Estat del Clima a les Illes Balears. 2022.

Agustí Jansà

Meteoròleg

Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física

Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest resum, que fa el número vint i sis, es refereix a l’any 2022, en conjunt.

Context mundial: 2022 no és rècord a escala global

Respecte de 1991-2020, l’any 2022 ha presentat una anomalia tèrmica global, a escala planetària, de +0,30ºC, segons Copernicus, en base a reanàlisis ERA5. Podem veure a la figura 1 que aquesta anomalia, tot i ser important, tenint en compte que la referència és molt propera (1991-2020), no és la més elevada dels darrers anys, ni de bon tros. De fet, globalment, l’any 2022 només és el cinquè més càlid de la sèrie històrica que maneja Copernicus (des de 1979), després dels anys 2016, 2017, 2019 i 2020.

L’oscil·lació del sud (ENSO: El Niño – La Niña) és un ingredient important de la variabilitat climàtica interanual global. El Niño implica escalfament i la Niña suposa refredament (o contenció de l’escalfament). Noteu que 2016 ha estat, globalment, l’any més càlid dels darrers temps; una fita que encara no s’ha superat: recordem que el 2016 hi havia una rotunda situació de El Niño. Des de 2020, en canvi, tenim La Niña (vegeu la figura 2 i la figura 3: a la figura 3, corresponent a 2022, es pot veure l’extensa àrea d’anomalia tèrmica negativa que hi ha al Pacífic tropical: aquesta anomalia és efecte directe de La Niña, que queda, així, clarament visualitzada). Des de que hi ha La Niña, les temperatures són més baixes que el 2016, malgrat l’any 2020 s’hi van apropar molt. La Niña força refredament o, al menys, contenció de l’escalfament planetari, però el factor radiatiu (la intensificació de l’efecte hivernacle) l’empeny implacablement. Cal preguntar-se que pot passar quan tinguem El Niño, en lloc de La Niña, si no s’ha mitigat, mentrestant, el factor radiatiu.

D’acord amb l’IPCC AR6 WG1 (2021), per a passar d’anomalies globals amb referència a 1991-2020, a anomalies globals respecte de 1850-1900 (referència prèvia a la industrialització) hi ha que sumar 0,88ºC. L’any 2022, en conjunt, hauríem tingut, doncs, devers 1,2ºC d’anomalia respecte a l’era preindustrial: recordem que els acords de Paris apunten a una contenció de l’anomalia global mitjana a no més de 1,5ºC respecte de l’era preindustrial; 2ºC com a màxim. Estaríem, així, prop dels 1,5ºC que no s’haurien de superar. A ritmes actuals d’escalfament mitjà, prescindint d’oscil·lacions d’escala menor, com ENSO, arribaríem al límit de 1,5ºC en menys de dues dècades. Noteu (figura 1) que l’escalfament planetari actual, a escala planetària, és de més de 0,20ºC/dècada; anys enrere aquest escalfament era menor, en torn a 0,16ºC/dècada

Per sobre de fluctuacions d‘escala menor, com les lligades a ENSO (El Niño – La Niña), la causa de l’escalfament global, és a dir, l’alta concentració de gasos d’efecte hivernacle, no està gens controlada: seguim injectant a l’atmosfera més gasos d’efecte hivernacle del que el planeta pot decantar, de manera que la concentració d’aquests gasos no està gens continguda, sinó que no deixa d’augmentar. Per donar una xifra concreta, als observatoris de Mauna Loa i Maunakea, a Hawaii, la concentració mitjana de CO₂  el desembre de 2022 (a Maunakea) ha estat de 418,95 ppm, mentre el desembre de 2021 havia estat (a Mauna Loa) de 416,71 ppm. (Noteu que, encara que l’efecte sobre la mitjana mensual és poc, des de final de novembre de 2022 l’observatori de Manua Loa està substituït per el de Maunakea, per a evitar la distorsió provocada a Mauna Loa per l’erupció del volcà del mateix nom. (Font: NOAA, Global Monitoring Laboratory, https://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/mlo.html,).

