Estat del Clima a les Illes Balears. Hivern 2022-23.

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número vint i set, es refereix a l’hivern boreal 2022-23, és a dir, als mesos de desembre 2022 i gener i febrer 2023.

Context mundial: La Niña encara retura l’escalfament global

Respecte de 1991-2020, l’hivern 2022-23 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,27ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser important, tenint en compte que la referència és molt propera (1991-2020), no és la més elevada dels darrers anys, ni de bon tros. De fet, globalment, l’hivern 2022-23 només és el setè més càlid de la sèrie històrica que maneja Copernicus (des de 1979), després dels hiverns 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20 i 2021-22.

L’oscil·lació del sud (ENSO: El Niño – La Niña) és un ingredient important de la variabilitat climàtica interanual global. El Niño implica escalfament i la Niña suposa refredament (o contenció de l’escalfament). Noteu que l’hivern 2015-16 ha estat, globalment, l’hivern boreal més càlid dels darrers temps; una fita que encara no s’ha superat: recordem que el 2015-16 hi havia una rotunda situació de El Niño. Des de 2020, en canvi, tenim La Niña (vegeu la figura 2), tot i que sembla haver començat el seu afebliment. A la figura 3, corresponent a l’hivern 2022-23, encara es pot veure una extensa àrea d’anomalia tèrmica negativa al Pacífic tropical: és efecte directe de La Niña, que encara queda, així, visualitzada, tot i el seu relatiu afebliment. Des de que hi ha La Niña, les temperatures hivernals són més baixes que les de el de 2015-16. De llavors ençà, La Niña força refredament o, al menys, contenció de l’escalfament planetari, però el factor radiatiu (la intensificació de l’efecte hivernacle) empeny implacablement. Cal preguntar-se, ho estem fent reiteradament, què pot passar quan tinguem El Niño, en lloc de La Niña!

Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), la causa de l’escalfament global, és a dir, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no està continguda, sinó que no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, la concentració mitjana de CO₂  el febrer de 2023 ha estat de 420,41 ppm, mentre el febrer de 2022 havia estat de 419,28 ppm.

(Font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

Al gràfic 1, en taronja, hi podem veure les tendències de la temperatura hivernal (boreal) global, planetària. Vegeu que aquestes tendències, que estan, com a mitjana, en torn als 0,18ºC/dècada, eren més baixes (uns 0,15-0,16ºC/dècada) en els trentennis més antics (centrats cap a 1995-2000) que en els darrers, que són de devers 0,20ºC/dècada: l’escalfament, també l’hivernal, s’ha estat accelerant, malgrat La Niña; La Niña s’ha notat just al final, però només un poc. És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’hivern 2022-23, en relació, aquí, en aquests mapes, a 1981-2010 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2023). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com parts d’Austràlia, de l’Antàrtida, de Nord-Amèrica i de Sud-Amèrica, a més de la del Pacífic tropical (manifestació de La Niña, com hem dit). Amb signe positiu, es pot destacar l’extraordinària anomalia de l’oceà àrtic i part de Sibèria nord.

Context europeu: El segon any més càlid, amb molta irregularitat

Com es pot veure a la figura 1, la temperatura de l’hivern 2022-23 a Europa ha estat molt alta, només superada pels hiverns de 2015-16 i, sobre tot, pel de 2019-20. L’anomalia, respecte de 1991-2010, ha estat de +1,42ºC, segons Copernicus-ERA5.

Com hem indicat altres vegades, el factor radiatiu (la intensificació de l’efecte hivernacle, no és prou per a explicar anomalies regionals, càlides o fredes, molt intenses) sinó que hi ha que considerar la contribució d’una possible anomalia de la circulació atmosfèrica. Així, convé veure com s’ha comportat la circulació atmosfèrica durant l’hivern 2022-23, en comparació amb la mitjana climatològica.

