Estat del clima a les Illes Balears.Hivern 2020-21.

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest dissetè resum es refereix a l’hivern 2020-21 (desembre 2020 i gener i febrer 2021; DGF per a simplificar).

Context mundial: Retrocés relatiu, fins a nivells de 2014-15

L’hivern 2015-16, en ple episodi de EL Niño, va ser, fins ara, el més càlid, a escala global, des de finals del segle XIX. L’hivern 2019-20, l’anterior a aquest darrer, s’havia apropat molt a l’hivern rècord. L’hivern 2020-21, en canvi, ha suposat un retrocés respecte dels hiverns anterior. De fet ha estat, en conjunt, el més fred des de l’hivern de 2014-15. L’anomalia de la temperatura mundial d’aquest hivern, respecte de 1901-2000, ha estat ben per sota d’un grau, 0,74ºC concretament, segons dades NOAA (figura 1).

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura hivernal-boreal al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. Les dades han estat obtingudes de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, publicades al març de 2021, obtingudes el 16 de març de 2021 de http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Aquest caràcter especial, de retrocés, de l’hivern 2020-21 afecta al conjunt de l’estació, però afecta molt especialment al mes de febrer de 2021. La figura 2 mostra les anomalies mensuals de la temperatura global, referides a 1991-2020, segons dades de Copernicus C3S/ECMWF. Noteu, per cert, que Copernicus ja està emprant la nova referència climàtica recomanada per l’OMM, 1991-2020, en lloc de 1981-2010. Com era d’esperar, la nova referència, la mitjana 1991-2020 és, a escala planetària i  a les diverses escales regionals, més alta que 1981-2010, de manera que les “noves anomalies” són numèricament més baixes.

Figura 2. Anomalies mensuals globals de temperatura, respecte de 1991-2020, des de gener de 2015. Totes són clarament positives, però abril-2015 i febrer-2021 s’aproximen molt a zero. Dades Copernicus/ERA5, C3S/ECMWF, obtingudes de https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-february-2021

Respecte de l’oscil·lació del sud (ENSO), estem clarament en fase La Niña, encara que no molt exagerada (vegeu figura 3). Podríem pensar que aquesta és la raó del retrocés tèrmic de l’hivern 2020-21 respecte dels anteriors, però si examinem la distribució territorial de les anomalies (figura 4), podem veure que l’anomalia freda més directament lligada a La Niña –la que es veu sobre el Pacífic sud-equatorial- és molt moderada, comparada amb les anomalies fredes potents que hi ha a zones de l’Hemisferi Nord, particularment a Sibèria.

Figura 3. Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 (dades de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/)
Figura 4.- Distribució planetària i continental de les anomalies de temperatura de l’hivern 2020-21 respecte de 1991-2020. (Dades Copernicus/ERA5, C3S/ECMWF, obtingudes de https://climate.copernicus.eu/sites/default/files/ftp-data/temperature/2021/02/ERA5 1991-2020/map DJF anomaly Global ea 2t 202012-202102 1991-2020 v02.png )

La figura 5 ens mostra que el comportament sorprenent d’aquest darrer febrer (el mes més especial d’aquest hivern) podria estar relacionat amb un important debilitament del vòrtex circumpolar troposfèric, que hauria tendit a dividir-se en vòrtexs menors, projectats des del pol nord cap al sud, cap a Sibèria, i, també, cap a Nord-Amèrica i Atlàntic-nord.

Figura 5. – Mapes hemisfèrics d’altura geopotencial de 300 hPa. Valors normals de febrer 1981-2010 (esquerra) i anomalies de febrer 2021 respecte de 1981-2010 (dreta). Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/

El que està clar és que el retrocés relatiu d’aquest hivern no està lligat a cap disminució de la concentració de CO2, ja que aquesta concentració, no sols no minva, sinó que no ha deixat d’augmentar. A Mauna Loa (Hawaii) la mitjana de febrer de 2021 ha estat de 416,75 ppm, quan la mitjana de febrer de 2020 havia estat de 414,34 ppm (dades obtingudes de Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html).

Context europeu: càlid, però no extremadament càlid

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària hivernal (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja. L’hivern de 2020-21 ha estat càlid a Europa, amb una anomalia de +1,89ºC respecte de 1910-2000 (dades NOAA), però no resulta extraordinàriament càlid, ja que, sense anar més enfora, des de que va començar el segle XXI hi ha hagut sis hiverns més càlids que el darrer. El més càlid de tots, l’anterior, 2019-20. Amb dades Copernicus/ERA5, l’anomalia de l’hivern 2020-21 respecte de la nova referència, 1991-2020, hauria estat de només +0,53ºC, però de devers +1,0ºC  respecte de 1981-2010.

Com es veu al mapa de la dreta de la figura 4, l’anomalia de l’hivern 2020-21 respecte de 1991-2020 ha estat positiva a la major part del continent, però hi ha zones amb anomalia negativa cap al nord d’Europa i, sobre tot, cap a Rússia, connectant amb la gran anomalia freda siberiana.

