Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest resum, que fa el número vint i dos, es refereix a a la primavera 2022. Entenem per primavera la primavera boreal, concretament els mesos de març, abril i maig.
Context mundial: En relativa contenció, però a menys de dues dècades del límit de 1,5ºC
Respecte de 1991-2020, la primavera 2022 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,31ºC. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser important, tenint en compte que la referència és molt propera (1991-2020), no és la més elevada dels darrers anys. De fet, globalment, la primavera de 2022 no és la més càlida, ni la segona, sinó la cinquena primavera més càlida de la sèrie històrica. Val a dir, no obstant, que les cinc primaveres més càlides de la sèrie històrica han tingut totes lloc dins la darrera dècada, de manera que la primavera de 2022, tot i suposar una lleugera contenció respecte dels anys recents, no desentona gens de l’escalfament global en marxa.
D’acord amb l’IPCC AR6 WG1 (2021), per a passar d’anomalies globals amb referència a 1991-2020, a anomalies globals respecte de 1850-1900 (referència prèvia a la industrialització) hi hauria que sumar 0,88ºC. A la primavera de 2022 hauríem tingut, doncs, devers 1,2ºC d’anomalia respecte a l’era preindustrial: recordem que els acords de Paris apunten a una contenció de l’anomalia global mitjana a no més de 1,5ºC respecte de l’era preindustrial; 2ºC com a màxim. Estaríem, així, prop dels 1,5ºC que no s’haurien de superar. A ritmes actuals d’escalfament, prescindint d’oscil·lacions d’escala menor, arribaríem al límit de 1,5ºC en menys de dues dècades.
Mirant d’afinar una mica, la lleugera contenció tèrmica de la primavera de 2022, respecte del anys recents, semblant al que ja s’ha observat en trimestres anteriors, pot estar relacionada amb la presència d’un episodi de La Niña, que, amb oscil·lacions, es pot dir que és present des de la tardor de 2020 (vegeu la figura 2). Al mapa planetari d’anomalies tèrmiques es fa visible La Niña, com a anomalia negativa (freda), estesa sobre gran part del Pacífic equatorial i tropical (vegeu la figura 3). Es suposa que La Niña hauria de produir un cert refredament planetari. Contenció tèrmica, sí; veiem que n’hi ha, respecte dels anys anteriors, però ni així, amb La Niña, s’aconsegueix desviar gaire l’augment sostingut de temperatura, que es fa evident si augmentem l’escala temporal i mirem en perspectiva, des de dècades enrere.
(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF, obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2022#c99b6cd1-c6bf-46fe-97e4-5d92ac21b500)
Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), les tendències de la temperatura primaveral global, mesurades en trentennis solapats, es mantenen sempre positives i, a més, ascendents, amb mitjanes de devers 0,15ºC/dècada els primers trentennis (centrats en el anys 1990’s), fins als valors més recents, que són clarament superiors als 0,20ºC. Així que l’escalfament planetari, al menys a la primavera, és accelerat, més que constant.
La causa de l’escalfament global, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii, la concentració mitjana de CO2 el maig de 2022 ha arribat als 420,99 ppm, mentre el maig de 2021 havia estat de 419,13 ppm (font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html,).
És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de la primavera de 2022, en relació a 1981-2010 (Fig. 3, https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-may-2022). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalis és positiva, no falten zones de forta anomalia negativa, com part de Nord-Amèrica i part d’Europa. En positiu destaquen les fortes anomalies càlides al Pakistan i nord-oest de la Índia.
Context europeu: Heterogeneïtat tèrmica
Com es pot veure a la figura 1, la temperatura primaveral a Europa ha quedat, en conjunt, per sota de la temperatura mitjana de moltes de les anteriors primaveres més recents, exceptuada la de 2021, amb una anomalia, el 2022, lleugerament negativa (-0,14ºC, respecte de 1991-2020). Així i tot, la primavera de 2022 s’hauria de considerar clarament càlida, si comparem, no amb els darrers anys, sinó amb els anys anteriors, particularment els anteriors a 2006.
S’ha de dir, a més, que l’anomalia tèrmica de la primavera de 2022 a Europa no és gens homogènia, territorialment. Es veu a la figura 3, on es mostren les anomalies respecte de 1981-2010, que l’Europa central i oriental han resultat clarament més baixes (fredes) que a l’Europa occidental.
Respon això a una distribució també bipolar de les anomalies de geopotencial a 500 hPa (vegeu la figura 4): cap a Europa occidental hi ha una anomalia anticiclònica potent, mentre que cap a Europa oriental l’anomalia és ciclònica. Anomalia ciclònica i flux predominantment del nord (més del nord del que és habitual) donarien anomalia freda, com passa a Europa central i oriental. Al contrari succeeix a Europa occidental. Examinant la figura 1, línia blava contínua, podem confirmar el que sabem, que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals (línia taronja), tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important, però, també, bastant irregular: les tendències mitjanes per trentennis solapats (línia groga a traços), encara que totes són positives (escalfament) presenten sensibles diferències, des de +0,5ºC/dècada al principi del període 1979-2022 fins a +0,3ºC/dècada al final d’aquest període. Al contrari del que passa a escala planetària –on l’escalfament primaveral és accelerat- l’escalfament primaveral europeu és descelerat. Vegeu, més endavant, que passa el mateix, exageradament, a les Balears.
La primavera de 2022 al conjunt d’Espanya: Primer freda i plujosa i, després, càlida i seca
Pel que fa al conjunt d’Espanya, a falta d’una valoració global, AEMET ha qualificat el març com a fred i molt plujós, l’abril, com a fred i plujós i el maig com a càlid i sec (segons els avanços climatològics mensuals, a www.aemet.es).
Març i abril van ser, doncs, una relativa compensació a un hivern que havia estat molt sec i calorós. Però el maig ha suposat un canvi de signe, un avançament de l’estiu. De fet, per mor de maig, la primavera al conjunt d’Espanya ha estat més calorosa que freda, com mostren, per exemple, els mapes d’anomalies de la figura 3.
El que ens mostra el resum estacional de les precipitacions, vist a través del mapa de PSI, és un gran contrast territorial (vegeu la figura 5): Pluges molt per sobre del que és habitual al sud-est peninsular (València, Múrcia, Almeria) i molt per sota a l’extrem nord-occidental. La major part del territori peninsular està en torn a la normalitat, per compensació entre la primera i segona part de la primavera. Eivissa és semblaria més als sud-est espanyol i Mallorca i Menorca es semblarien a la major part del territori espanyol.
(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia )
Primavera de 2022 a les Balears: Març i abril primaverals i maig d’estiu anticipat
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es servicios climáticos vigilancia del clima). Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura primaveral, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es servicios climáticos vigilancia del clima). Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1974-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.
(Font de dades: AEMET; elaboració personal)
(Font de dades: AEMET)
L’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera de 2022 als tres aeroports, en referència al període de 1981-2010, és positiva i alta, de +0,9ºC. No obstant, no destaca entre les més altes, ja que entre 1973 i 2022 hi ha set primaveres més càlides que la darrera; això sí, totes recents, totes des de 1999.
Ha estat el maig el mes que ha presentat les majors anomalies positives, la qual cosa es pot haver sentit com que hi ha hagut una anticipació de l’estiu. De fet, sabem, per estudis anteriors (Jansà et al., Int. J. Climatol., 2016), que el bimestre maig/juny havia estat el de major escalfament a les Balears entre 1973 i 2012, de manera que s’havia produït, en conjunt, una extensió de les condicions estiuenques cap a la primavera. A això s’hi d’afegir, és clar, una forta variabilitat interanual.
Si analitzem les tendències per trentennis solapats, des de 1973-2002 i successius, veiem que s’han produït canvis espectaculars. Els primers trentennis havíem tingut tendències de fins a +0,9ºC/dècada, mentre que en el darrers trentennis hem baixat fins gaire bé zero. En altres paraules, les temperatures primaverals van pujar fortament fins a final de segle XX. Després s’han anat estancant, però no han retrocedit, de manera que han quedat bastant més altes del que eren, en comparació a altres períodes de l’any.
Quant a les precipitacions, la primavera de 2022 a les Balears ha estat entre normal i plujosa, en conjunt, sense compensar plenament la sequera hivernenca precedent, però sense agreujar-la. Les quantitats mitjanes mensuals de pluja, segons els avanços mensuals climatològics d’AEMET, han estat, a Balears, en conjunt, de 66,5 mm el març, 42,2 mm l’abril i 35,5 el maig; 144,2 mm en total, que és un poc més que la pluja normal mitjana de primavera, en referència a 1981-2010, que és de 123 mm, que és el valor obtingut a partir de les dades publicades per AEMET a la Nota Tècnica Núm. 32 (disponible a www.aemet.es). Les diferències per illes són, d’altra part, molt importants. Eivissa ha estat clarament més beneficiada que Mallorca o Menorca. Vegeu la Taula 1.
Taula 1. Precipitacions relatives a la normalitat (1981-2010, %), per illes i mesos
| Març | Abril | Maig | |
| Eivissa | 453% | 191% | 90% |
| Mallorca | 160% | 91% | 96% |
| Menorca | 152% | 65% | 82% |
(Font: AEMET, avanços mensuals climatològics per a Balears, a www.aemet.es)
Els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final de maig, referits a tres mesos, són, als aeroports de les Balears, Eivissa: +1,7, Palma: +0,5, Menorca: -0,5. Si els aeroports foren representatius de cada illa, a Eivissa el SPI indicaria abundància notable d’aigua, a Mallorca, lleugera abundància d’aigua, i a Menorca, lleuger dèficit d’aigua, sense arribar a sequera.
(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia )