Estat del clima a les Illes Balears. Tardor 2021.

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest vintè resum es refereix a la tardor de 2021 (setembre a novembre; SON per a simplificar).

Context mundial: El límit de +1,5ºC és a prop

L’hivern 2020-21 va suposar un retrocés tèrmic, respecte dels hiverns anteriors. Va passar el mateix amb la primavera. L’estiu de 2021, a escala planetària, va tornar a suposar un cert refredament, però només respecte dels dos estius anteriors. Ha passat el mateix amb la tardor. Ha suposat un lleuger refredament respecte de les dues tardors precedents, 2020 i 2019, però ha estat una tardor càlida si agafem més perspectiva. Segons dades de Copernicus/ERA5 (figura 1) la tardor de 2021 ha estat 0,39ºC més càlida que la mitjana de 1991-2020. Després de 2019 i 2020, ha estat la tercera tardor més càlida de la sèrie 1979-2021. Està sobre la línia que marca l’escalfament lineal, el canvi climàtic lineal, sense ser una tardor gens discrepant. Val a dir que l’escalfament tardorenc lineal planetari es de 0,18ºC/10 anys, sense que hagi canviat al incorporar els darrers anys. Si prenem com a referència el període 1981-2010 (com fa AEMET, per exemple) l’anomalia de la tardor de 2021 puja a +0,61ºC, i si la referència fora 1900-2000, clarament més baixa que 1991-2020 i que 1981-2010, emprant dades NOAA (obtingudes de https://www.ncdc.noaa.gov), l’anomalia de SON-21 abasta els +1,01ºC. És a dir, la lleugera i relativa contenció tèrmica, hivernal, primaveral, estival i, encara, tardorenca del present any no contradiu, ni de bon tros, l’escalfament global, que és un fenomen d’escala temporal molt superior a aquesta contenció o retrocés recents. Si fem una mitjana, les tardors de 2019, 2020 i 2021, en conjunt, són les més càlides des de que hi ha dades, amb una anomalia mitjana de 0,4ºC respecte de 1991-2020.

Quan es parla de límits de temperatura planetària que no s’haurien de passar (+1,5ºC o, com a màxim, 2,0ºC, segons els acords de Paris, de 2015) ens estem referint al període 1850-1900, com a referència. D’acord amb el que es desprèn de l’informe IPCC_AR6_WG1 (2021) i de les dades NOAA, les anomalies anuals de temperatura planetària referides a 1900-2000 s’han d’incrementar en aproximadament 0,27ºC per a referir-les a 1850-1900. Parlant de temperatures planetàries, hi ha poca diferència si ens referim a valors anuals en lloc de a valors estacionals. Així que les tres darreres tardors, amb temperatures planetàries de devers +0,4ºC per sobre de la mitjana de 1991-2020, estaríem parlant d’anomalies respecte de 1850-1900 de prop de +1,3ºC. A un ritme d’escalfament planetari, anual i estacional, de prop de 0,2ºC per dècada, (que és el que estem veient ara), estaríem a poc més d’una dècada de superar el llindar dels +1,5ºC.

Com ja sabem, cap efecte sensible sobre la concentració de CO2 ha tingut la relativa minva d’emissions associable a la pandèmia COVID-19: de fet, la concentració de CO2 ha seguit augmentant aquest darrer any, i aquesta darrera tardor, com abans. A Mauna Loa (Hawaii), concretament, la mitjana de concentració de CO2 de novembre de 2021 ha estat de 415,01 ppm, quan la mitjana de novembre de 2020 havia estat de 413,12 ppm

(NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes, respecte de 1991-2020, de la temperatura tardorenca (SON), al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (estacions terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals, 1979-2021; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. (Dades: Copernicus C3S/ECMWF)

L’Oscil·lació del Sud (ENSO: successió d’estats de El Niño / La Niña) és un factor conegut de refredament/escalfament planetari a escala temporal relativament baixa. El períodes de El Niño solen coincidir amb pujades relatives de la temperatura planetària i els episodis de La Niña, amb refredaments relatius. Actualment hem tornat a entrar, des d’octubre, en una fase de La Niña, de moment bastant suau (vegeu figura 2). A la figura 3 es pot veure que hi ha anomalia tèrmica negativa (La Niña) al Pacífic equatorial. Sense La Niña la temperatura planetària d’aquesta darrera tardor tal vegada hauria estat més un poc més alta. Què passarà quan ens vengui El Niño?