Si mirem en detall les anomalies d’altura geopotencial de 300 hPa sobre la zona europea, durant l’hivern 2020-21 veiem una gran anomalia positiva, anticiclònica cap a la regió polar (la debilitació del vòrtex polar (ciclònic)), amb anomalia ciclònica (reforçament ciclònic) cap a l’Atlàntic més proper. Així el nord d’Europa està rebent més flux de llevant (fred) del que seria esperable, mentre el sud del continent rep més flux del oest i sud-oest.

Figura 6.- Anomalia de l’altura geopotencial de 300hPa a Europa, respecte de 1981-2010. (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

L’hivern 2020-21 al conjunt d’Espanya: càlid i humit

Segons informa AEMET, a través del seu Resum Estacional estatal (http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2021/Est_invierno_20_21.pdf), en el conjunt d’Espanya l’hivern 2020-21 ha estat càlid i humit.

L’anomalia mitjana de la temperatura al conjunt de l’Espanya peninsular ha estat de +0,7ºC, respecte de 1981-2010, un poc per sota, però no gaire, que l’anomalia mitjana continental europea (+1,0ºC), de manera que no desdiu gaire. Les precipitacions, pel seu costat, han estat un 11% superiors a la mitjana climatològica.

Els caràcters tèrmic i de les precipitacions no han estat uniformes en el conjunt d’Espanya: a la figura 7 es poden veure les seves distribucions territorials. Quant a temperatures, a gairebé la meitat nord-oriental de la península predominen els caràcters càlid i fins i tot molt càlid. A la resta hi ha mescla de caràcter càlid i fred. En relació a les precipitacions, a la vessant mediterrània predominen els caràcters sec o molt sec, en contrast amb la resta on els caràcters humit i molt humit són dominants. Això es correspon bé amb l’alimentació de vents humits del sud-oest, secs a la Mediterrània, que deduíem de les anomalies d’altura geopotencial (figura 6).

Figura7.- Caràcter de les temperatures (esquerra) i de les precipitacions (dreta), en el conjunt del territori espanyol, durant l’hivern de 2020-21, segons AEMET, http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2021/Est_invierno_20_21.pdf)

Hivern 2020-21 a les Balears: càlid i un poc sec

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Figura 8.- Comportament de les anomalies mitjanes de temperatura hivernal al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1972-73 i 2020-21, (en morat) i tendències dels trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, … (en verd). Dades AEMET

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 8 mostra la seqüència de valors mitjans d’anomalia de temperatura hivernal, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1972/73-2020/21, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal. També hem inclòs les tendències per a trentennis solapats (1973-02, 1974-03, …, 1992-21).

L’anomalia de la temperatura mitjana de l’hivern 2020-21 als tres aeroports, respecte del període 1981-2010, és alta, +0,81ºC, semblant a la del conjunt peninsular ibèric (+0,7ºC) i semblant a la del conjunt europeu (+1,0ºC), però ha estat superada en alguns hiverns recents i també en hiverns més antics (dins de les dècades de 1980 i 1990). De fet, és interessant veure el comportament de les tendències en períodes relativament curts (trentennis solapats): entre els anys 1970’s i finals dels 1990’s hi va haver una pujada considerable de la temperatura hivernal, amb tendències de +0,2 i +0,3ºC/dècada, però, des de finals del 1990’s fins entrats els anys 2000 les tendències es van fer negatives (fins a -0,1 i -0,2ºC/dècada). Fa poc que estan tornant a pujar, però són encara molt baixes. En conjunt l’hivern ha estat escalfant a les Balears clarament menys que les altres estacions.

Quant a les precipitacions, l’hivern 2020-21 a les Balears ha estat, en conjunt, moderadament sec, amb precipitacions totals, al conjunt de l’arxipèlag, d’un 71% de la precipitació mitjana de 1981-2010 (dades d’AEMET, incloses en el resum estacional estatal, http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2021/Est_invierno_20_21.pdf

Vist d’una altra manera, els valors de SPI (Standard Precipitation Index), per a l’hivern 2020-21, als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són negatius, amb valors de -0,4, -0,5 i -0,8, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar awww.aemet.esà Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. Recordem que SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat (en aquest cas, un trimestre), expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc i període. Per a l’hivern 2020-21 a Balears estaríem, doncs, parlant de precipitacions que van des de mitja desviació estàndard per sota de la precipitació normal (Mallorca i Menorca), fins a prop de una desviació estàndard (Eivissa). Si els aeroports foren representatius, a Eivissa no estaríem enfora de parlar de sequera agrícola. A Mallorca i Menorca, no seria tant.

Val a dir que el dèficit estacional de les precipitacions es deu, sobre tot, a la gran escassesa de febrer. Curiosament, també el febrer de 2020 havia estat molt sec. A Eivissa, a la de febrer hi hauria que afegir la manca de pluja de desembre. El gener, en canvi, ha estat molt plujós a tot l’arxipèlag (Taula 1).   

Taula 1: % de precipitació respecte de la normal (1981-2010), per mesos i per illes.
Font: AEMET: avanços climatològics mensuals a les Balears.

 Desembre 2020Gener 2021Febrer 2021
Menorca98%152%16%
Mallorca64%148%13%
Eivissa28%204%8%