Estat del Clima a les Illes Balears. Any 2023.

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número trenta un, es refereix a l’any 2023, en conjunt.

Context mundial: Rècord càlid absolut

Figura 1. Sèries temporals de les anomalies anuals de temperatura, respecte de 1991-2020, al conjunt de tot el món (global, en taronja) i a Europa (punts terrestres, en blau). Les línies a punts són ajusts temporals lineals. Al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquests ajusts. En línia a traços, vermella i blava, respectivament, tendències per trentennis solapats, de les anomalies global i d’Europa, des de 1979-2008 fins a 1994-2023(Les dades base són de Copernicus C3S/ECMWF,obtingudes via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2023 )

Respecte de 1991-2020, l’any 2023 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,60ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. D’acord amb el que estableix l’IPCC (6è Informe), s’ha de sumar 0,88ºC a l’anomalia global respecte de 1991-2020 per a tenir l’anomalia respecte de l’era preindustrial (1850-1900). Per a 2023 l’anomalia respecte de 1850-1900 seria +1,48ºC, fregant els +1,5ºC que els acords de Paris de 2015 volien que no es superés. De fet, a tota la segona meitat de 2023 l’anomalia mensual global hauria estat ben per sobre dels 1,5ºC (vegeu la figura 2). S’ha de tenir en compte, no obstant, que el límit de +1,5ºC indicat als acords de Paris es refereix a una valor climatològic, és a dir, a una mitjana d’una sèrie d’anys, no a l’anomalia d’un any concret.

Podem veure a la figura 1 que l’anomalia global de 2023 és rècord absolut: l’any 2023 ha estat el més càlid (al menys des de 1979) i ho ha estat amb notable diferència respecte de l’anterior rècord. L’anterior rècord havia estat el 2016, amb una anomalia tèrmica de +0,44ºC, és a dir, 0,16ºC per sota de l’actual rècord. 2016 havia estat any de El Niño, com ho ha estat, també, el 2023. En els dos casos, per tant, s’han sumat l’escalfament general, per canvi climàtic antropogènic, amb l’escalfament afegit que suposa El Niño, apart de possibles sinèrgies i retroalimentacions.

A la figura 2 podem veure en detall, mes a mes, com han anat, superposats, l’anomalia tèrmica global (taronja) i un índex de l’oscil·lació del Sud (El Niño, La Niña), concretament, la mitjana mensual de temperatura superficial de la mar (SST) a l’àrea oceànica anomenada Niño-3.4, en ple Pacífic, en blau.

F

Figura 2. En taronja, anomalia mensual global de temperatura, respecte de 1991-2020, i, en blau, anomalia mensual de la temperatura superficial de la mar (SST) a la regió Niño-3.4, des de setembre de 2014, fins a desembre de 2023. Dades: Anomalia global de temperatura, de Copernicus ERA5, via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2023; SST a la regió Niño-3.4, de NOAA, via https://www.ncdc.noaa.gov/teleconnections/enso/indicators/sst/

La gran pujada de temperatura global s’ha produït a partir del juliol de 2023, no abans. La pujada de temperatura del juliol coincideix amb l’establiment ple de El Niño. Des de juliol fins a desembre totes les temperatures mensuals són rècords, amb màxim pic el setembre, amb una anomalia superior als 0,9ºC. Aquest pic s’ha produït abans de que El Niño arribés al seu màxim, que pot ser tengui lloc entre desembre de 2023 i febrer de 2024, segons NOAA. Vegeu que el 2016 el màxim de temperatura global es va produir després del màxim de El Niño. Vegeu, també, que el màxim de El Niño de 2016 va ser més potent del que ha estat, fins ara, El Niño de 2023.

Que El Niño es suma a l’escalfament global per a produir màxims singulars de temperatura global queda fora de dubte. No obstant, falta conèixer molts de detalls sobre com succeeixen els fets.