Figura 2.- Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 fins SON de 2021
(dades NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/
teleconnections/enso/indicators/sst/)
Figura 3.- Distribució planetària i continental de les anomalies de temperatura de la tardor 2021, respecte de 1991-2020. (Dades Copernicus/ERA5, C3S/ECMWF)

Context europeu: caiguda de temperatura fins quasi la normalitat de 1991-2020

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària estival (respecte de 1991-2020), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia blava. Crida l’atenció la caiguda espectacular de temperatura que hi ha hagut la tardor de 2021, respecte de la tardor de 2020, que havia estat rècord, per calorosa, a Europa.

Al conjunt d’Europa, la tardor de 2021 s’ha situat en valors pràcticament normals, si prenem com a referència el període 1991-2020. L’anomalia, positiva, és de només +0,16ºC. De totes maneres, d’acord amb els mapes de la figura 3, l’anomalia tèrmica a Europa no és gens uniforme. El sud-oest, el sud-est i l’extrem nord del continent europeu presenten anomalies negatives, mentre el sud d’Escandinàvia, Alemanya o les Illes Britàniques, per exemple, mostren anomalies positives.

Si prenem una referència més antiga, com 1981-2010, l’anomalia tèrmica europea augmenta fins a +0,56ºC, que tampoc és que sigui molt exagerada. Per últim, si prenem com a referència 1910-2000, emprant dades NOAA, aleshores l’anomalia de la tardor de 2021 a Europa arriba als +0,98ºC, ja prou alta.

A la figura 4 podem veure les anomalies d’altura geopotencial a 300 hPa (devers 9000 m), però no per a l’estació completa sinó per a dos mesos, que presenten anomalies particularment importants a les Balears, setembre i novembre. Els dos mesos considerats destaca la presència d’una potent anomalia anticiclònica a latitud alta, que denota la freqüent presència d’un anticicló de bloqueig. Aquest anticicló afavoreix la formació i presència de pertorbacions ciclòniques a baixa latitud. En qualsevol cas, l’anomalia anticiclònica està situada a llocs ben diferents el setembre i el novembre, de manera que les repercussions sobre el temps a Europa, a la regió ibèrica i a les Balears poden ser ben diferents.

Figura 4.- Anomalia mitjana de l’altura geopotencial de 300 hPa a Europa durant el setembre (esquerra) i el novembre (dreta) de 2021, respecte de 1981-2010 (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Península Ibèrica: tardor un poc freda i un poc seca

A la Península Ibèrica la tardor de 2021 ha estat relativament freda, si prenem el període 1991-2020 con a referència, com es pot veure a la figura 3, dreta. De fet és la tardor més freda, en el conjunt d’Espanya, des de 2012, segons AEMET. La tardor ibèrica resulta bastant normal si es pren 1981-2010 com a referència. A la figura 5 (esquerra) es pot veure la distribució de les anomalies tèrmiques respecte de 1981-2010: predominen clarament les anomalies properes a zero, d’entre +0,5ºC i -0,5ºC. La relativa normalitat tèrmica de la tardor ibèrica és el resultat d’una compensació entre un setembre i un octubre calorosos i un novembre molt fred.

Figura 5. Tardor 2021. Esquerra: anomalia de la temperatura respecte de 1981-2010. Dreta: % de la precipitació respecte de la mitjana de 1981-2010.
Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/noticias/2021/12/rueda_prensa_estacional_invierno_2021

Les pluges, d’altra banda, han estat relativament abundants el setembre i relativament escasses l’octubre i el novembre, de manera que la tardor en conjunt ha estat relativament seca, un 83% de la pluja normal (1981-2010), segons AEMET. Territorialment, les pluges de la tardor han resultat molt irregularment repartides (vegeu la figura 5, dreta), amb zones molt seques i zones molt humides.

Tardor de 2021 a les Balears: Falsa normalitat tèrmica i molta pluja

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència de valors mitjans d’anomalia de temperatura tardorenca, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2021, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1974-03, …, 1992-21).

L’anomalia de la temperatura mitjana de l’estiu de 2021 als tres aeroports, respecte del període 1981-2010, és +0,33ºC: es tracta, doncs, d’una tardor càlida, però no molt; encara ho és menys si es compara amb 1991-2020; aleshores l’anomalia es redueix a +0,24ºC, que no deixa d’indicar tardor una mica càlida, de totes maneres. Tanmateix, podríem dir que la quasi normalitat tèrmica de la tardor de 2021 a les Balears és un poc falsa: és la compensació entre un setembre molt càlid (+1,97ºC respecte de la mitjana 1981-2010) i un octubre i un novembre freds, particularment el novembre, amb una anomalia de -0,57ºC respecte de 1981-2010. És interessant veure el comportament de les tendències de la temperatura de tardor a Balears en períodes relativament curts (en trentennis solapats): el trentennis que comencen els anys 1970’s mostren escalfaments tardorencs intensos, de fins a 0,5ºC/dècada; els trentennis, que comencen en els anys 1980’sm en canvi, els escalfament són molt més dèbils, fins arribar a refredaments (1981-2010, 1982-2011 i 1982-2012). Després s’ha anat recuperant l’escalfament, fins a valors de 0,2-0,3ºC/dècada els darrers trentennis, que no és que siguin molt alts. No és fàcil explicar aquests canvis dràstics de tendència, però a les Balears, al menys, són molt importants.

Figura 6.- Comportament de les anomalies mitjanes de temperatura de tardor al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2021, (en morat) i tendències dels trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, …, 1992-21 (en verd).
Dades AEMET. El·laboració pròpia.
 Setembre 21Octubre 21Novembre 21
Menorca15557314
Mallorca11769318
Eivissa151163242
Illes Balears12575312

Taula 1: % de precipitació respecte de la normal (1981-2010), per mesos i per illes.
Font: AEMET: avanços climatològics mensuals a les Balears.

Quant a les precipitacions, la tardor de 2021 a les Balears ha estat molt plujosa, tot i que l’octubre hagi estat relativament sec (vegeu la Taula 1). Crida especialment l’atenció el novembre, amb pluges que, en conjunt, tripliquen les normals (prenent 1981-2010 com a referència). Alguns valors de pluja total mensual són rècord, valors no enregistrats mai, al menys en un mes de novembre. També alguns valors diaris són rècord.

L’extraordinària anomalia de novembre quant a pluges, està explicada, en primera instància, per la gran anomalia meteorològica que sintetitza la figura 4-dreta: una situació persistentment i fortament ciclònica a la Mediterrània occidental (amb centre a les Balears), que és contrapunt i està segurament lligada a la gran anomalia anticiclònica de les Illes Britàniques. Si aquest potent i persistent dipol d’anomalia bàrica (en altura, però també a nivell baix –no ho mostrem-) hauria estat possible o no sense canvi climàtic és quelcom al que encara no podem contestar, tot i que sembla que el canvi climàtic sí que afavoreix major freqüència i intensitat dels anticiclons de bloqueig, a latitud alta.

Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index) a final de novembre, per a la tardor de 2021 en conjunt, són +1,4 a l’aeroport de Menorca, +0,6 al de Mallorca i +1,2 al d’Eivissa. Si els aeroports foren representatius de les respectives illes, a curt termini –tres mesos- parlaríem de superàvit important a Menorca i Eivissa i, no tant, a Mallorca. Els SPI a termini llarg (d’un any) són, a final de novembre, de +0,6 a l’aeroport de Menorca, +0,3 al de Mallorca i +0,9 al d’Eivissa. Tots amb superàvit, encara que no molt exagerat. La tardor plujosa, malgrat octubre, ha compensat la sequera que hi havia a final d’estiu.

Nota:

Aquests valors de SPI s’han obtingut de www.aemet.es  Servicios climáticos  vigilància climatológica  vigilancia de la sequía  tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un trimestre), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període.