Estat del Clima a les Illes Balears. Estiu 2022.

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió. Aquest resum, que fa el número vint i quatre, es refereix a l’estiu de 2022. Entenem per estiu l’estiu boreal, concretament els mesos de juny, juliol i agost.

Context mundial: Sense rècord: escalfament contingut per La Niña

Respecte de 1991-2020, l’estiu de 2022 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,33ºC. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser important, tenint en compte que la referència és molt propera (1991-2020), no és la més elevada dels darrers anys. De fet, globalment, l’estiu de 2022 no és el més càlid, ni el segon, sinó el tercer estiu més càlid de la sèrie històrica, després dels estius de 2016 i 2019. Val a dir, no obstant, que els tres estius més càlids de la sèrie històrica han tingut tots lloc dins la darrera dècada, de manera que l’estiu de 2022, tot i suposar una lleugera contenció respecte d’anys recents, no desentona gens de l’escalfament global en marxa.

D’acord amb l’IPCC AR6 WG1 (2021), per a passar d’anomalies globals amb referència a 1991-2020, a anomalies globals respecte de 1850-1900 (referència prèvia a la industrialització) hi hauria que sumar 0,88ºC. A l’estiu de 2022 hauríem tingut, doncs, devers 1,2ºC d’anomalia respecte a l’era preindustrial: recordem que els acords de Paris apunten a una contenció de l’anomalia global mitjana a no més de 1,5ºC respecte de l’era preindustrial; 2ºC com a màxim. Estaríem, així, prop dels 1,5ºC que no s’haurien de superar. A ritmes actuals d’escalfament, prescindint d’oscil·lacions d’escala menor, arribaríem al límit de 1,5ºC en menys de dues dècades. Noteu (figura 1) que l’escalfament actual de l’estiu boreal, a escala planetària, és de 0,2ºC/dècada; anys enrere aquest escalfament era menor, en torn a 0,15ºC/dècada.

Mirant d’afinar una mica, la lleugera contenció tèrmica de l’estiu de 2022, respecte d’anys recents, semblant al que ja s’ha observat en trimestres anteriors, pot estar relacionada amb la presència d’un episodi de La Niña, que, amb oscil·lacions, es pot dir que és present des de la tardor de 2020 (vegeu la figura 2). Al mapa planetari d’anomalies tèrmiques es fa visible La Niña, com a anomalia negativa (freda), estesa sobre gran part del Pacífic equatorial i tropical (vegeu la figura 3). Es suposa que La Niña hauria de produir un cert refredament planetari. El que veiem és que produeix una lleugera contenció tèrmica, respecte d’anys recents, però no arriba a compensar prou l’augment sostingut de temperatura.

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura de JJA al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (estacions terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. En línia a traços (gris i taronja respectivament), tendències solapades a 30 anys de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1993-2022
(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF, obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2022#c99b6cd1-c6bf-46fe-97e4-5d92ac21b500 )

Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), les tendències de la temperatura estival global, mesurades en trentennis solapats, es mantenen sempre positives i, a més, ascendents, amb mitjanes, com ja hem dit, de devers 0,15ºC/dècada els primers trentennis (centrats en el anys 1990’s), fins als valors més recents, clarament en torn als 0,20ºC. Així que l’escalfament planetari, a l’estiu, és accelerat, més que constant.

La causa de l’escalfament global, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii, la concentració mitjana de COl’agost de 2022 ha estat de 417,19 ppm, mentre l’agost de 2021 havia estat de 414,47 ppm. Noteu que els valors de final de l’estiu són sempre els més baixos de l’any, ja que els boscos boreals han absorbit molt CO2 al llarg de la primavera i l’estiu.

(Font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html,).

Figura 2. Anomalies de temperatura superficial de la mar a la regió Niño 3-4, per trimestres solapats, des de DGF de 2019-20 (dades base de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/; elaboració pròpia)

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’estiu de 2022, en relació a 1981-2010 (Fig. 3, https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2022). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com parts d’Àsia central i Austràlia, a més del Pacífic equatorial (efecte de La Niña). En positiu destacar l’extensa anomalia càlida europea.

Figura 3.- Anomalies de temperatura de l’estiu de 2022, al món i a Europa, segons Copernicus (dehttps://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-august-2022)

Context europeu: l’estiu més càlid

Com es pot veure a la figura 1, la temperatura estival a Europa ha estat molt per sobre de la de tots els estius anteriors i amb una diferència notable. L’anomalia respecte de 1991-2010 ha estat de +1,34ºC. L’anterior estiu més càlid a Europa havia estat precisament el de 2021, amb una anomalia de +0,97ºC. Altres estius càlids, però no tant, havien estat els de 2018 (+0,84ºC), 2010 (+0,87ºC) i 2003 (+0,71ºC). L’anomalia de 2022 ha estat 0,37ºC per sobre de la de l’estiu de 2021. D’acord amb la figura 3, es pot dir que tota Europa, no només una part, ha tingut temperatures massa altes.

El balanç radiatiu no és prou per a explicar aquesta situació de rècord, a la que, com hem dit altres vegades, ha d’haver contribuït una circulació general atmosfèrica apropiada, que pot ser efecte indirecta del canvi climàtic. Mirant d’examinar aquest aspecte, la figura 4 ens mostra l’anomalia mitjana, al llarg de l’estiu, del geopotencial de 300 hPa (aproximadament 9000 m d’altitud), és a dir, l’anomalia mitjana de la circulació en altura (esquerra). A la figura 4 també hem inclòs (dreta) l’anomalia de pressió a nivell de la mar, per veure si la circulació en superfície presenta alguna singularitat.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies de geoptencial a 300 hPa (esquerra) i de la pressió atmosfèrica  a nivell de la mar (drea), respecte de 1981-2020, a Europa, per a l’estiu de 2022 (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

En altura, l’anomalia anticiclònica cobreix tota Europa, la Mediterrània i l’Atlàntic nord. El bloqueig és especialment intens a latitud alta. A nivell de superfície hi ha un canvi de signe de l’anomalia a zones de la Mediterrània i de la Península Ibèrica, que presenten anomalia moderadament ciclònica: pot ser efecte de l’alta temperatura mitjana de l’aire.

Examinant la figura 1, línia blava contínua, podem confirmar el que sabem, que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals (línia taronja), tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important, però, també, bastant irregular: les tendències mitjanes per trentennis solapats (línia groga a traços) són totes positives i bastant altes, sempre per sobre dels 0,4ºC/dècada.

L’estiu de 2022 al conjunt d’Espanya: També ha estat rècord, com a Europa

AEMET ha manifestat que l’estiu de 2022, ha estat, en conjunt, el més càlid de la sèrie històrica (des de 1961). Un estiu rècord, un estiu extraordinari, en definitiva (vegeu: http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_verano_22.pdf). Els tres mesos (juny, juliol i agost) han estat tots molt més càlids que lo normal (en relació a 1981-2010) i el conjunt de l’estiu ha presentat una anomalia mitjana (a Espanya peninsular) de +2,2ºC. Aquesta anomalia és la més alta de la sèrie històrica i supera l’anterior màxim (el famós 2003) en 0,4ºC.

Figura 5.- Anomalia de la temperatura estival (esquerra) i de la precipitació (dreta) al conjunt d’Espanya.(Font: AEMET: http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_verano_22.pdf

A la figura 5 (esquerra) es pot veure la distribució territorial de les anomalies tèrmiques (respecte de 1981-2010). L’anomalia és positiva a tot el territori i quasi per tot es superen els +1,5ºC. Una gran part del territori està, a més, per sobre dels +2,5ºC d’anomalia. Vegeu que les Balears queden molt equiparables al conjunt d’Espanya.