Respecte de l’escalfament global antropogènic, per  intensificació de l’efecte hivernacle, val a dir que la concentració de CO2 a l’hemisferi nord, que n’és la clau, ha seguit augmentant. Als observatoris de Mauna Loa / Maunakea, a Hawaii, el desembre de 2023 la concentració mitjana de CO2 ha estat de 421,66 ppm, mentre el desembre de 2022 havia estat de 418,99 ppm. És un augment interanual de quasi 3 ppm, major que en anys anteriors (font de dades: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/)

A la figura 1, en vermell, a traços, hi podem veure les tendències de la temperatura anual global, planetària, en trentennis solapats. Vegeu que aquestes tendències, que, entre 1979 i 2023, en conjunt, estan, com a mitjana, en torn als 0,19ºC/ dècada, eren més baixes (uns 0,16-0,17ºC/ dècada) en els trentennis més antics (centrats cap a 1995-2000) que en els darrers, que són de 0,23-0,25ºC/dècada: així que l’escalfament anual global s’ha estat accelerant.

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’any 2023, en relació a 1991-2020 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2023). Les diferències entre regions són importants i, tot i que, en conjunt, l’anomalia és ben positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com Escandinàvia o entre l’Antàrtida i Sud-Amèrica. Hi ha anomalies positives ben marcades cap a l’Àrtic, particularment a Nord-Amèrica, i també sobre Europa i, naturalment, a la franja tropical de l’Oceà Pacífic (efecte El Niño).

Figura 3.- Anomalies de temperatura anual, el 2023, al món i a Europa, amb referència a 1991-2020, segons Copernicus (obtingut via https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2023)

Context europeu: Casi rècord

El 2023 ha estat rècord càlid a escala planetària, i gairebé també ho ha estat a escala continental europea.

A la figura 1, línia blava, es veu que, de 2022 a 2023, hi ha hagut un important escalfament a Europa, paral·lel al que hi ha hagut a escala planetària. Tot i això, 2023, a Europa, queda ben per sota de 2020, de manera que 2023 és el segon any més càlid a Europa, però no el primer. No és novetat: els rècords planetaris no tenen perquè coincidir amb rècords regionals (o locals). L’anomalia a Europa ha estat de +1,01ºC. L’anomalia de 2020 havia estat de +1,19ºC.

Com es pot veure a la figura 3, dreta, l’anomalia positiva de temperatura a Europa s’estén per gairebé tot el continent, excepte a Escandinàvia, on l’anomalia és negativa. A la figura 4 podem veure quina és l’anomalia de circulació atmosfèrica que ha estat associada a la distribució continental d’anomalies tèrmiques. Veim que a l’atmosfera mitjana-alta (500 hPa) hi ha anomalia negativa (ciclònica) sobre Escandinàvia i, en canvi, anomalia positiva (anticiclònica) a tot el sud d’Europa, amb el nucli anticiclònic més potent situat sobre la Península ibèrica

Si per acabar aquesta part, mirem com han estat evolucionant les tendències de la temperatura anual a Europa, any a any i per trentennis solapats (figura 1, línia taronja i línia vermella a traços, respectivament), veurem que les tendències són totes positives, però prou variables, oscil·lant entre 0,35 i 0,5ºC/dècada. La tendència mitjana de les temperatures anuals a Europa, 1979-2023, és d’un poc més de 0,4ºC/dècada, el doble que la tendència mundial.

2023 a Espanya: molt càlid en general i sec a la Mediterrània

En redactar aquest informe no està disponible un resum sintètic sobre el comportament climàtic de l’any 2023 al conjunt d’Espanya, de manera que en aquest apartat s’ha emprat, com a font, una diversitat de productes d’AEMET.

Figura 5.- Anomalies de temperatura mitjana anual a Espanya peninsular, respecte a 1981-2010 (en blau) i respecte a 1991-2020 (en vermell).Dades publicades a la Nota Tècnica 31.1 d’AEMET (disponible a www.aemet.es ), fins a 2018, i dades AEMET publicades als avanços climàtics anuals (2019-2022) i mensuals (2023), publicats, també, a www.aemet.es . Elaboració personal.

L’any 2023, en el conjunt d’Espanya peninsular, ha estat el segon més càlid de la sèrie disponible, amb una anomalia de +1,3ºC, respecte de 1991-2020. Són dues dècimes menys que l’any 2022, que manté el seu rècord d’any extrem. Vegeu que l’anomalia a Espanya és un poc superior a la mitjana europea, que ha estat un poc minvada per l’anomalia freda d’Escandinàvia.

Quant a precipitacions, el mapa que mostrem (figura 6) és el de índex SPI (índex de precipitació estandarditzat), que és la desviació respecte de la normalitat de la quantitat de precipitació caiguda durant un temps específic (un any, en aquest cas), expressada, aquesta desviació, en relació a la desviació típica o standard de la sèrie de dades de precipitació (número de desviacions típiques). Si SPI és inferior a -1, és a dir, si la precipitació és inferior a la mitjana menys una desviació típica, podem considerar que estem en situació de dèficit important o sequera, per sota de la normalitat. Valors de -2 o -3 ja fan pensar en sequera extrema. Vegeu que, a final de l’any 2023 i amb referència a l’any complet, bona part de la conca mediterrània espanyola està, pràcticament, en situació de sequera

Aquest mapa, d’AEMET, està publicat al seu web, concretament, a: https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia?w=4

Figura 6.- Índex SPI a final de desembre de 2023, referit a tot l’any 2023
Dades AEMET, publicades a https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia?w=4

2023 a les Balears: Càlid en general i molt sec al final

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través del web (http://www.aemet.esservicios climáticosvigilancia del clima).

Quant a temperatures, si prenem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa, l’any 2023 hauria estat càlid o molt càlid, el tercer més càlid, només per sota de 2022 i 2014. L’anomalia de l’any 2023, al conjunt dels tres aeroports, respecte de 1991-2020, ha estat de +0,59ºC, per tant, tot i ser alta, és més baixa que les del conjunt peninsular i del conjunt europeu i casi igual que l’anomalia global.

La figura 7 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura anual als tres aeroports, amb referència a 1991-2020, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2023, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.  L’escalfament anual lineal mitjà, entre 1973 i 2023, és, a Balears, prou important, +0,34ºC/dècada. A més, com es veu a la figura 7, si tenim en compte les tendències per trentennis solapats, s’ha de dir que l’escalfament anual ha estat exageradament irregular, amb valors molt alts els primers trentennis, de 0,5-0,6ºC/dècada, amb una caiguda, fins a un escalfament mínim (0,1ºC/dècada), i amb una recuperació recent, fins 0,2ºC/dècada.

Figura 7. Anomalies de les temperatures mitjanes anuals al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2023, (en morat), en referència a 1991-2020, i tendències als trentennis solapats, 1973-02, 1974-03, … (en blau, a traços)

(Font de dades: AEMET; elaboració personal)

Quant a precipitacions, hi ha hagut escassesa en general, si considerem tot l’any en conjunt, els 12 mesos, com indica la figura 6. Però l’escassesa és extrema si només considerem el darrer trimestre de l’any, d’octubre a desembre. Amb dades AEMET de l’índex SPI, obtingudes via https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met, per a un punt de coordinades 39,5ºN-3ºE, que és un punt territorialment central de les Illes Balears, hem obtingut les gràfiques de la figura 8, SPI-12 mesos i SPI-3 mesos.

Figura 8. SPI a 12 mesos (dalt) i SPI a 3 mesos (baix), des de 1982 fins ara, al punt 39,5ºN-3ºEDades AEMET, obtingudes via https://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/monitor_sequia_met

Vegeu que al final de les sèries temporals 1982-2023, que és el final de 2023, no hi ha res que cridi l’atenció en relació al SPI-12 mesos (el valor a 1 de gener de 2024 és -0,23: només un lleuger dèficit); en canvi els valors de SPI-3 mesos són notablement baixos, indicant gran sequera: a 1 de gener de 2024 el valor SPI-3 mesos era -2,37 i, uns dies abans, el 23 desembre de 2023, havia arribat a -3,14, el triple de la desviació típica i una de les desviacions més fortes o la més forta de les de curta durada, en època de tardor-hivern. Una situació semblant, de intensa sequera de tardor-hivern, s’havia produït el desembre de 2015.

Finalment, els valors de l’índex SPI a final de desembre de 2023, referits, respectivament, als dotze i tres mesos abans, són, als aeroports de les Balears: Menorca: -1,03, -1,89, Palma: -0,82, -2,46, Eivissa: -1,35, -4,02. Si els aeroports foren representatius de cada illa (que no ho són), els valors de SPI ens indicarien dèficit, no molt exagerat, al llarg de l’any i rotunda sequera trimestral, a final d’any, generalitzada, i particularment greu a Eivissa. (Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia)