Estat del Clima a les Illes Balears. Primavera 2023.

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número vint i set, es refereix a la primavera boreal de 2023, és a dir, als mesos de març a maig (MAM) de 2023.

Context mundial:

Inici de El Niño i d’un major escalfament global

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies de temperatura primaveral boreal (MAM), respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (punts terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. En línia a traços (vermell i blau, respectivament), tendències per trentennis solapats de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1994-2023
(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF, obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2023#c99b6cd1-c6bf-46fe-97e4-5d92ac21b500)

Respecte de 1991-2020, la primavera 2023 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,41ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia ha augmentat, s’ha fet més positiva que la de les primaveres més recents (2022 i 2021), però encara no és rècord; encara dues primaveres anteriors (2019 i 2020) van ser més càlides que la de 2023.

Figura 2. Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 (dades base de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/; elaboració pròpia)

L’oscil·lació del sud (ENSO: El Niño – La Niña) és un ingredient important de la variabilitat climàtica interanual global, afegida a la tendència a l’escalfament lligada a la intensificació de l’efecte hivernacle. El Niño implica escalfament afegit i la Niña suposa refredament relatiu o contenció de l’escalfament. Actualment (vegeu la figura 2) ENSO està evolucionant d’una fase de La Niña a una fase de El Niño. Encara no es pot dir que hi hagi El Niño plenament desenvolupat, però certament ja no tenim La Niña. Això pot explicar, al menys parcialment, que la primavera de 2023 hagi estat més càlida, globalment, que les dues anteriors. A la figura 3, corresponent a la primavera de 2023, ja es veu una extensa àrea d’anomalia tèrmica positiva al Pacífic tropical, encara dèbil, però ja visible: és efecte directe de El Niño, encara incipient. El Niño es suposa que anirà a més i també anirà a més l’escalfament global, en sumar-se l’escalfament global amb l’efecte El Niño. Pot ser la temperatura mitjana planetària arribi a superar, molt prest, el nivell de 1,5ºC per sobre la temperatura en era preindustrial. Però, alerta, això encara serà, només, una fase transitòria, no la superació definitiva del llindar que els acords de Paris marcaven com a particularment perillós; quan s’aturi El Niño, que ara s’inicia, la temperatura planetària, que haurà arribat a un pic marcat, podrà tornar a baixar, fins quedar, altre vegada, per sota del límit de 1,5ºC, a no ser que l’escalfament global per intensificació de l’efecte hivernacle s’hagi accelerat encara més.

Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), la causa de l’escalfament global, és a dir, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada per ara: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no està continguda, sinó que no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, la concentració mitjana de COel maig de 2023 ha estat de 424,00 ppm, mentre el maig de 2022 havia estat de 420,99 ppm. Un augment anual de 3 ppm, més que els anys anteriors, als que teníem una mitjana d’augment de 2 ppm.

(Font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

A la figura 1, en taronja, a traços, hi podem veure les tendències de la temperatura primaveral (boreal) global, planetària. Vegeu que aquestes tendències, que estan, com a mitjana, en torn als 0,18ºC/ dècada, eren més baixes (uns 0,12-0,13ºC/ dècada) en els trentennis més antics (centrats cap a 1995-2000) que en els darrers, que són de devers 0,24ºC/dècada: l’escalfament primaveral s’ha estat accelerant.

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de la primavera 2023, en relació a 1991-2020 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2023). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com a Alaska, part de Nord-Amèrica, Austràlia, la Índia, l’Àrtic o Escandinàvia. Hi ha anomalies positives ben marcades cap al nord de Nord-Amèrica o cap a Europa oriental i Àsia occidental. L’anomalia positiva, encara dèbil, que va des de les costes tropicals sud-americanes del Pacífic cap a ponent, marca, com ja hem dit, la presència incipient de El Niño.

Figura 3.- Anomalies de temperatura primaveral boreal 2023, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2023)

Context europeu: Moderada anomalia, amb distribució tèrmica irregular

Com es pot veure a la figura 3, dreta, respecte de 1991-2020 la temperatura de la primavera de 2023, presenta, a Europa, anomalies de signe diferent, segons les zones. Escandinàvia i tota una franja central del continent tenen anomalia negativa, mentre l’extrem oriental d’Europa i la Península Ibèrica presenten anomalia positiva. El resultat es que la primavera, al conjunt d’Europa, presenta anomalia positiva, però molt moderada, gens excepcional, +0,33ºC. Des de 1979 fins ara, un terç de les primaveres han estat més càlides que la de 2023, segons Copernicus-ERA5.

No hem d’explicar, en principi, grans anomalies tèrmiques, però no deixa de ser interessant posar junts el mapa europeu d’anomalia tèrmica (figura 3, dreta) i el mapa d’anomalia del geopotencial a 500 hPa, que ens ajuda a definir les anomalies de la circulació atmosfèrica en altura (figura 4).