Quant a precipitacions, l’estiu de 2022 no ha estat tan singular, tot i que, en conjunt, ha estat bastant sec: la precipitació mitjana ha quedat al 65% de la normal. La distribució d’anomalies (en % de la precipitació normal) es pot veure a la figura 5, dreta. La major part de territori mostra dèficit, que en algunes zones és molt important, amb precipitacions pers sota del 25% de la normal, però hi ha, també, algunes àrees amb superàvit. Vegeu que Menorca és una d’aquestes àrees, mentre les altres illes mostren dèficit.

Estiu de 2022 a les Balears: Un estiu extraordinari, equiparable al de 2003, que podria esdevenir ordinari cap a final de segle

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 6 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura estival, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

Figura 6. Anomalies de les temperatures mitjanes estivals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2022, (en morat) i tendències als trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, … (en verd, a traços)
 
(Font de dades: AEMET; elaboració personal)
 
 

La figura 6 mostra clarament que l’estiu de 2022 és sols comparable al de 2003. A les Balears l’estiu de 2022 no és rècord, ja que queda per sota del de 2003: mirant al conjunt dels tres aeroports, l’anomalia mitjana de l’estiu d 2022, respecte de 1981-2010, és de +2,09ºC; la de l’estiu de 2003 havia estat més alta, 2,69ºC.

Si en lloc de tenir sols en compte els tres aeroports es considera el conjunt de tot el territori balear, l’anomalia tèrmica mitjana de 2022 ha estat de +2,0ºC i la de 2003 havia estat de +2,4ºC. Poca diferència entre emprar sols els tres aeroports o el conjunt de tot territori balear. Vist d’una manera o de l’altra, l’estiu de 2022 a Balears no és rècord –com ho és a Europa i a Espanya-, però hi és a prop, sols equiparable al de 2003. 2003 i 2022 són dos estius extraordinaris a Balears.

(Fonts de dades per al conjunt de tot Balears: http://www.aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/estacionales/2022/Est_verano_22.pdf; http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/recursos_en_linea/publicaciones_y_estudios/publicaciones/NT31_AEMET/NT_31_1_Analisis_temp_rejillas.pdf)

En quin sentit són estius extraordinaris? Al conjunt dels tres aeroports de Balears el període de referència 1981-2010 té una mitjana de 24,2ºC i una desviació típica de 0,8ºC. Si suposem una distribució gaussiana, la probabilitat de superar l’anomalia de +2,09ºC de l’estiu de 2022 (és a dir, els 26,6ºC de mitjana) seria de, aproximadament, el 2 per mil, amb una recurrència esperable d’una vegada cada 500 anys: 2022 (i 2003) són, així, estius gairebé impossibles, si ens basem en el clima considerat de referència, que realment és un clima ja passat.

El clima d’ara s’hauria d’estudiar en el marc d’un període “actual”, com 2011-2040, que engloba 2022. Com que no coneixem les dades posteriors a 2022 (de 2023 a 20490) hem de fer alguna hipòtesi sobre les temperatures que hi haurà. La hipòtesi més fàcil és pensar que les temperatures s’ajusten al que hem anomenat “canvi climàtic lineal”. D’acord amb aquesta hipòtesi, degut al canvi climàtic, les temperatures mitjanes de 2011-2040 serien prop d’un grau i mig superiors a les de 1981-2010. Si ho suposem així, la probabilitat, ara, actualment, d’un estiu com 2022 o més càlid ja seria del 14%, aproximadament, no el 2 per mil, és a dir, ja ara serien esperables estius com el de 2022 cada 7 o 8 anys: estius així seguirien essent estius anòmals, no habituals, però ja no serien extraordinaris. El canvi climàtic hauria fet augmentar molt substancialment la freqüència d’aquest tipus d’estiu.

Si continués l’escalfament lineal (val a dir que no hauria de ser així, si funcionen les mesures de mitigació), cap a 2031-60 la probabilitat d’un estiu com el de 2022 seria del 50%, és a dir, un estiu com el de 2022 o pitjor es presentaria any sí, any no, com a mitjana. Gairebé tots els estius serien com el de 2022 o pitjors cap a 2061-2090. Hi ha l’esperança de que el fort ritme d’escalfament que ha presentat l’estiu a Balears al llarg de 1973-2022 (0,5ºC/dècada) s’alenteixi, per mesures de mitigació o per altres causes; de fet, canvis de ritme n’hi ha; per exemple, l’escalfament estival recent ha passat de ritmes de fins a 0,8ºC/dècada els primers trentennis del període 1973-2022, fins a valors de només 0,2ºC els darrers temps (vegeu la figura 6, línia a traços).

Figura 7. Percentils de tots els dies de 2022, fins a 14 de setembre. En vermellós o vermell, dies més càlids que el que és normal. En blanc o blau, dies normals o més freds que el que és normal.
(Font: Daniel Argüeso, Grup de Meteorologia de la UIB, via  https://meteorologia.uib.es/hoyextremo/)

L’estiu de 2022 ha estat mot càlid a Balears i ha estat una calor excessiva molt continuada. A la figura 7 (de la web https://meteorologia.uib.es/hoyextremo/, del Grup de Meteorologia de la UIB) es poden veure els percentils corresponents a la temperatura mitjana de cada dia de l’any 2022, fins al 14 de setembre; l’estiu meteorològic està emmarcat en groc.

Percentils de 60 o menys volen dir que la temperatura mitjana del dia ha estat gairebé la normal o més baixa: això només ha succeït a 8 dels 92 dies que te l’estiu. Percentil 95 vol dir que només el 5% de totes les observacions a l’època de l’any corresponent han estat per sobre de la del dia en qüestió; són, per tant dies als que hi ha hagut calor extrema: han estat 15 dies dels 92 dies de l’estiu. El dies en tons vermellosos o vermells són dies més càlids del que és normal (percentil 61 o més). En blanc o blau són els dies normals o per sota del que és normal. Vegeu que ja eren molts els dies en vermell el mes de maig i han seguit essent molts (tots) et setembre.

Hi ha hagut, a més, alguns rècords puntuals, especialment significatius als principals observatoris meteorològics. Així, per exemple, l’aeroport d’Eivissa ha enregistrat el seu rècord absolut de temperatura, amb 41,0ºC, l’agost. Palma – Portopí ha enregistrat la seva màxima absoluta, també l’agost, amb 39,1ºC. L’aeroport de Menorca ha tingut rècords, no anuals, però si mensuals, de 35,2ºC el juny i de 39,0ºC l’agost.

Quant a les precipitacions, l’estiu de 2022 a les Balears ha estat més sec del que és normal, amb un 68% de la pluja normal, en conjunt. Juny i juliol han estat especialment secs. L’agost ja hi ha hagut pluges significatives. Les diferències per illes són, d’altra part, importants. Menorca ha estat clarament més beneficiada que Mallorca i, sobre tot, que Eivissa. Vegeu la Taula 1.

Taula 1. Precipitacions relatives a la normalitat (1981-2010, %), per illes i mesos

 JunyJuliolAgost
Eivissa8%8%38%
Mallorca19%5%102%
Menorca3%0%340%
(Font: AEMET, avanços mensuals climatològics per a Balears, a www.aemet.es)

Els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final d’agost, referits a tres mesos, són, als aeroports de les Balears, Eivissa: -1,1, Palma: -0,9, Menorca: +0,9. Si els aeroports foren representatius de cada illa, a Eivissa i Mallorca el SPI indicaria dèficit d’aigua, al voltant de la sequera (de termini curt), mentre a Menorca hi hauria hagut abundància relativa d’aigua, a Mallorca.

(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia )