Estat del clima a les Illes Balears. Primavera 2021.

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest divuitè resum es refereix a la primavera de 2021 (març a maig; MAM per a simplificar).

Context mundial: Segueix la contenció

L’hivern 2020-21 va suposar un retrocés tèrmic, respecte dels hiverns anteriors. De fet va ser, en conjunt, l’hivern més fred des de 2014-15. Doncs ha passat el mateix amb la primavera: a escala mundial, global, la primavera de 2021 ha estat la més freda des de la de 2015, segons dades de Copernicus/ERA5 (figura 1).

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes, respecte de 1991-2020, de la temperatura primaveral (MAM), al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (estacions terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals, 1979-2021; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. (Dades: Copernicus C3S/ECMWF)

Tot i aquesta contenció o retrocés relatiu, que ho és en relació als anys més recents, respecte de les referències climatològiques convencionals la primavera de 2021 s’hauria de qualificar de càlida, no de freda. Fins i tot respecte de 1991-2020, que és la referència més recent, l’anomalia de la temperatura mitjana de MAM-21 ha estat de +0,21ºC, positiva, encara que moderada. Si prenem com a referència el període 1981-2010, menys càlid que 1991-2020, l’anomalia pujaria a +0,39ºC, i si la referència fora 1900-2000, encara més baixa, emprant dades NOAA (obtingudes de https://www.ncdc.noaa.gov) l’anomalia abastaria els +0,84ºC. És a dir, la contenció tèrmica, hivernal i primaveral, del darrer any no contradiu l’escalfament global, que és un fenomen d’escala temporal molt superior a aquesta contenció o retrocés recents; és un fenomen d’escala temporal molt inferior.

La contenció recent no troba paral·lelisme (ni explicació) en canvis recents en la concentració de CO2. En contra del que es podria pensar, cap efecte sensible sobre la concentració de CO2 ha tingut la relativa minva d’emissions associable a la pandèmia COVID-19: de fet, la concentració ha seguit augmentant aquest darrer any, com ho havia fet abans. A Mauna Loa (Hawaii), concretament, la mitjana de concentració de CO2 de maig de 2021 ha estat de 419,13 ppm, quan la mitjana de maig de 2020 havia estat de 417,31 ppm (NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

L’Oscil·lació del Sud (ENSO: successió d’estats de El Niño / La Niña) és un factor conegut de refredament/escalfament planetari a escala temporal relativament baixa. El períodes de El Niño solen coincidir en pujades relatives de la temperatura planetària i els episodis de La Niña, amb refredaments relatius. Actualment estem en fase La Niña, encara que no molt exagerada i en decadència (vegeu figura 2). Podríem pensar que aquesta és la raó del retrocés tèrmic de l’hivern 2020-21 i la primavera 2021, respecte dels anys anteriors. De fet, segurament és una de les raons, però si examinem la distribució territorial de les anomalies (figura 3), podem veure que l’anomalia freda més directament lligada a La Niña –la que es veu sobre el Pacífic sud-equatorial- és moderada, comparada amb altres anomalies fredes d’escala regional.

Figura 2.- Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 fins MAM de 2021
(dades NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/
teleconnections/enso/indicators/sst/)
Figura 3.- Distribució planetària i continental de les anomalies de temperatura de la primavera 2021, respecte de 1991-2020. (Dades Copernicus/ERA5, C3S/ECMWF)

Context europeu: refredament a escala regional i decadal

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària primaveral (respecte de 1991-2020), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia blava. D’acord amb els mapes de la figura 3, Europa és una de las regions on l’anomalia tèrmica, respecte de 1991-2020, és negativa. La contenció o el refredament relatiu de la primavera de 2021, de la que hem parlat a escala global, mundial, és molt més clara, rotunda, a escala continental europea. La primavera de 2021 a Europa ha estat la més freda des de la de 2013 i l’anomalia tèrmica en relació a 1991-2020 ha estat de -0,45ºC, negativa i prou important. Si prenem una referència més antiga, 1981-2010, l’anomalia tèrmica europea encara és lleugerament negativa, -0,06ºC. Ja és positiva, en canvi, si prenem com a referència 1910-2000, amb dades NOAA: aleshores l’anomalia puja a +0,55ºC. La primavera de 2021 a Europa, doncs, ha estat càlida si fem l’anàlisi a escala secular, però ha estat freda si manegem escales decadals.

Com es veu al mapa de la dreta de la figura 3, l’anomalia tèrmica de la primavera de 2021 a Europa, respecte de 1991-2020, ha estat negativa a la major part del continent, però hi ha zones amb anomalia positiva cap al nord d’Europa i cap a Rússia. També al sud-oest del continent, a part de la Península Ibèrica, particularment. Les Balears queden gairebé a la frontera entre les anomalies fredes i càlides, però dins l’anomalia freda.

Tot això es pot relacionar amb les anomalies d’altura geopotencial de 300 hPa sobre la zona europea, durant la primavera de 2021 (figura 4, esquerra). Veiem una gran anomalia negativa, ciclònica, que ocupa bona part del continent europeu. En canvi, a l’Atlàntic, cap a Islàndia, especialment, hi ha anomalia positiva, anticiclònica. A més de que el mal temps, ciclònic, pot afavorir anomalies fredes, la ondulada configuració d’anomalies d’altura de 300 hPa, ciclònica i anticiclònica, apunta a que s’han forçat sobre Europa més entrades fredes, del nord i nord-oest, del que és habitual. La configuració climàtica a 300 hPa és, per contrast, molt zonal (vegeu figura 4, dreta). La forta ondulació del jet stream (corrent en raig) hauria estat clau en la distribució alternada de les anomalies fredes i càlides en torn a l’hemisferi. L’anomalia freda europea no és única; al nord-oest d’Amèrica n’hi ha una altra de freda, mentre al nord-est d’Amèrica i Groenlàndia i al nord-est d’Europa/Rússia i cap a Orient Mitjà n’hi ha de càlides.

Figura 4.- Esquerra, anomalia de l’altura geopotencial de 300 hPa a Europa durant la primavera de 2021, respecte de 1981-2010. Dreta, valors mitjans, climatològics, d’altura geopotencial a 300 hPa, a la primavera, de 1981 a 2010. (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Primavera 2021 a les Balears: relativament freda i plujosa

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 5 mostra la seqüència de valors mitjans d’anomalia de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1974-2021, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1974-03, …, 1992-21).

L’anomalia de la temperatura mitjana de la primavera de 2021 als tres aeroports, respecte del període 1981-2010, és pràcticament nul·la, +0,07ºC. Però si prenem com a referència el període 1991-2020, més modern, l’anomalia del conjunt del tres aeroports de les Balears es fa clarament negativa, clarament freda, encara que no extrema. L’anomalia respecte de 1991-2020 baixa a -0,26ºC. Com es pot veure a la figura 5, hi ha hagut altres primaveres recents a Balears (2019, 2016, 2013, 2010, 2004) amb comportaments tèrmics semblants a la de 2021. De fet, és interessant veure el comportament de les tendències de la temperatura primaveral a Balears en períodes relativament curts (trentennis solapats): el trentennis que comencen els anys 1970’s i 1980’s mostren escalfaments primaverals molt intensos, de fins a 1,5 i 2ºC/dècada. Els darrers trentennis, en canvi, presenten una marcada disminució d’aquest escalfament, fins a valors pràcticament nuls. La primavera de 2021 hauria estat una mostra clara de l’aturada de l’escalfament primaveral observada els trentennis solapats més recents.

D’altra banda, el comportament tèrmic de la primavera de 2021 a les Balears (contenció de l’escalfament i/o refredament relatiu, respecte de referències modernes) estaria bastant en línia amb el que s’ha observat al conjunt d’Europa, encara que més moderat. Seria un comportament bastant diferent del que ha tingut el sud-oest de la Península Ibèrica, per exemple.

Figura 5.- Comportament de les anomalies mitjanes de temperatura primaveral al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1974 i 2021, (en morat) i tendències dels trentennis solapats, 1974-03, 1975-04, … (en verd).
Dades AEMET
 Març 21Abril 21Maig 21
Menorca10670117
Mallorca13936147
Eivissa23490169
Illes Balears14846147
Taula 1: % de precipitació respecte de la normal (1981-2010), per mesos i per illes.
Font: AEMET: avanços climatològics mensuals a les Balears.

Quant a les precipitacions, la primavera de 2021 a les Balears ha estat molt variada (vegeu la Taula 1), encara que plujosa, en conjunt. Territorialment, en relació a la seva mitjana climatològica, Eivissa ha estat notablement més plujosa que Mallorca o Menorca al llarg de tota la primavera. Per mesos, abril ha estat relativament sec al conjunt de les Illes, mentre març i maig han estat relativament plujosos

Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index), per a la primavera de 2021 en conjunt, són -0,2 a l’aeroport de Menorca, +0,4 al de Mallorca i +1,1 l d’Eivissa. Si els aeroports foren representatius de les respectives illes, a curt termini –tres mesos- parlaríem de normalitat a Menorca i de pluja bastant abundant a Mallorca i, sobre tot, a Eivissa.

Nota:

Aquests valors de SPI s’han obtingut de www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un trimestre), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període.