Estat del clima a les Illes Balears. Estiu 2019 (JJA).

Agustí Jansà
Meteoròleg
Grup de Meteorologia UIB-Departament de Física
Membre del LINCC-UIB

El LINCC-UIB du a terme, d’una manera sistemàtica, la preparació i publicació de breus resums, anuals i trimestrals, sobre l’estat del clima a les Balears, en el context ibèric, europeu i/o mundial.

Es tracta de comentar, interpretar d’alguna manera, des del coneixement meteorològic i climatològic, dades existents, ja publicades a diversos llocs, per diferents organismes, i posar-les, així, juntes i comentades, a l’abast dels membres del LINCC-UIB i de tots els que, dins o fora de la UIB, puguin estar interessats en la qüestió.

Aquest novè resum es refereix a l’estiu de 2019. Entenem per estiu el període de juny, juliol i agost (JJA), que no coincideix exactament amb l’estiu astronòmic.

Una advertència general que convé fer és que un període trimestral, sigui el que sigui, en ser molt més curt que un període anual, és lògic que presenti major variabilitat, ja que en un període llarg la compensació de desviacions (en particular, de les que podríem anomenar aleatòries) és més probable que en un període curt. Val a dir, com exemple, que la desviació típica (que és una mesura de la variabilitat) de les sèries de temperatura mitjana mensual a les Balears és de l’orde d’un grau, mentre que la de les sèries de temperatura mitjana anual és de només de mig grau. Les desviacions típiques trimestrals són poc inferiors a les mensuals.

Context mundial

El període estival (JJA) de 2019 ha estat, per al conjunt de tot el planeta, marcadament càlid: el segon període estival més càlid de l’historia recent, només per sota de l’estiu de 2016 i amb molt poca diferència. L’estiu de 2016 venia influït  per un episodi molt destacat de El Niño. Ara no tenim, ni hem tingut, episodi marcat de El Niño, de manera que podem dir que l’estiu de 2019 ha estat el més càlid de la història recent, sense proximitat d’un Niño destacat. Sí que hi havia hagut un episodi moderat de El Niño l’hivern de 2018-2019, però ara ja no existeix, tampoc.

A la figura 1 la línia en blau indica els valors de temperatura global planetària, referits al període JJA. Aquesta línia blava presenta oscil·lacions sobreposades a una tendència ascendent clara, significativa, sens dubte associable al canvi climàtic, a l’escalfament global. Cal destacar que el pendent de la línia de tendència de les temperatures de l’estiu nord-hemisfèric (que és de 0,19 graus per dècada per al període 1971-2019) és gairebé idèntic al de la línia de tendència de la temperatura global anual. Podríem indicar, també que les tendències mòbils, per a períodes solapats de trenta en trenta anys, han augmentat últimament (figura 1, línia en gris), passant de 0,17-0,19 graus/dècada per als períodes entre 1971-2000 i 1987-2016 a 0,20-0,21 graus/dècada per als períodes entre 1988-2017 i 1990-2019. Podria ser indicatiu d’una certa acceleració de l’escalfament global.

Gràfic Estat Del Clima Estiu 2019
Figura 1. Sèries temporals de les anomalies mitjanes de temperatura estival (JJA) al conjunt de tot el món (global, en blau) i a Europa (estacions terrestres, en taronja), i tendències mòbils de trenta anys de la temperatura global (en gris). Les línies a punts són ajusts temporals lineals; al gràfic també hi apareixen les equacions corresponents a aquest ajusts. Les dades han estat obtingudes de NOAA National Center for Environmental information, Climate at a Glance: Global Time Series, published September 2019, retrieved on September 30, 2019 from http://www.ncdc.noaa.gov/cag/

Context europeu

A la figura 1, a més de la sèrie d’anomalies de temperatura global planetària de primavera nord-hemisfèrica (respecte de 1901-2000), s’hi poden veure les corresponents anomalies de temperatura al continent europeu, en línia taronja, respecte de 1910-2000. El ritme de l’escalfament estival al continent europeu, per al període 1971-2019, és de 0,48 graus per dècada, clarament superior al corresponent escalfament global de JJA i a l’escalfament europeu mitjà anual, que és de l’ordre de 0,35 graus per dècada. L’estiu a Europa s’està escalfant més ràpidament que el conjunt de l’any. Això sabem que és quelcom que passa també a les Balears. Val a dir que les tendències estivals mòbils, de trenta anys en trenta anys, no mostren, a Europa, cap mena de regularitat o tendència general, a diferència del que passa amb les tendències estivals mòbils globals, que hem vist que mostren símptomes aparents d’acceleració.

Pel que fa, concretament a l’estiu de 2019, a Europa les temperatures mitjanes han estat molt semblants al que es podria esperar d’un canvi climàtic lineal, que és ben fort, com hem dit, i, per tant, han estat molt més altes que la referència, 1910-2000; concretament 2,01 graus més altes. La de 2019 és la segona temperatura estival més alta de la història recent, a Europa, només per sota de la de l’estiu de 2018 i –molt lleugerament- més alta, fins i tot, que la de l’estiu de 2003. Contrasta aquest estiu tant calent amb una primavera que havia estat més freda del que es podia esperar d’un canvi climàtic lineal. L’estiu de 2019 a Europa no desdiu del que s’ha vist a escala global, planetària.

A la figura 2 podem veure com es distribueix aquesta anomalia càlida tan important de l’estiu de 2019 a Europa. Hem afegit la distribució de l’anomalia particular del mes de juliol de 2019, que ha estat, a Europa i al món, el mes principal causant de l’anomalia de l’estiu en conjunt. Aquesta anomalia especialment intensa del juliol ha estat particularment marcada a la Mediterrània occidental i el seu entorn. I també a prou zones allunyades d’Europa continental, com Àsia Central, Sibèria Central, Alaska o Groenlàndia.

Gràfic Estat del Clima Estiu 2019
Figura 2.- Mitjana, a Europa, de les anomalies de temperatura superficial, respecte de 1981-2010, durant l’estiu de 2019 (esquerra) i en el mes de juliol (dreta). (Dades de la reanàlisi NCEP/NCAR, obtingudes de NOAA/ESRL, via https://www.esrl.noaa.gov/psd/)

Estiu de 2019 al conjunt d’Espanya

D’acord amb el que ha publicat AEMET en el seu resum climatològic estacional (accessible a la seva web, www.aemet.es), les temperatures mitjanes, en el conjunt d’Espanya, per a la primavera 2019, han estat 0,8°C per sobre de la mitjana de 1981-2010, de manera que l’estiu es pot qualificar de càlid, però no singularment o extremadament càlid, en general. És el desè estiu més càlid des de 1965.

Quant a les precipitacions, l’estiu de 2019 ha estat, a Espanya, més sec del que és normal, en general, amb una precipitació mitjana un 14% inferior a la mitjana de 1981-2010.

 

Gràfic Estat del Clima Estiu 2019
Figura 3.- Caràcter, a Espanya, de la temperatura mitjana anual de l’estiu de 2019 (esquerra) i de la precipitació total (dreta), en base a quintils de la sèrie 1965-2019, segons publicació d’AEMET, disponible via www.aemet.es

Com diu el mapa de la figura 3, esquerra, les temperatures per sobre de la normal (càlides o molt càlides) s’han donat a la major part del territori d’Espanya, tot i que hi ha una part (al sud-oest i cap a Galícia) amb temperatures normal o baixes. Quant a les precipitacions, predominen les zones amb pluges escasses (sec o molt sec), però també hi ha zones normals, humides o molt humides, fins i tot amb una petita àrea (Alacant) amb pluja estival rècord.

Estiu de 2019 a les Balears

Ens basem aquí, en dades històriques d’AEMET i en les dades o desviacions, a diversos observatoris i a les diferents illes, que AEMET-Balears publica mensualment en el seus avanços climatològics, a través de la web (http://www.aemet.es à servicios climáticos à vigilancia del clima).

Quant a temperatures, prendrem com a referència de Balears, com altres vegades, la mitjana dels tres aeroports, Menorca, Palma i Eivissa. La figura 4 mostra la seqüència de valors mitjans de temperatura estival, així com un ajust lineal amb el temps, per al període 1973-2019, que ens donaria el que estem anomenant canvi climàtic lineal.

La temperatura mitjana estival als tres aeroports el 2019, comparada amb la mitjana per al període de referència 1981-2010, presenta una clara anomalia positiva, de 0,8 graus. Aquest valor és igual que l’anomalia observada en el conjunt d’Espanya i clarament inferior a l’anomalia mitjana europea. A les Balears, amb aquest 0,8 graus d’anomalia positiva, l’estiu de 2019 és el 5è estiu més càlid de la sèrie 1973-2019, no el segon (com a Europa i al món), ni el desè (com a Espanya). El de 2019 a Balears queda per sota dels estius de 2018, 2017, 2015 i, sobre tot, de 2003. Tot i que ha estat un estiu càlid, queda molt enfora del que havia estat l’estiu de 2003. De totes maneres, les temperatures de l’estiu de 2019 a les Balears no estan enfora del que es podria esperar amb el canvi climàtic lineal; fins i tot hauríem quedat lleugerament per sota.

Com passa amb el conjunt d’Europa i amb el conjunt mundial les temperatures de l’estiu 2019 estan ben mal repartides: les mitjanes dels tres aeroports han estat 0,37 graus el juny, 1,57 graus el juliol i 0,43 graus l’agost. Ha estat un estiu càlid, però no uniforme. La màxima anomalia correspon al juliol, amb molta diferència respecte de juny i agost. També la distribució territorial de les anomalies mostra exageracions. Vegeu la figura 5: són, segons l’avanç climatològic d’AEMET, les anomalies de juliol, particularment altes a l’entorn de l’aeroport de Palma, que va patir una temperatura mitjana rècord de la sèrie, per al mes de juliol.

Gràfic Estat del clima Estiu 2019
Figura 4. Comportament de les temperatures mitjanes estivals (JJA) al conjunt dels tres aeroports de les Balears, entre 1973 i 2019.
Gràfic Estat del Clima Estiu 2019
Figura 5.- Anomalies de temperatura mitjana, respecte de 1981-2010, a les Balears (de AEMET: avanç climatològic mensual, www.aemet.es)

Quant a les precipitacions, de l’estiu de 2019 a les Balears es podria dir que ha estat un estiu de precipitacions escasses, en conjunt, però, sobre tot, de precipitacions irregulars. Les pluges van ser ben escasses per tot arreu el juny, el juliol van ser anormalment abundants a Menorca, en termes relatius (el juliol és, climatològicament, el mes més sec de l’any), i l’agost les pluges han estat relativament abundants a Eivissa i a alguns punts de Mallorca i escasses a la resta.

Els valors de SPI (Standard Precipitation Index) als tres aeroports de Balears, Menorca, Palma i Eivissa, són, durant els nou mesos que van de desembre de 2018 a agost de 2019, ambdós inclosos, de -1,5, -2,1 i -1,0, respectivament. Els valors de SPI per a un conjunt d’estacions meteorològiques principals es poden trobar a www.aemet.es à Servicios climáticos à vigilància climatológica à vigilancia de la sequía à tabla. SPI és la precipitació total, en un lloc determinat, durant  el període considerat, expressada en unitats de desviació estàndard de la sèrie històrica de precipitacions en aquest lloc. Estaríem, doncs, parlant de precipitacions d’entre una i dues desviacions estàndard per sota de la precipitació normal, és a dir parlaríem de sequera, clarament, a l’escala temporal considerada (nou mesos). Minven els valors de l’índex si es consideren escales temporals més llargues, però nou mesos de sequera ja és un temps considerable.