La figura 4 mostra una potent anomalia positiva, anticiclònica, centrada just a l’oest de la Península Ibèrica i prolongada cap al nord, i una marcada anomalia negativa, ciclònica, centrada cap a Grècia i també prolongada cap al nord. Les anomalies tèrmiques observades al centre i oest d’Europa poden estar relacionades amb aquestes anomalies de circulació. Si per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura primaveral a Europa, any a any i al llarg dels trentennis (figura 2, línia contínua i a traços, en blau), veurem que la variabilitat és molt acusada i que les tendències són prou variables: als primers trentennis considerats, les tendències a l’escalfament són més fortes (fins a 0,5ºC/dècada) que al darrers trentennis, que han baixat fins a 0,3ºC/dècada. La tendència mitjana de les temperatures primaverals a Europa, 1979-2023, és d’uns 0,4ºC/dècada.

Primavera 2023 a Espanya: La més càlida i la segona més seca

Un resum sobre el comportament climàtic de la primavera de 2023 al conjunt d’Espanya es pot trobar a la web d’AEMET, concretament, a: https://www.aemet.es/es/noticias/2023/06/avance_primavera_2023. Així com a escala global i a escala continental europea la primavera de 2023 està enfora de constituir rècords tèrmics, aquest resum titula, sense dubtes, “La primavera de 2023 fue la más cálida y la segunda más seca de la serie histórica”. Es refereix a Espanya. L’anomalia de la primavera, en conjunt, ha estat de +1,8ºC. És important observar que la mateixa font atribueix a les Balears una anomalia primaveral de +0,7ºC (+0,8ºC, segons AEMET-Balears), molt més baixa que la del conjunt d’Espanya. Val a dir que la distribució temporal de l’anomalia no ha estat gens sostinguda, sinó ben variada. Les anomalies mensuals, al conjunt d’Espanya i a les Balears, han estat:

Anomalia tèrmicaMarçAbrilMaigMitjana
Espanya+1,8ºC+3,0ºC+0,5ºC+1,8ºC
Balears+1,4ºC+0,9ºC+0,1ºC+0,8ºC
(https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/mensuales/2023/res_mens_clim_2023_03.pdf;
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_mar_2023.pdf;
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/mensuales/2023/res_mens_clim_2023_04.pdf;
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avanca_climat_bal_abr_2023.pdf;
https://www.aemet.es/es/noticias/2023/06/avance_mayo_2023;
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_may_2023.pdf)

El que ha estat realment excepcional, a Espanya, quant a temperatures, ha estat l’abril. El maig ha estat bastant normal.

Figura 5.- Primavera de 2023 al conjunt d’Espanya. Precipitació, en % de la normal (1991-2020). Dades AEMET, publicades a https://www.aemet.es/es/noticias/2023/06/avance_primavera_2023

Quant a precipitacions de primavera, a Espanya, respecte de 1991-2020, han resultat ben escasses: “la segona primavera més seca de la sèrie històrica”. La sequera d’aquesta primavera ha afectat quasi tota Espanya, amb l’excepció del sud de la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i extrem oriental d’Andalusia (vegeu la figura 5).

Primavera de 2023 a les Balears: Sense rècords

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Figura 6. Anomalies de les temperatures mitjanes hivernals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2022, (en morat), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, … (en verd, a traços)

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura anual als tres aeroports, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2023, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

L’escalfament primaveral lineal mitjà, entre 1973 i 2023, és, a Balears, prou important, d’un poc més de 0,4ºC/dècada, superior al d’altres èpoques de l’any. A més, com es veu a la figura 6, si tenim en compte tendències per trentennis solapats, s’ha de dir que l’escalfament primaveral no ha estat gens constant, sinó que ha caigut dràsticament, des de tendències de més de 0,8ºC/dècada als primers trentennis fins a pràcticament estancament els darrers trentennis.

Quant a 2023, l’anomalia tèrmica primaveral mitjana als tres aeroports de Balears, respecte de 1991-2020, és bastant alta (+0,53ºC), però no es pot considerar gens extrema. Considerant la sèrie 1973-2023, hi ha hagut vuit primaveres més càlides que la de 2023. Considerant, no només els tres aeroports, sinó totes les estacions d’AEMET a Balears, l’anomalia puja a 0,8ºC, alta, certament, però no extrema, ni de rècord, al contrari del que passa a la Península.

Quant a precipitacions, hi ha hagut molta irregularitat, com es pot veure al quadre següent, on les precipitacions mensual són les que corresponen a la mitjana insular de cada illa:

Precipitació, en % de la normal (1991-2020)

 marçabrilmaig
Menorca2058149
Mallorca942124
Eivissa1172130
Dades AEMET, publicades a:
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_mar_2023.pdf;
https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avanca_climat_bal_abr_2023.pdf; https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/ccaa/illes-balears/avance_climat_bal_may_2023.pdf

Març i abril han estat secs (excepte el març a Eivissa), però el maig ha estat plujós. La singularitat de la primavera 2023 a Espanya no es pot dir que es manifesti, també, a les Balears, ni en temperatures, ni en pluges.

Finalment, els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final de maig, referits a tres mesos (primavera 2023), són, als aeroports de les Balears,

Menorca: -0,95, Palma: -0,08, Eivissa: -0,21. Si els aeroports foren representatius de cada illa (que no ho són), a Mallorca el SPI indicaria normalitat, a Eivissa, dèficit, sense sequera, i a Menorca, sequera.

(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia).