Amb relació a les mesures de contenció de la despesa energètica adoptades per la Universitat de les Illes Balears, el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) vol fer les reflexions següents.
La primera és que el LINCC entén que la contenció del consum d’energia és un objectiu fonamental de la Universitat i hi donam suport. El nostre posicionament, però, no és solament per la situació econòmica actual, sinó sobretot per l’emergència energètica i també climàtica, reconeguda per la institució mateixa. Aquesta realitat reclama que, quan hàgim superat aquesta etapa d’inestabilitat del mercat energètic, encara que el preu de l’energia torni a valors anteriors a la crisi, la Universitat no reculi en la seva decisió, si vol assolir el compromís adquirit de tenir unes emissions netes de carboni iguals a zero l’any 2030.
La segona reflexió és sobre el fet que les accions no planificades i adoptades de manera sobtada i forçosa es tradueixen en costos socials i, consegüentment, es relacionen amb penúria. En canvi, si les accions són el resultat d’una planificació motivada i basada en el coneixement científic, es poden relacionar amb sensacions de corresponsabilitat satisfactòries i enriquidores. El que la UIB hauria de fer, segons el nostre parer, és aplicar de manera progressiva una sèrie de mesures, entre les quals hi hauria:
- Augmentar l’eficiència energètica dels edificis de la Universitat i adoptar més mesures de control, perquè tot sovint una part de l’energia, més que emprar-se, es tuda.
- Decantar-se per l’ús d’energies renovables. Aquesta aposta, eficient des del punt de vista climàtic, encara té més avantatges, que es fan més evidents en la situació actual. Tot i que, en certa mesura, depenen també de l’exterior, les energies renovables permeten més sobirania energètica, ja que no necessiten fluxos continuats de combustible, i ens farien, per tant, menys vulnerables a situacions com la que vivim a dia d’avui.
- Involucrar tota la comunitat universitària en la necessitat de disminuir el consum energètic. No es tracta solament que la UIB consumeixi menys electricitat, sinó que també cal intervenir en un aspecte crític: ha de minvar el consum energètic associat al desplaçament en transport privat de totes les persones que estudien o treballen al campus.
Al LINCC estam segurs que la situació actual és el reflex de la vulnerabilitat del nostre estil de vida, del fet de dependre d’un caramull de factors que, en el futur i al marge de la conjuntura actual, no sembla que puguin millorar, a causa de la minva progressiva dels recursos naturals no renovables. Aquest és, al nostre entendre, el marc a partir del qual s’haurien d’adoptar les mesures, l’impacte de les quals té molts d’aspectes positius: combatre el canvi climàtic; un estalvi econòmic que permetria dedicar els recursos a altres necessitats; millorar la salut general de la població, gràcies a la reducció de la contaminació emesa pels vehicles de combustió, i deixar de tenir tanta dependència energètica.
Som conscients que aquests canvis requereixen una inversió important, per la qual cosa exhortam la Universitat i la resta d’administracions públiques de les Illes Balears a treballar plegades per accedir als fons que s’ofereixen per avançar en la transició energètica i per articular models de mobilitat realment sostenibles. El LINCC es posa a disposició de la UIB i de les institucions de les Illes Balears per aconseguir-ho.