Com que a Europa, Espanya i Balears hi ha hagut, de fet, dos hiverns ben diferenciats, quant a comportament climàtic, hem considerat convenient dividir l’hivern en dues parts, que hem separat pel moment del “canvi de règim” a les Balears. Vegem les anomalies regionals de circulació abans i després d’aquest canvi. La figura 4 (a) mostra l’anomalia mitjana del geopotencial de 500 hPa (uns 5500 m d’altitud), al llarg del primer període, des de l’1 de desembre de 2022 fins al 19 de gener de 2023. A la figura 4 (b) apareix l’anomalia de geopotencial de 500 hPa des del 20 de gener al 28 de febrer de 2023. Pel gran impacte que va tenir a les Balears el temporal anomenat Juliette, hem afegit una figura, la figura 4 (c), amb l’anomalia de geopotencial de 500 hPa durant els dies 27 i 28 de febrer de 2023 (Juiette).

Les figures 4 (a) i 4 (b) mostren dues circulacions gairebé oposades. A la primera part de l’hivern destaca una important i marcada anomalia negativa, depressionària, amb centre cap a les Illes Britàniques, mentre a la segona part de l’hivern el que hi ha, allà mateix, és una potent anomalia  positiva, anticiclònica.

La figura 5 mostra com han anat les anomalies tèrmiques a Europa, per separat, a cada un dels tres mesos de l’hivern 2022-23.

El desembre, amb domini d’anomalia ciclònica a les Illes Britàniques, hi ha anomalia negativa (freda) al nord d’Europa i anomalia càlida al sud del continent. El febrer, en canvi, s’han invertit els termes. El gener tal vegada predomina el segon tipus de circulació o, al menys, els seus efectes: les anomalies tèrmiques europees de gener i febrer són paregudes.

Podríem resumir dient que l’hivern 2022-23 a Europa, tot i que ha estat en conjunt molt càlid, ha tingut anomalies positives i negatives a diverses zones, a diferents moments.

Si per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura hivernal a Europa, any a any i al llarg dels trentennis (figura 2, línia contínua i a traço, en blau),veurem que la variabilitat és molt acusada i que les tendències són prou variables i caòtiques: als primers trentennis considerats, per exemple, hi havia hagut un gran escalfament, i al final hi torna a ser, però enmig hi ha hagut un període d’escalfament molt dèbil, molt contingut.

Hivern 2022-23 a Espanya: Molt càlid el desembre i més aviat fred el gener i febrer

Un resum prou complet sobre el comportament climàtic de l’hivern de 2022-23 al conjunt d’Espanya es pot trobar a la web d’AEMET, concretament, a:

https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_invierno_22_23.pdf. A més d’aquest resum estacional, s’han tingut en compte, també, els resums mensuals de desembre, gener i febrer, que demostren que aquest ha estat un hivern de grans contrasts.

Val a dir que des de gener de 2023 AEMET ha adoptat com a referència climàtica habitual el període 1991-2020, com ja feien altres organismes. Les anomalies i dades relatives de desembre 2022, si es considera sol, es segueixen referint al període 1981-2010.

L’anomalia mitjana de temperatura hivernal al conjunt d’Espanya resulta ser de +0,8ºC, és a dir, l’hivern ha estat, en conjunt, un hivern francament càlid. Al mapa de la figura 6(a) es veu la distribució territorial d’anomalia tèrmica, que mostra una relativa uniformitat. Per a una adient valoració d’aquests resultats s’ha d’insistir que l’hivern no ha estat gens uniforme temporalment, sinó que hi ha hagut dos hiverns, un que cobreix des de l’inici de desembre fins a mitjan gener i l’altre, des de mitjan gener fins a final de desembre. Les anomalies tèrmiques mensuals per al conjunt d’Espanya són ben eloqüents: desembre, +2,9ºC; gener, -0,1ºC; febrer, -0,4ºC. La mitjana de les tres anomalies mensuals és +0,8ºC, però el desembre i el febrer son tan diferents, que es poden considerar oposats. Ja ho veiem a les figures 4(a), 4(b) i 5. Quant a precipitacions, a Espanya, respecte de 1991-2020, han resultat ben normals, però aquesta “normalitat” és el resultat de grans contrasts, ara no sols temporals, sinó també territorials. En el conjunt d’Espanya desembre va ser plujós, mentre gener i febrer han estat secs. Territorialment, per al conjunt de l’hivern, la zona mediterrània, excepte Balears, ha estat ben seca, mentre la vessant atlàntica ha estat prou humida (figura 6(b)).

