs, un any gaire especial, quant a temperatura mitjana anual.

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra els valors mitjans de temperatura anual, així com un ajust lineal amb el temps, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. Dit sigui de passada, l’escalfament a les Balears (mitjana dels tres aeroports) es manté en 0,034°C/any (o 0,34°C/dècada). Val a dir que el comportament dels tres aeroports (emprant dades brutes, no homogeneïtzades) és ben diferent, amb escalfament màxim a Palma i mínim a Eivissa.

La temperatura mitjana al tres aeroports el 2018, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, dona una anomalia de +0,46°C. Vist així, hauria de qualificar d’any càlid, tot i que no d’una manera molt exagerada: el vuitè anys més càlid de la sèrie dels tres aeroports, des de 1973. Aquesta anomalia positiva, no obstant, hauria estat inferior a la que caldria esperar, corresponent al canvi climàtic lineal. En relació al que caldria haver esperat per a 2018, suposant un escalfament constant, hauríem de dir que ha estat un any més aviat fred, amb una desviació respecte del comportament lineal de -0,19°C. Respecte de les temperatures, 2018 ha estat càlid, a un nivell semblant al que ha succeït al conjunt d’Espanya i globalment, a escala planetària, però molt per sota del que ha passat al conjunt d’Europa.

Quant a les precipitacions, 2018 ha estat singular, molt plujós, rècord a algunes zones, com el nord-est de Mallorca. Octubre ha estat la clau d’aquesta exageració pluviomètrica.

Pel que fa a les precipitacions, AEMET-Balears fa anys que utilitza un conjunt d’estacions climatològiques per a fer, mes a mes, mitjanes insulars, una per a cada illa, i una mitjana ponderada balear de la precipitació interanual, és a dir, la precipitació total recollida al llarg dels dotze mesos anteriors, expressant-la en termes relatius, és a dir, en % respecte dels valors normals anuals, actualment referits al període 1981-2010. Naturalment, la precipitació interanual a 31 de desembre de cada any és la precipitació anual de l’any que acaba.

A final de 2018 la precipitació interanual al conjunt de les Balears (o precipitació anual de Balears, simplement) era el 139% de la precipitació anual normal, és a dir, el 2018 les pluges anuals havien superat les normals (1981-2010) en prop d’un quaranta per cent. De les tres illes majors, Eivissa ha estat la de menor superàvit (un 22%) i Menorca, la de superàvit major, amb un 71%, un nivell no abastat al llarg del període 2008-2018. Al conjunt de les Illes Balears també el superàvit de finals de 2018 és el més alt del període 2008-2018, tot ell bastant plujós, amb l’excepció de 2016 i 2012.

Figura 5. La precipitació interanual relativa, per illes i al conjunt de les Balears, mostra que, així com a finals de 2016 s’havia arribat a dèficits interanuals de pluja de prop del 40%, a final de 2018 la situació és de notable superàvit pluviomètric, per sobra, en general, de qualsevol altre moment el període 2008-2018 (Base de dades: AEMET).

En pluges no es pot parlar de desviacions respecte d’una precipitació esperada, associada a un canvi lineal, com en el cas de les temperatures, perquè aquí no hi ha, encara, tendències ben definides. Si que es podria dir que la disminució de pluja a la que apunten totes les projeccions climàtiques encara no s’ha vist.