És interessant, per acabar aquesta part, veure la distribució espacial, al món (i també a Europa), de les anomalies de temperatura de l’any 2022, en relació a 1981-2010 (Fig. 3, font: https://climate.copernicus.eu/surface-air-temperature-december-2022). Les diferències entre regions són molt importants i, tot i que en conjunt l’anomalia és positiva, no falten zones d’anomalia negativa, com parts d’Austràlia, de l’Antàrtida, de Nord-Amèrica i Sud-Amèrica, a més de la del Pacífic tropical (manifestació directe de La Niña). Amb signe positiu, es pot destacar l’anomalia càlida europea i siberiana.

Context europeu: el segon any més càlid

Com es pot veure a la figura 1, la temperatura de 2022 a Europa ha estat molt alta, només superada per la de 2020. L’anomalia, respecte de 1991-2010, ha estat de +0,88ºC, segons Copernicus-ERA5.

Com hem indicat altres vegades, el factor radiatiu (la intensificació de l’efecte hivernacle, no és prou per a explicar anomalies regionals, càlides o fredes, molt intenses) sinó que hi ha que considerar la contribució d’una possible anomalia de la circulació atmosfèrica. Així, convé veure com s’ha comportat la circulació atmosfèrica durant l’any 2022, en comparació amb la mitjana climatològica. La figura 4, dalt, mostra l’anomalia mitjana del geopotencial de 500 hPa (aproximadament 5500 m d’altitud), al llarg de tot l’any 2022. A baix hi hem posat la mitjana climatològica (1991-2020), per a una comparació més clara.

Figura 4.- Mitjana de les anomalies de geoptencial a 500 hPa al llarg de 2022, respecte de 1991-2020, (dalt) i climatologia 1991-2020 del geoptencual a 500 hPa (baix).Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de  NOAA/ESRL, via https://psl.noaa.gov/data/composites/day

La circulació mitjana anual, climatològica, és, clarament, una circulació de ponent a llevant, amb geopotencials alts cap a al sud i geopotencials baixos cap al nord (figura 4, baix). El 2022, en canvi aquesta circulació de ponent ha estat molt distorsionada per un ampli pont d’anomalia anticiclònica, amb eix sobre Europa occidental i Mediterrània occidental, barrant el pas a les pertorbacions. Vegeu a la figura 3 que al sud-oest d’Europa i a l’oest de la Mediterrània és on hi ha una anomalia tèrmica positiva més important. A questes zones en particular, 2022 no ha estat el segon, sinó el més càlid de tots els anys: vegeu la figura 5, construïda per Copernicus. Noteu, també, que les Balears estan plenament incloses dins la zona de major anomalia anticiclònica.

Examinant la figura 1, línia blava contínua, podem confirmar el que ja sabem, que les oscil·lacions interanuals regionals, a escala europea, en concret, són molt fortes, molt més fortes que les oscil·lacions interanuals globals, planetàries (línia taronja), tot i que no arriben a poder amagar la tendència a l’escalfament, que és molt important, però, també, bastant irregular: les tendències mitjanes per trentennis solapats (línia blava a traços) són totes positives i bastant altes, sempre per sobre dels 0,3ºC/dècada, enfilant-se transitòriament fins als 0,5ºC/dècada. Europa s’escalfa clarament més ràpid que el conjunt del planeta.

2022 a Espanya: gran rècord de temperatura

Quan encara faltaven alguns dies per acabar l’any 2022, AEMET va manifestar que l’any 2022 haurà estat, al conjunt d’Espanya, el més càlid de la sèrie històrica (des de 1961) i un dels més secs (vegeu https://www.aemet.es/es/noticias/2022/12/rueda_prensa_estacional_inivierno_2022_2023)

L’anomalia mitjana de temperatura anual al conjunt d’Espanya haurà estat de +1,6ºC, en relació a 1981-2010. És una anomalia mai vista. S’ha de tenir en compte que la desviació típica o standard de la sèrie de temperatures anuals és de l’ordre de 0,5ºC, de manera que l’anomalia de 2022 triplica la desviació típica, lo que suposa que la probabilitat d’una anomalia de +1,6ºC, com l’observada, era ínfima, gairebé nula.

Cal afegir, com també ha destacat AEMET, que les temperatures excessivament altes han estat gairebé una constant durant 2022, des de maig fins a desembre, ambdós mesos inclosos. A la figura 6 es reprodueix la gràfica de temperatura mitjana diària al conjunt d’Espanya, superposada a l’evolució climatològica normal i als percentils 95 i 5. Vegeu que, entre maig i desembre, quasi sempre s’ha estat per sobre la mitjana climatològica i, en bastantes ocasions, per sobre del percentil 95 (la qual cosa suposa episodis càlids extrems).

Quant a precipitacions, la tardor de 2022 ha estat, en conjunt, prou seca, a més de irregular. La distribució d’anomalies (en % de la precipitació normal), fins al 15 de desembre de 2022, es pot veure a la figura 7. Malgrat les zones de dèficit predominen (colors càlids), amb importants extensions, preferentment del nord d’Espanya, inclosa bona part de Catalunya,f que s’han quedat amb precipitacions per sota del 75% de la normal, hi ha, també, algunes àrees amb superàvit (colors freds), amb precipitacions fins i tot superiors al 200 i al 300% de la precipitació normal (1981-2010). La irregularitat es repeteix a les Balears: vegeu que Menorca, Eivissa i una part petita de de Mallorca són àrees amb superàvit, mentre la major part de Mallorca ha resultat deficitària.

2022 a les Balears: rècord rotund de calor

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es  servicios climáticos  vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 8 mostra la seqüència d’anomalies de la temperatura anual als tres aeroports, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2022, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

La figura 8 mostra clarament que l’any 2022 ha estat extraordinàriament càlid, amb una anomalia mitjana, respecte de 1981-2010, de 1,44ºC, que ve a ser gairebé el triple que la desviació típica o standard de la sèrie (que és d’uns 0,5ºC): la probabilitat d’un any tan càlid com aquest seria de l’ordre d’un 1 per mil, si pensem en una distribució gaussiana i en el període 1981-2010; seria gairebé impossible. Però, si el clima està escalfant, com veiem, i considerem una referència climàtica més actual, la mitjana de referència seria més alta, l’anomalia seria més petita, la probabilitat d’un any com 2022 augmentaria i 2022 ja no seria tan extraordinari.

2022 és molt mal d’explicar sense canvi climàtic; amb canvi climàtic és més explicable, però no deixa, per ara, de ser anormalment càlid. Això sí, si no mitiguem l’escalfament, passades unes dècades, un any com 2022 acabarà per ser normal.

L’escalfament lineal mitjà, entra 1973 i 2022, és, a Balears, d’un poc més de 0,3ºC/dècada, però, com es veu a la figura 8, tenim en compte tendències per trimestres solapats, s’ha de dir que l’escalfament no és gens constant, sinó que ha anat variant, des de valors de 0,6ºC/dècada fins a només 0,1ºC/dècada.

Una nota destacable de 2022, a més de l’alt valor de l’anomalia mitjana és, com hem vist per a Espanya en conjunt, la continuïtat de la calor, d’una forta anomalia tèrmica positiva. Des de maig fins a desembre, ambdós inclosos, l’anomalia s’ha mantingut al voltant dels +2ºC. Teniu en compte que les desviacions típiques de les temperatures mensuals són de l’ordre de 1ºC. Vegeu la figura 9.

Quant a les precipitacions, l’any 2022 a les Balears ha estat complicat, amb períodes i zones de pluja abundant i períodes i zones molt més seques. D’acord amb el que ha publicat AEMET al resum climatològic de desembre de 2022 (via www.aemet.es) , considerant l’any en conjunt i cada illa en conjunt, respecte de la normalitat (1981-2010), la pluja a Menorca ha estat del 118% de la normal i a Eivissa-Formentera, del 115%, però a Mallorca la pluja ha estat el 88% de la normal. Menorca i Eivissa-Formentera han tingut, doncs, pluja relativament abundant, superior a la mitjana climatològica, encara que irregular, però Mallorca ha tingut pluja deficitària, inferir a la normal.

Els valors de l’índex SPI (índex de precipitació estandarditzada), a final de desembre, referits a dotze mesos, són, als aeroports de les Balears, Eivissa: +0,3, Palma: -2,1, Menorca: +0,6. Si els aeroports foren representatius de cada illa (que no ho són, al menys aquesta vegada), a Mallorca el SPI indicaria condicions de sequera severa, mentre a Eivissa i Menorca hi hauria hagut una abundància relativa d’aigua. Val a dir que Mallorca, que ha estat deficitària, però en conjunt no molt, ha tingut sequera important a bona part del territori, inclosa, per exemple, la zona de l’aeroport.

(Font: AEMET: http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/vigilancia_sequia)