Figura 6.- Hivern de 2022-23 al conjunt d’Espanya. (a) Anomalies de temperatura, (b) % de precipitació, respecte de 1991-2020.
Dades AEMET, publicades a https://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_invierno_22_23.pdf

Hivern de 2022-23 a les Balears: Com a Europa i a Espanya, dos hiverns bens diferenciats

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 7 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura anual als tres aeroports, ara ja amb la nova referència, 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

L’escalfament hivernal lineal mitjà, entra 1973-74 i 2022-23, és, a Balears, molt reduït, d’un poc més de 0,1ºC/dècada, molt inferior al d’altres èpoques de l’any. A més, com es veu a la figura 7, si tenim en compte tendències per trimestres solapats, s’ha de dir que l’escalfament hivernal no ha estat gens constant, sinó que ha anat variant des de valors positius de més de 0,3ºC/dècada fins a valors negatius, d’entre -0,1 i -0,2ºC/dècada.

Ha estat singular l’hivern de 2022-23?

Més que res, si ho ha estat és en el sentit que ja hem anat reiterant: que hi ha hagut, primer, un hivern anormalment càlid i prou sec i, al final, un hivern fred i amb pluges abundants.

Els valors hivernals mitjans de l’anomalia de temperatura a les Illes (+0,3ºC si considerem només els tres aeroports i +0,7ºC si es tenen en compte totes les estacions –vegeu els resum climatològics mensuals d’AEMET-) són alts, però no exagerats, comparat amb el nivell d’anomalia que hi havia hagut quasi tot l’any 2022, entre +2 i +3ºC des de maig a desembre. Desembre ha estat clara continuació d’aquella excepcional calidesa. De fet, considerant només els tres aeroports, el desembre de 2022 ha estat el més càlid, al menys des dels anys 1970’s. La primera part de gener de 2023 va anar igual. Després va venir el fred. El febrer de 2023 ha estat fred, amb una anomalia, respecte de 1991-2020, de prop de -1ºC, que, tot i que no deixa de ser significativa, està enfora de ser rècord: en anys recents hi ha hagut febrers més freds, com el de 2018, 2015, 2013 o, no diguem!, el 2012.

El que ha fet singular el febrer de 2023 a les Balears, especialment a Mallorca, ha estat la presència i l’impacte de la borrasca anomenada Juliette. Va portar fred, va portar molt de vent, i va portar, sobre tot, una nevada molt abundant, fins a cotes baixes, la qual cosa va malmetre una gran quantitat d’arbres. A la figura 4(c) podeu veure la borrasca Juliette en la seva dimensió de depressió freda, aïllada en nivells alts. Va persistir tocant les Balears durant dos dies complets.

Quant a les precipitacions en general, l’hivern de 2022-23 a les Balears ha estat complicat, amb períodes i zones de pluja abundant i períodes i zones molt més seques, amb resultat final i global de pluges abundants, gràcies a Juliette. D’acord amb el que ha publicat AEMET als seus resums climatològics de desembre de 2022 i gener i febrer de 2023 (www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima), la Taula 1 mostra com han anat les precipitacions mensuals relatives els distints mesos, a les diferents illes.

	Desembre 22	Gener 23	Febrer 23
Menorca	68%	48%	235%
Mallorca	61%	80%	368%
Eivissa	74%	101%	111%
I. Balears	66%	79%	326%

Finalment, els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final de febrer, referits a tres mesos (hivern 2022-23), són, als aeroports de les Balears,

Eivissa: -0,3, Palma: +0,5, Menorca: +0,6.

Si els aeroports foren representatius de cada illa (que no ho són), a Mallorca i Menorca els SPI indicarien condicions de pluja relativament abundant, mentre a Eivissa hi hauria un poc de dèficit, sense arribar a sequera.

(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia)