Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB
El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.
Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.
Aquest resum, que fa el número vint i dos, es refereix a l’hivern 2021-22. Entenem per hivern l’hivern boreal, concretament els mesos de desembre, gener i febrer.
Context mundial: Escalfament global en marxa
Les dades base han estat obtingudes el 30 de març de 2022 de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, publicades el març de 2022 a http://www.ncdc.noaa.gov/cag/
Respecte de 1901-2000, l’hivern 2021-22 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de 0,84ºC. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser molt important, no és la més elevada dels darrers anys, però sí que ha estat més elevada que la de l’hivern anterior. De fet, globalment, l’hivern 2021-22 és el cinquè hivern més càlid de la sèrie històrica. Val a dir que els cinc hiverns més càlids de la sèrie històrica han tingut tots lloc dins la darrera dècada, de manera que l’hivern 2021-22 no desentona gens de l’escalfament global en marxa.
Mirant d’afinar una mica, l’anomalia tèrmica de l’hivern anterior (2020-21), clarament més baixa que la del darrer hivern (2021-22) i la de l’hivern 2019-20, pot estar relacionada amb la presència d’un episodi de La Niña, que precisament va tenir el màxim a la tardor-hivern de 2020-21 (vegeu la figura 2). Ara La Niña, que va repuntar un poc la tardor de 2021, està en suspens, apropant-se a la neutralitat. No hauria d’estar influint gaire l’Oscil·lació del Sud (Niño-Niña).
Per sobre de petites fluctuacions, les tendències mesurades en trentennis solapats es mantenen relativament constants i sempre ascendents, amb mitjanes màximes de 0,20ºC/ dècada durant el trentenni 1971-2000 i mínimes de 0,12ºC/ dècada durant el trentenni 1983-2012.
La causa de l’escalfament global, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar. Per donar una xifra, a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii, la concentració mitjana de CO2 el febrer de 2022 ha estat de 419,28 ppm, mentre el febrer de 2021 havia estat de 416,75 ppm (font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html,).
És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’hivern 2021-22, en relació a 1981-2010 (Figura 3: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2022). Les diferències entre regions són molt importants i no falten zones de forta anomalia negativa, com part de Nord-Amèrica, però en el conjunt planetari hi ha compensacions, més suavitat, regularitat que a regions concretes: a escala global les tendències dominen sobre les oscil·lacions interanuals.
Context europeu: Hivern molt càlid, però no màximva, de temperatura
Com es pot veure a la figura 1, la temperatura hivernal a Europa, que havia tingut una punta exagerada l’hivern 2019-20, va baixar, relativament, l’hivern següent (2020-21) i pràcticament s’ha mantingut en el nou nivell aquest darrer hivern (2021-22). Amb dades NOAA, l’anomalia tèrmica, respecte de 1910-2000, havia estat de prop de tres graus!!! l’hivern 2019-20, mentre els hiverns 2020-21 i 2021-22 l’anomalia ha “baixat” a devers dos graus, positius, que no deixa de ser una anomalia positiva molt alta. Encara és molt alta l’anomalia si la comparem amb el període 1981-2010 (devers +1,5ºC; vegeu figura 3, dreta). El de 2021-22 ha estat al cinquè hivern més càlid, si considerem Europa en conjunt. Curiosament, també ha estat el cinquè més càlid a escala planetària, però això es podria dir que és una casualitat.
Examinant la figura 1, línia taronja contínua, podem confirmar que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals, tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important, però, també, molt irregular: les tendències mitjanes per trentennis solapats, encara que totes són positives (escalfament) presenten grans diferències, des de +0,10ºC7 dècada (1988-2017) fins a +0,56ºC/ dècada (1979-2008) (alerta, doncs, en emprar les tendències observades en un període qualsevol de 30 anys –que es podria pensar que és un període prou llarg- com si fossin representatives de la tendència secular associada al canvi climàtic antropogènic; vegeu figura 1, línia taronja a traços).
En relació a un any concret, els canvis de circulació atmosfèrica són claus per a explicar les profundes oscil·lacions regionals interanuals d’una estació qualsevol, com l’hivern (vegeu la figura 4: l’hivern 2021-22 ha estat molt anticiclònic al sud d’Europa i molt ciclònic al nord, amb forta circulació de ponent desplaçada al nord de la seva situació hivernal normal; les anomalies de circulació són encara més fortes el febrer que en el conjunt de l’hivern).
L’hivern 2021-22 al conjunt d’Espanya: molt càlid, molt sec
AEMET ha qualificat l’hivern 2021-22 com a molt càlid i molt sec: http://www.aemet.es/documentos/es/noticias/2022/Avanceclimaticonacionalinvierno2021_22.pdf
Pel que fa a les temperatures, al conjunt d’Espanya peninsular l’hivern 2021-22 ha estat molt càlid, concretament, 1,5ºC per sobre de la referència 1981-2010; més o menys, com a Europa en conjunt. També semblant al que passa a Europa i al món, l’hivern 2021-22 ha estat el quart més càlid des de l’inici de la sèrie (1961). (A Europa i al món havia estat el cinquè més càlid, com ja hem comentat).
A la figura 5 es pot veure la distribució territorial de les anomalies de temperatura (esquerra) i els percentatges de precipitació respecte de la normal (dreta). La major part del territori peninsular presenta anomalies tèrmiques superiors a +0,5ºC. Vegeu, dit sigui de passada, que no és el cas a les Balears.
Quant a precipitacions, l’hivern 2021-22 a Espanya peninsular ha estat molt sec, amb una precipitació mitjana de només el 45% de la precipitació mitjana (1981-2010). Des de 1961 ha estat el segon hivern més sec. A la vista de la figura 5, dreta, hi ha una part extensa d’Espanya peninsular (també a les Balears) que no arriba ni al 25% de la precipitació normal. S’ha pogut parlar, amb propietat, de sequera meteorològica hivernal (de curta durada).
Hivern 2021-22 a les Balears: El més sec de tots
Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es servicios climáticos vigilancia del clima). Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1974-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.
(Font de dades: AEMET)
La temperatura mitjana de l’hivern 2021-22 als tres aeroports, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, és gairebé normal; amb una anomalia tèrmica de tan sols +0,10ºC. No destaca ni entre les més altes, ni entre les més baixes dels darrers anys, ni de les darreres dècades, podríem dir. Aquesta aparent normalitat respon a una situació en que els dies de temperatura suau han anat moltes vegades compensats per nits fredes, fins i tot amb abundants gelades a zones de Mallorca on el fenomen és relativament habitual a l’hivern. Respon això, aquesta compensació dia-nit, amb gran oscil·lació tèrmica diària, a un excessiu predomini del “bon temps”, molt anticiclònic, com es desprèn de la figura 4.
La tendència general de les temperatures hivernals a les Balears és d’un escalfament molt suau, de tan sols 0,1ºC/ dècada com a mitjana, entre 1973-74 i 2021-22. És una tendència molt menor que la que s’observa en altres èpoques de l’any.
Per esbrinar com s’han comportat les tendències hivernals al llarg del temps podem analitzar les tendències per a trentennis solapats (1973-74/2002-03, 1974-75/2003-04, …, 1992-93/2021-22; vegeu la figura 6, línia verda). Resulta clar, al respecte, que, excepte fa temps, quants les tendències dels primers trentennis eren moderades, no altes, de 0,2 i 0,3ºC/ dècada, la major part del temps les tendències han estat baixes, rondant el zero i fins i tot negatives: l’hivern escalfa poc i això no és novetat.
Quant a les precipitacions, l’hivern 2021-22 a les Balears ha estat, en conjunt, molt sec; tan sec que ha estat l’hivern més sec de la història recent, al menys des de 1961. Es dedueix això si comparem la pluja mitjana recollida aquest hivern (39,5 mm al conjunt de les Illes, segons AEMET, als avanços climatològics mensuals) amb totes les pluges hivernals al conjunt de les Balears, obtingudes a partir de les dades publicades per AEMET a la Nota Tècnica Núm. 32, que cobreixen de 1961 a 2018. Dins aquest hivern tan sec, destaca el febrer, amb tan sols 2,4 mm de precipitació mitjana. S’ha de dir, no obstant, que hi ha hagut altres mesos hivernals molts secs, com el desembre de 2015, els geners de 1983 i 1993 i els febrers de 1977, 1990 i 2000. Malgrat la sequera de l’hivern 2021-22, a finals de febrer de 2022 el balanç interanual de precipitació (corresponent als dotze mesos anteriors) era positiu, superior al 100% (109% al conjunt de les Balears, 116% a Menorca, 106% a Mallorca i 121% a Eivissa). Las abundants pluges del novembre de 2021 han ajudat a compensar de més el dèficit hivernal. De moment, a les Balears, entre 1961 i l’actualitat, no s’ha produït el descens de pluja que sí que hi ha hagut a l’Espanya peninsular en conjunt (segons es dedueix de les dades publicades a la mencionada Nota Tècnica Núm. 22 d’AEMET).